SUÏSSA.
Suïssa té 240 àrees d’esquí, entre les quals han arribar a un total de 8.300.000 visitants en les últimes cinc temporades (del 2008 al 2012), dels quals 2.805.000 han sigut suïssos. És el país número 27 en el rànquing de turisme mundial segons el nombre de turistes que rep. En els seus inicis, va ser pionera en termes de construir i millorar les infraestructures, però un declivi a l’època dels anys 80, causat per la fragmentació dels operadors i per la disputació de certes muntanyes entre aquests, va fer perdre l’atractiu del país per els estrangers. A més a més, la seva reputació també es va veure afectada per l’aparició de l’euro i lliura, que posaven de manifest l’alt cost que suposava esquiar a Suïssa. En el últims anys, però, s’ha convertit en un dels llocs més famosos per anar a esquiar, encara que les males condicions climàtiques amenacen d’interferir en el augment de turistes, motiu pel qual la indústria està estudiant les possibles solucions per tal de limitar els danys. El futur del turisme de neu és incert i això preocupa els operadors.
1. GRINDELWALD: És un dels destins més populars i cosmopolites de les vacances i excursions de Suïssa i el centre d’esquí més gran de la regió de Jungfrau.
Gràcies al impressionant panorama i paisatge, va atraure als primers turistes, en la seva majoria anglesos, a finals del segle XVIII, però no va ser fins al segle XIX que va començar a practicar-s’hi l’alpinisme. Amb la construcció de la carretera i una via fèrria, l’accés a Grindelwald va ser facilitat a finals del mateix segle, iniciant-se així, oficialment, el turisme de neu.
En aquesta estació, el visitant nacional només representa una cinquena part de tots els turistes que reben els hotelers.
Aquesta estació ha sabut desenvolupar diverses activitats i serveis turístics per la temporada d’estiu, com per exemple senderisme, ciclisme o escalada, i per la temporada d’hivern, com esquí, snowboard, trineu, cúrling o patinatge sobre gel. A més a més, hi destaquen alguns esdeveniments importants, com el Festival de la Neu del Món i la Copa del Món d’esquí a fons.
Pel que fa a les seves característiques, estem parlant d’una estació de primera generació, ja que Grindelwald es va crear de forma espontània, endògena i integrada amb la zona, construint les pistes d’esquí a les afores de la població.
2. VERBIER: Aquest complex d’esquí ocupa gran part de l’altiplà del sud-oest del massís Combin i el Mont Blanc i en els últims anys, ha sabut promocionar la zona de manera que sigui considerada un sinònim de vacances en un ambient alpí majestuós.
Pel que fa als serveis que ofereix, els esports d’hivern estan impulsant les activitats de Verbier, ja que la seva estació està regularment en el top 10 d’estacions mundials i durant la temporada d’estiu, cada vegada és més important perquè Verbier és potencialment capaç de convertir-se en lloc predilecta per realitzar, per exemple, ciclisme de muntanya, ala delta o golf i grans esdeveniments. També deu la seva fama a haver mantingut l’encant del poble de muntanya, ja que les construccions realitzades posteriorment han seguit l’harmonia de tot el paisatge. Pel que fa als serveis i activitats alternatius a l’esquí, Verbier consta amb una important oferta nocturna. També són importants els esdeveniments que organitza, com per exemple, les copes mundials d’esquí, els campionats mundials de parament, les competicions mundials d’esquí junior i, a més a més, el Tour de Suisse i el Tour de France.
Als anys 80, es va veure afectada per el creixement que van realitzar les estacions franceses, però últimament han realitzat importants esforços de modernització que l’han situat de nou en la primera divisió.
Tot aquest complex, que representa una àmplia gamma d'allotjament en entorn protegit, està considerat de segona generació, ja que la seva creació va ser espontània, poc planificada, i catalítica, i les seves cotes estan entre els 1500 i 1800 metres d'alçada.
3. ST. MORITZ: Distingit, elegant i amb un ambient cosmopolita, és un dels centres turístics més coneguts del món, on la seva particularitat és el sol, el qual brilla durant una mitjana de 322 dies l’any. És tanta la seva exclusivitat, que el nom St. Moritz està protegit internacionalment i registrat com a marca, la qual representa en tot el món estil, elegància i distinció.
Encara que havia rebut alguns visitants durant l’estiu, els seus orígens de l’estació d’hivern es remunten en el 1864, quan van començar a arribar-hi els primers britànics. A partir d’aquí es va començar a desenvolupar el turisme en aquesta zona, sent St. Moritz el primer en construir i promocionar l’estació d’esquí.
Actualment, St. Moritz és el bressol del turisme alpí hivernal (1864) i del esport alpí (1884), ha sigut seu dels Jocs Olímpics d’Hivern (1929 i 1948), així com de nombrosos Campionats Mundials d’esquí i bobsleigh. Encara que la temporada d’estiu és menys atractiva, es capaç d’atraure inclús a més visitants de tot el món, que en la temporada d’hivern. Les activitats que ofereix són esquí alpí i nòrdic, golf i cúrling, trampolí olímpic, festivals de gastronomia i música, ciclisme de muntanya, inline skating, windsurfing, patinatge sobre gel i tenis entre d’altres.
Pel que fa als seus visitants, el 70% són estrangers i aquest elevat nombre es deu a que St. Moritz és un lloc de vacances hivernals en el sentit més ampli de la paraula, ja que les seves espectaculars pistes donen lloc a tot tipus de esports de neu, però les infraestructures i els serveis que s’han creat al poble ofereix la possibilitat de gaudir d’un ambient de muntanya a tots aquells que no els hi agradi esquiar, com per exemple, anar al casino, a restaurants o a diverses discoteques i/o pubs. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada