TURISPASSIO: EL CANVI CLIMÀTIC

OCEANIA I EL CANVI CLIMÀTIC

El canvi climàtic, traduït en la variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes, està generant un impacte molt negatiu en tots els ecosistemes, sobretot en aquelles més vulnerables, que actualment ja estant patint les seves conseqüències. Alguns d’aquests es troben a Oceania, el continent més afectat, on conviuen països amb una contaminació d’un 1% com podria ser Papua i Nova Guinea, amb el país per càpita més contaminant del món, Austràlia.

Els impactes més rellevants, són tangibles, en l’increment del nivell del mar i l’alteració de la seva composició, que segons un estudi de la CSIRO (Investigació Industrial i Científica de la Mancomunitat Australiana), tindrà uns efectes molt notoris el 2030 i extrems el 2070, que alterarà els paisatges, la fauna i la flora i molts habitats desapareixeran envaïts per noves especies. A més la temperatura mitjana anual que ha pujat 0,9 graus des del 1910, es preveu que s’incrementi 5 graus el 2070, generant grans onades de calor molt negatives per la vida humana i animal, a l’hora que serà un factor clau a l’esdeveniment de desastres naturals.

Un altre dels problemes amb transcendència actual és la destrucció de la barrera coral·lina australiana, nombrada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (1981), que s’ha vist reduïda a la meitat i es preveu que el 2020 perdi una meitat més (segons l’institut AIMS), a causa de les creixents turmentes, l’increment d’acidesa dels oceans i a l’apareixement de una espècie d’estrella de mar invasora. Per un altre banda, moltes especies marines, ja han empres un llarg viatge migratori a l’Antàrtida, moltes de les quals feia més de 50 anys que hi vivien i si no comencen a ser transcendents les mesures en resposta al canvi climàtic en els oceans, la regió podria veure reduïda las seves actuals 400 espècies de corall, 1500 de peixos i 4000 varietats de mol·luscos, que el 1990 van iniciar el seu procés de deteriorament.

En els petits arxipèlags, els quals patiran més per l’increment del nivell del mar, ja s’estan vivint la pujada de les marees i els efectes de les turmentes, en regions com Tuvalu i Kribas. Les aigües salades estan envaint el subsòl, perjudicant els seus cultius i la subsistència de la seva població, poc industrialitzada que viu, sobretot, de l’agricultura. Aquests habitants ja es preparen per ser traslladats a altres territoris, formant part dels primers refugiats climàtics del planeta. En aquest sentit el govern Kiribati està negociant amb la illa Vi Ti Levu, en l’Arxipèlag Fiji, per tal d’aconseguir una nova casa per els seus 130.000 habitants. Els pobladors de les illes Carteret de Papua Nova Guinea també es preparen per ser evacuats a Bougainvilles a 86km.

Els 2 grans països més desenvolupats del continent, Austràlia i Nova Zelanda, seran, en els pròxims anys, els principals receptors de fluxos migratoris, provinents d’aquests i d’altres arxipèlags que seran inhabitables a curt termini i a llarg, empassats per la pujada dels oceans.

No obstant, Austràlia, s’inclou en el rànquing dels 15 països més contaminants del món, liderat per el BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina), Japó i EEUU, ja que depèn el 80% del carbó per generar la seva energia, fet que ha esdevingut clau, en les noves accions del govern, que ja ha pres consciència d’aquest impacte negatiu. Així dons, ha estat el primer país desenvolupat fora de la Unió Europea a adherir-se el Protocol de Kioto II, que basarà el seu pla d’actuació entre el 2015 i el 2020, del qual tindrà accés als crèdits internacionals de carboni a canvi d’un desenvolupament econòmic “net”. En aquest sentit, la regió guanya punts contra el canvi climàtic, creant una nova llei que obliga a pagar a les empreses 23$ australians per cada tona de carboni emès. En contrapartida el govern destinarà 200 milions d’euros (provinents del P. Kioto II) a la reconversió energètica de les empreses, amb l’objectiu d’aconseguir reduir el 2020, 160 milions de tones de carboni (respecte a l’any 2000). Aquesta llei, considerada per els experts el sistema de fixació de límits i intercanvi de drets d’emissió més complert del món ha estat molt criticat a nivell intern, amb el recolzament de només un 30% de la població del país i externament, adjectivat com a insuficient si el comparem amb Finlàndia (que fa pagar de 30$ a 70$ per cada tona) o Xina i Alemanya que importen energies renovables.

El país ha creat també la xarxa de reserves marines més gran del mon, que segons Tony Bruke (Ministre de medi ambient), a partir del 2014, seran formades de 2,3 milions de km2, amb l’objectiu de protegir la fauna i flora marina i prohibint les activitats extractores. Els plans d’actuació contemplen en els seus pressupostos, indemnitzacions per els pescadors amb un valor total de 80 milions d’euros. Cal destacar que els creuers continuaran sent permesos, ja que es considera que l’activitat turística és un sector clau en el desenvolupament de la regió.

A nivell turístic, els efectes del canvi climàtic podrien tenir gran transcendència en els seus principals atractius, “Sun, Surf and Sharks”, fent que la seva imatge corporativa perdés força i que els fluxos es veiessin obligats a redirigir-se a altres destins competidors. A més, actualment amb la creixent tendència a l’ecoturisme i al turisme responsable, aquestes destinacions han d’adoptar noves polítiques de diversificació de la seva oferta, per tal d’evitar el monocultiu i satisfer les noves motivacions dels siberites i aventurers consumidors.

Des del nostre punt de vista, considerem que, Oceania podria aprofitar el canvi climàtic per desenvolupar la seva oferta complementària, creant un turisme solidari a nivell mediambiental, es a dir, impulsant paquets per aquells turistes que volguessin emprendre un viatge a part de socialment i mediambientalment responsable, que en el territori poguessin ajudar a les associacions d’ecologistes i instituts de recerca i investigació a mitigar i trobar solucions per el canvi climàtic.