COSTA BELGA
DESCRIPCIÓ DE LA DESTINACIÓ
Bèlgica és un país que té com a capital Brussel·les i que es troba situat a l’Europa Occidental, limitat pels Països Baixos, Luxemburg, Alemanya, França i per la mar del nord. A més a més, en el seu interior, el podem dividir en tres grans regions naturals: l’alta Bèlgica, la Bèlgica mitjana i la Bèlgica baixa. La primera, està constituïda pel massís de les Ardenes d’entre 300 i 400m i on també es pot gaudir del punt més culminant del país, La Baraque Michel (692m). Pel que fa a la Bèlgica mitjana, es troba en una altitud inferior els 200m i al nord i a l’oest d’aquesta, i trobem les conegudes regions de Kempen i Flandes, les quals formen un pla que no sobrepassa els 50m d’altitud, representant la baixa Bèlgica i una part de les planures d’Europa del nord, on no hi trobem cap limitació geogràfica natural amb els Països Baixos.
Pel que fa als 66km de litoral de la costa belga, rectilínia i vorejada de dunes, pertanyen a la regió de Flandes i es caracteritza majoritàriament per ser una platja de sorra dura on hi podem trobar una amplia gamma de ressorts, que ofereixen allotjament, restaurants, així com altres serveis turístics. Turísticament parlant, la massificació arquitectònica ha arribat a la costa belga, però algunes excepcions d’aquesta construcció descontrolada d’hotels, segones residències... serien la zona costaner de De Haan, el centre de Niuwpoort i les afores de Knokke-Heist, les quals són regions més tranquil·les on es pot gaudir de precioses platges. En canvi, algunes de les platges on hi ha més activitat, són Knokke, Ostend i De Panne, en les quals s’hi poden realitzar moltes activitats, com per exemple, navegar amb Kwistax (coches a pedals), pescar, passejar, jugar a vòlei-platja... A més a més, estan dotades d’infraestructures i facilitats necessàries per l’estacionament de vaixells, camps de golf propers a la zona, etc. Cal destacar, que la comunicació entre les diverses platges que configuren la costa belga, que va des de De Panne (a la frontera amb França) fins a Knokke (a la frontera amb Holanda), és excel·lent, ja que es disposa d’un tramvia o Kusttram que permet visitar-les totes, pujant a la línia de tramvia més llarga del món. Aquesta ruta dura una mica més de dos hores i inclou setanta parades a fi de que els estrangers puguin conèixer tots els racons del marítim.
LLOCS D’INTERÈS
La costa belga, està formada de varies platges, cadascuna de les quals té unes particularitats i unes singularitats d’especial interès:
La platja de Blankenberge, és una de les més populars per la facilitat amb la que es pot arribar des del centre de Brussel·les i per la proximitat amb l’estació de tren. Es tracte d’una platja de 3,3km de llarg on cada 200m s'hi troba una presa d’aigua. Els inicis del fenomen turístic, daten de la primera construcció d’hotels el 1850, però ja des del s. XVIII era el principal destí per la gent provinent de Brujas. A tall de curiositat, es pot destacar que el 1871, el gran Kaiser alemany va allotjar-se a aquesta ciutat per relaxar-se després de la guerra contra França. Un dels nodes d’aquesta emblemàtica platja, és el Pier, un pont de 350m de llarg, construït el 1894 sobre l’aigua, que va ser derruït el 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial i posteriorment reconstruït entre el 1931 i el 1933, convertint-se en el primer moll de ferro fos reforçat amb formigó. Un altre node a destacar, és el port esportiu on hi romanen atracats 750 vaixells. Antigament, era un port de pescadors que degut a la Segona Guerra Mundial, va patir una davallada i una pèrdua d’interès, que van conduir a una transformació del mateix.
Pel que fa al territori de De Haan, està format per quatre territoris diferents: el propi De Haan, Wenduine, Klemskerke, Vlissegem i Vosseslag. Consta d’un passeig marítim de 2km de longitud, a través del qual es pot gaudir de la seva costa senzilla i preciosa. Hi ha una llegenda que explica que uns pescadors de la zona van trobar un gall a la costa del poble, motiu pel qual van anomenar a la platja De Haan (que significa gall).
Els inicis turístics de la zona daten del 1888, quan l’Hotel de Coq va ser construït. Poc després, l’Estat de Bèlgica va cedir 49 ha a dos arquitectes de la regió, a fi que construïssin una platja a la ciutat. El 1896, entrant en una etapa de creixement, la Societat Anònima de Coq-sur-Mer va començar a construir xalets voltats de jardins, que encara avui són preservats, aportant una imatge bella amb l’encant d’aquella època. Actualment, un node d’aquest poble i la seva costa, ve determinat per la estació de tramvia, construït l’any 1902 on domina l’estil art-nouveau. A més a més, consta de 150ha de bosc que juntament amb l’arquitectura d’estil anglès, que té una certa semblança amb les cabanyes de la Normandia francesa, creant una regió meravellosa i idíl·lica.
Ostend, en els seus inicis, era una localitat de pescadors que va convertir-se en un port fortificat. Més tard, va prosperar com un dels destins turístics de sol i platja amb més classe d’Europa, però aquest estil va desaparèixer a causa de les bombes de la Segona Guerra Mundial. Va ser llavors, quan els alemanys van construir les bateries costeres de Atlantikwall, encara avui conservades i considerades un fort atractiu de la ciutat. Durant l’època de postguerra, es va dur a terme un procés de reconstrucció de la ciutat en forma de quadrícula, on hi predominen els edificis de formigó de deu plantes. Tot i així, la Thermae Palace Hotel és una excepció, ja que es tracta d’un edifici dels anys 50, flanquejat per uns suports neoclàssics, els quals estan coronats per una estàtua de Leopoldo II.
Actualment, hi podem trobar una amplia oferta turística en el seu passeig marítim, així com nombrosos hotels econòmics que són la principal atracció pels britànics que no es poden permetre un allotjament a la ciutat de Brujas.
PERFIL DEL VISITANT
El perfil del visitant que freqüenta la costa belga, es caracteritza per ser turisme de masses que ve atret pel sol i la platja, així com també pel turisme intern que per descansar, relaxar-se i sortir de la seva rutina, realitza escapades a la zona costanera. A més a més, les platges es troben situades una mica allunyades de les ciutats principals, provocant que l’allotjament i les activitats d’oci que s’hi realitzen, sigui més econòmiques. Per tant, estem davant d’un perfil de turista de poder adquisitiu mitjà.
PAÏSOS BAIXOS
DESCRIPCIÓ DE LA DESTINACIÓ
Quan es parla dels Països Baixos i d’Holanda, no es refereix al mateix territori, ja que el primer mot fa referència a tot el país, mentre que el segon s’utilitza quan es parla de dues províncies molt visitades i de gran interès turístic: Noord- Holland i Zuid-Holland. El Regne dels Països Baixos, és estat de l’Europa nord occidental, limitat a l’oest i el nord pel Mar del Nord, a l’est per Alemanya i el sud per Bèlgica. Està format per 12 províncies en territori europeu juntament amb les illes caribenyes de Saba, Sint Eustatius i Bonaire.
La capital del país és Amsterdam, tot i que la seu del govern es troba a La Haya i la principal seu industrial es troba a Rotterdam, on hi ha un dels ports més grans del món anomenat Europoort. Consta de vies fluvials i d’excel·lents xarxes de carreteres i ferrocarrils, que la col·loquen com un del països d’important accés a la resta d’Europa, i més especialment d’Alemanya.
Un dels principals llocs turístics i d’interès del país és Amsterdam, caracteritzada pels seus canals i vies navegables, així com per la seva arquitectura i per la seva oferta cultural i lúdica. Un dels edificis emblemàtics de la capital és l’Estació Central, edifici que porta més d’un segle ordenant la resta de la ciutat, ja que a partir d’aquest s’estenen tots els canals de forma concèntrica. Des de l’estació, es poden veure diferents monuments importants, com per exemple l’Església de San Nicolàs, la Torre de les Llàgrimes o l’Hotel Victòria. Una altre visita obligada és la Plaça Dam, una de les més conegudes i famoses dels Països Baixos i del món, la qual està flanquejada per diversos monuments i edificis, com per exemple el Palau Reial, la Nieuwe Kerk (Església Nova) o el Monument Nacional. Una altra de les places més transitades és Leidseplein, en la qual s’hi concentren molts restaurants de cuina holandesa, continental i ètnica, així com pubs, discoteques, casinos i edificis monumentals com el Teatre Municipal i el American Hotel. El Rijksmuseum, el Museu Van Gogh i la casa d’Anne Frank Huis, són els més representatius de la ciutat. El primer, és el museu més gran del país i una de les millors pinacoteques del món, en la qual es poden observar pintures holandeses del s. XV i XIX. Mentre que el segon, conté al voltant de dos cents quadre i cinc cents dibuixos recollits pel germà del pintor, Theo. Una de les zones més animades és el barrio rojo, la qual està delimitada per canals i ponts on s’ubiquen un nombre considerable de bars, cafès, botigues, restaurants...
Pel que fa a la línia de costa dels Països Baixos, està formada sobretot de dunes, i la major part del tram costaner dóna a la part del Mar del Nord. A tall de curiositat, podem destacar que una sisena part del territori està coberta d’aigua, més concretament, el 27% del territori es troba per sota del nivell del mar, i el 50% està un metre per sobre del nivell del mar. La resta del país està format per regions planes o lleugerament ondulades, per tant no hi trobem zones muntanyoses, sent el punt més culminant el turó Vaalserberg (322,7m) situat a la població de Vaals, a la província de Limburg.
Els Països Baixos formen part de l’Alemanya septentrional, la qual ocupa un 50% de tot el territori, mentre que la resta pertany al delta del Rin (que el seu principal afluent és el Waal) i del Mosa, zona de fort comerç i prosperitat econòmica, social i medi ambiental. Per tant, aquests rius fan de barrera natural entre les terres del nord i les del sud. A la zona sud-oest del país, s’hi forma el gran delta d’aquests rius i l’Escalda, la qual es divideix en dos braços: la Westerschelde i l’Oosterschelde. Només una part del Rin, desemboca més el nord-est, a la zona de l’estany Ijsselmeer, l’antic Zuiderzee (mar del sud).
El paisatge dels Països Baixos ha canviat considerablement durant els últims 2.000 anys. Des de la era dels romans i durant l’Edat mitjana, el mar abastava grans extensions, per aquest motiu el govern va desenvolupar el Pla Delta o Deltawerken a fi de combatre i controlar les greus inundacions que van succeir durant el 1953 i el 1995, mitjançant la implantació de murs de contenció de l’aigua. Aquest projecte des de que es va completar i finalitzar, ha estat un èxit, ja que el país ocupa 41.547km2, hi viuen 16 milions de persones (convertint-se en el tercer país més poblat d’Europa) i la seva costa té una longitud d’entre 800 i 1000km.
Aquestes alteracions fluvials són causades per la intervenció humana, el canvi climàtic i l’augment dels nivell del mar, per aquest motiu al llarg de la història han anat sorgint plans per controlar i reduir l’impacte de futures inundacions. A fi de que aquests projectes es duguessin a terme, ha estat necessari una forta col·laboració social per gestionar l’aigua. Un exemple d’aquesta implicació, ve determinada per les juntes que es realitzaven per debatre i trobar solucions davant els problemes existents.
PERFIL DEL VISITANT
Els Països Baixos es caracteritzen per un perfil de turista cultural i familiar, ja que la seva història, la seva oferta turística de museus, restaurants i monuments, així com l’encant dels seus paisatges, són d’especial atracció per les necessitats d’aquests públics objectius.
NETGRAFIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada