Al nord de França hi trobem les regions de Bretanya i Normandia, aquesta última dividida per les regions administratives de l’Alta i la Baixa Normandia. Cada una d’aquestes regions, seguint així la subdivisió administrativa que segueix la república unitària francesa, estan formades per diferents departaments, als quals farem referència quan analitzem més detalladament la costa de cada regió.
Tot aquest tram de costa està banyat pel Mar atlàntic i el Canal de la Mànega, també conegut per English Channel. Aquestes platges i penya-segats segueixen un mateix patró de paisatge i característiques, encara que certs esdeveniments històrics o diferents punts d’interès turístic n’han augmentat la seva popularitat i han variat el motiu de visita per part dels turistes.
Així doncs, passem a analitzar amb més profunditat les diferents costes que estan compreses entre aquestes dos regions de França.
Normandia:
L’Alta Normandia està formada pels departaments de Seine-Maritime i Eure i la Baixa pels de Calvados, Manche i Orne.
Les principals costes que podem trobar en aquestes regions, començant per l’est, són:
- La costa d’Alabâtre: Una zona de penya-segats blancs i platges amb còdols que s’estén des de la localitat de Dieppe fins Le Havre, al llarg de 130 kilòmetres. Entre els penya-segats més vertiginosos, alguns dels quals arriben als 120 metres , destaquem els situats entre el Port d’Amont i Aval, prop de la població d’Étretat. Aquesta costa, a més a més, gaudeix de les millors vistes del Canal de la Mànega.
- La costa de Fleurie: També coneguda com Costa de Florida, s’estén des de Honfleur fins a Cabourg, i engloba les platges més conegudes de la zona i els enclaus més elegants, tots compresos entre 40 kilòmetres de sorra fina. Moltes de les localitats que es troben en aquest tram de costa van ser motiu d’inspiració d’importants pintors i artistes de l’època del impressionisme, com per exemple, Claude Monet.
- La costa de Nacre: Menys coneguda que les nombrades anteriorment, aquest tram de costa també està formada per sorra fina i presenta als visitants la possibilitat de realitzar un gran nombre d’activitats aquàtiques.
- La costa del desembarcament: Està formada per les platges de Calvados i part de la Manche i el seu principal motiu d’atracció es va desenvolupar en la segona guerra mundial. El 6 de Juny de 1944 les tropes aliades formades per nord-americans, canadencs i britànics desembarquen a les costes de Normandia amb l’objectiu d’acabar amb el setge de les forces de l’eix, governades per Hitler. 
Les platges que van desenvolupar aquesta operació militar, coneguda com Operació Overlord, van ser les de Omaha, Juno, Gold, Utah i Sword, entre les quals van arribar 135.000 soldats aproximadament. 
Aquest desembarcament va desencadenar la Batalla de Normandia, la qual va suposar la alliberació d’Europa de l’ocupació Nazi. Així doncs, la seva història és el principal motiu d’atracció d’aquestes costes, les quals presenten multitud d’activitats i monuments, així com també museus i cementiris, per ser testimonis de la bogeria de la guerra i rememorar les víctimes, en la considerada operació militar més gran de la història.
- Mont de Saint-Michel: Aquest recurs turístic està format per diversos atractius, com són l’església parroquial de Sant Pedro, la capella i la font de “San Aubert” o la Abadia del Mont de Sant Michel, la qual s’ha configurat com un lloc de peregrinatge des de l’Edat Mitjana.
Però la seva particularitat geogràfica en si mateixa ja desperta la curiositat de molts turistes, ja que el moviment de la marees, que fa que es pugui veure envoltat d’aigua o de sorra, es una escena espectacular i digna de visitar. A més a més, en el 1862, va ser declarat monument històric i, a partir del 1979, figura com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Pel que fa a la forma d’implantació turística d’aquestes costes, no totes s’han desenvolupat per igual ni en el mateix temps. Encara que és difícil conèixer exactament els inicis de la seva activitat turística, es pot afirmar que aquesta es va iniciar, sobretot, en el Mont de Saint-Michel, el qual, com ja s’ha comentat, era lloc de pelegrinatge i ja en aquells temps, movia a un nombre considerable de persones les quals, per les seves característiques i necessitats, són considerades avui en dia turisme. A més a més, també van ser focus inicial d’atracció turística les platges del desembarcament de Normandia, les quals, amb la seva història, encara avui en dia atrauen a molts turistes interessats en els fets històrics que hi van succeir. A partir d’aquests dos punts d’interès, els turistes van descobrir els encants dels que gaudien les altres costes, així com també, les nombroses activitats i llocs d’interès que podien trobar en algunes ciutats, com és l’exemple de Ruán, Bayeux o Fougères, desenvolupant així, un model d’implantació turística basat en una demanda prèvia a l’oferta.
Bretanya:
Aquesta regió, una de les més visitades i dinàmiques de França, està formada per els departaments de Côtes-d’Armor, Finisterre, Ille y Vilaine i Morbihan.
Les costes de la Bretanya francesa destaquen per l’espectacular paleta d’ecosistemes que ofereixen als visitants, ja que s’hi poden trobar escarpats penya-segats, dunes, ries, platges i una multitud de caps i golfs de terra.
A causa de les multitud de costes de les que gaudeix, hem cregut convenient agrupar-les per els departaments en els que estan compreses.
- Ille y Vilaine: Aquest departament, encara que està banyat per la Costa Esmeralda, no destaca pel turisme de sol i platja, sinó que el motiu de visita es basa en l’important patrimoni cultural i històric del que gaudeix, així com del bosc de Paimpont, impregnat de llegendes, i de les principals ciutats turístiques de la regió, de les quals en destacarem dos. Per una banda, Rennes, la capital de la regió de Bretanya, que presenta una important oferta d’art medieval, clàssic i renaixentista, i per l’altre banda, Saint-Malo, important per la ciutat emmurallada i per el port.
- Côtes-d’Armo: Encara que la seva principal atracció turística són els paisatges, també és conegut per les seves ciutats i barris antics. Els principals llocs d’interès, pel que fa a les platges, són la Costa de Granit Rosa i la Costa Esmeralda.
La primera destaca per els penya-segats, des dels quals es contemplen unes vistes espectaculars, i per algunes de les seves platges, on hi ha espais de sorra per prendre el sol. 
Per altre banda, la Costa de Granit Rosa és visitada pel color de les seves roques que, com el seu nom indica, és rosa. Això es deu a l’acumulació de ferro en les roques les quals, gràcies a l’erosió del vent i l’aigua, han creat formes curioses, moltes de les quals conegudes per els visitants, com per exemple el barret de Napoleó, la bruixa o la parella d’amants. Com ja hem comentat, altres llocs interessants d’anar a visitar són algunes de les ciutats principals com per exemple, Dinan, una ciutat medieval rodejada de muralles, o Tréguier, una antiga ciutat episcopal que consta d’una important catedral dels segles XIV i XV.
- Finisterre: Aquest departament conta amb tot tipus de paisatges, des de afilats i escarpats penya-segats fins a extenses platges de sorra fina, i això es degut a que es troba situat entre l’oceà atlàntic i el canal de la Mànega. Pel que fa al seu patrimoni històric i cultural, també presenta ciutats importats, com Concarneau o Brest, aquesta última interessant pel seu port marítim i militar. La costa que rodeja Finisterre es anomenada Côte des Légendes, però si hi ha un lloc d’important interès turístic, aquest és la punta del Raz, famosa perquè nombrosos escriptors s’hi han inspirat i perquè està considerada com a parc natural de França.
- Morbihan: Ofereix un important patrimoni, tant pels seus paisatges costaners i marítims com per els seus jaciments prehistòrics. A diferència de les altres costes, la de Morbihan no ofereix tants penya-segats i gaudeix de més espais de sorra i platja per prendre el sol.
El més característic del seu litoral és el Golf de Morbihan, de 5 kilòmetres d’ample i 21 de llarg. Aquest està acompanyat d’unes 40 illes, a part de nombroses cales.
La seva importància es deu a la diferència que presenta respecta la resta de la regió, ja que el seu clima suau permet la vida a vegetació mediterrània. A més a més, és un lloc ideal per realitzar excursions, tant en vaixell com a peu.
Per últim, cal nombrar l’illa de Belle-Île-En-Mer, la més gran de tota Bretanya i la qual presenta totes les característiques naturals d’aquesta regió francesa.
Com hem pogut observar, Bretanya ofereix una important diversitat d’atractius turístics de diferents èpoques històriques. Durant l’edat mitjana, moltes de les ciutats principals van ser motiu de batalla i encara avui en dia mantenen moltes de les muralles que les protegien dels enemics. També, més tard, va ser influenciada per el renaixement, el qual va portar a la regió la possibilitat de viatjar i de comercialitzar amb altres països. Les èpoques següents a aquestes, no van aportar fets importants pel que fa al sector del turisme, ja que les guerres van destruir moltes ciutats i llocs d’interès, com per exemple Saint-Maló o Brest. Però a finals del S. XX, Bretanya va poder recuperar l’estabilitat gràcies al turisme, el qual es va iniciar per l’arribada d’anglesos i nord-americans, fascinats per les propietats beneficioses dels banys de mar. A partir d’aquí, es van començar a construir els primers balnearis. Amb l’arribada, anys més tard, del tren, es va començar a consolidar aquest destí turístic destinat al sol, platja i benestar.
Pel que fa a la tipologia de turisme, aquestes dos zones, Normandia i Bretanya, segueixen un mateix model, basat, principalment en el turisme nacional. Encara que ens els últims anys han fet una important tasca de promoció turística, els atractius que ofereixen no són característics d’un turisme massiu, sinó que estan destinats a un turisme més concret i específic, que viatja a aquestes regions perquè sap el que hi busca, és a dir, aquell turista que viatja per motius culturals (ciutats emmurallades), històrics (platges del desembarcament) o de benestar (balnearis).
Pel que fa al nombre d’arribades i/o estades dels turistes en aquestes dos regions del nord-oest de França, en comparació amb la resta del país, es pot observar, en aquesta gràfica del 2009, que hi ha una notable diferència entre Bretanya i Normandia. En la primera, la mitjana de nits que passen els turistes a la regió és més elevada, segurament, degut a que consta de ciutats principals més importants i conegudes i d’una àmplia diversitat natural i cultural. Tot i això, Normandia tampoc està molt enrere si la comparem amb el centre, on hi ha la ciutat més visitada, Paris. Aquest fet demostra la tipologia de turisme que reben aquestes regions, com comentàvem anteriorment, perquè, encara que no siguin regions molt conegudes i/o turstificades, si que tenen una tipologia de turisme molt específica, segurament fidel, i que opta per estades llargues en la zona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada