CIUTATS DE PEREGRINACIÓ

CIUTATS DE PEREGRINACIÓ A L'ENTORN INDOSTÀNIC

BENARÉS

Benarés, una de les ciutats més antigues del món,  està ubicada a l’índia, a l’estat de Uttar Pradesh, més concretament a la vora del riu Ganges.

Benarés s’estén al llarg d’aquest riu, en les ribes del qual  hi podem trobar molts palaus, ermites i  temples. Tot aquesta amplia gamma de monuments de diversos estils, converteixen aquesta ciutat en la més sagrada de l’hinduisme, fet pel qual rep milions de peregrins que fan incrementar la població de la ciutat constantment. Per tant, la seva població real és desconeguda, ja que la religió pròpia de la ciutat considera que qualsevol que mori a Benarés es reencarna, per aquest motiu, molta gent va a morir a aquesta ciutat.

El 1981 un estudi va desvelar la quantitat de bacteris que habiten en les aigües del Ganges, diagnosticant així el grau de contaminació d’aquestes. Tot i així, s’ha intentat desenvolupar un procés de sanejament de les seves aigües, però algunes de les pràctiques que realitzen els seus habitants, com per exemple llençar les cendres dels morts, netejar la roba, banyar-se, llençar escombraries... dificulta enormement aquest propòsit.

El visitant, obligatòriament ha de passar per l’antiga ciutat, el Chow, caracteritzat per carrers estrets i tortuosos que dificulten l’orientació per poder arribar al Ganges i poder gaudir de les postes de sol i del paisatge, una de les meravelles de l’ Índia.  Un cop arribes al Ganges, a la riba esquerra del riu es pot observar una gran escalinata, terrasses i plataformes, anomenades Ghats. Si es visita el riu a la tarda, es poden observar com tiren les restes del mort al riu, fent desaparèixer els cossos amb l’ajuda de fusta. Les famílies més pobres, que no tenen suficients recursos per comprar la fusta necessària, llencen restes més grans, que després els voltors o altres animals s’encarreguen de fer-los desaparèixer. En canvi,  durant  la nit el panorama és molt diferent, es poden observar familiars de difunts que estan preparant fogates per a la incineració. Aquest ambient es pot visualitzar des del riu, ja que es poden llogar barques per passejar per les aigües del Ganges

No és una ciutat que destaqui per la seva bellesa urbana, però els nodes turístics més emblemàtics són la mesquita d’Aurangzeb, el temple daurat de Shiva de Vivanesvar i l’observatori astronòmic.

Cal tenir en consideració, que també és una ciutat industrial que es troba ben comunicada per carretera i ferrocarril amb importants ciutats com Nova Delhi i Calcuta. Tot i així, la seva història, la cultura que la caracteritza i el caràcter religió que s’hi vincula, converteixen Benarés en un important centre d’estudis sànscrits i hinduistes, en el qual hi destaquen el centre Sanskrit College, Varanaseya-Sanskrit University (1958), Varanasi Hindu University (fundada l’any 1916, va ser la primera universitat que es va construir a l’ Índia)...

CIUTATS RELIGIOSES I/O ARQUITECTÒNIQUES DE L'ORIENT PRÒXIM I MITJÀ

ARÀBIA SAURI

Les ciutats més importants a nivell arqueològic o religiós, en el país d’Aràbia Sauri són la de la Meca i Media.

Començant per aquesta última, el seu nom significa Ciutat de la Llum o Ciutat del Profeta, degut a la importància que va tenir per Mahoma, on va passar gran part de la seva vida i on, en el 632 va morir. El van enterrar en el pati de casa seva on més tard s’hi va construir una mesquita, motiu de culte i veneració avui en dia.

Una altre mesquita molt important de visitar és la Mesquita de Quba, la primera que es va construir en aquesta localitat.

Pel que fa al turisme, és una de les ciutat més importants de l’Aràbia Sauri, però s’ha de tenir en compte que el centre només és accessible pels musulmans i que qualsevol persona no musulmana que hi accedeixi pot ser deportada o condemnada a presó.

Per altre banda, la Meca, antigament coneguda com Makoraba, és la ciutat on va néixer el profeta Mahoma en el 571.

L’atractiu més important, se’ns dubte, és la Kaaba, un pilar quadrat de color negre que es troba a la Mesquita Al-Haram, construïda al S. VIII. Tots els fidels han de rodejar la pedra fins a 7 vegades i intentar fer un petó en una cantonada, seguidament, van a veure aigua del pou Zamzam, que és creu que conté aigua purificada i amb propietats especials.

Altres atractius importants són la vall de Muzdalifa, Masjid Taneem o Jabal, però, com en el cas de Medina, la Meca també és una ciutat exclusiva dels musulmans, i és molt difícil que un turista hi pugui accedir.

El conjunt de les dos cuitats, la Meca i Medina, és anomenat Al-Haramayn Ash-Sharifayn, és a dir, Els dos Sants llocs.

ISRAEL

El destí arqueològic o religiós més important d’Israel és Jerusalem, la seva capital, la qual ha estat el centre històric, espiritual i nacional del poble jueu des de que el rei David la va nombrar capital del seu regne, ara farà uns 3000 anys, però també és una ciutat sagrada pels musulmans i els cristians, ja que en ella hi han succeït diversos esdeveniments de les respectives religions.

Els enclavaments turístics més importants d’aquesta ciutat són l’Església del Sant Sepulcre, lloc més sagrat de la religió cristiana, ja que aquí van enterrar a Jesús després de la seva crucificació, el Mont Moriah o Mont del Temple, situat a la part emmurallada de Jerusalem i on es troben la Cúpula de la Roca de la Mesquita de Umar i el Mur Occidental, més conegut com Mur de les Lamentacions, lloc sagrat d’oració per els jueus. Tant els homes com les dones, arriben en aquest punt per resar i deixar les seves oracions, escrites en papers entre les roques.

També és motiu de visita i/o peregrinació la Via Dolorosa, coneguda també com el Camí de la Creu, el camí que va recórrer Jesús amb la creu fins la seva crucificació. Hi ha 14 estacions al llarg del camí, que comença a la Porta dels Lleons, on Jesús va ser condemnat per Pilatos. També són peculiars de visitar els diferents barris dels que gaudeix Jerusalem, com l’Armeni, el Jueu o el Musulmà. 

Actualment, Jordània es veu implicada en un conflicte entre israelians i palestins, que es diputen el seu estatus. En el 1948 va ser dividida pels estats d'Israel i Jordània, però en el 1967, Israel va conquerir Jerusalem Est i la regió de Cisjordània (que juntament amb la franja de Gaza forma l'estat de Palestina) i es va iniciar un procés per tal d'unificar els territoris que encara segueix fins a dia d'avui ja que, a més, Palestina vol que la ciutat de Jersualem sigui la capital del futur estat Palestí. 

JORDÀNIA

L’atracció més famosa de Jordània és la ciutat nabatea de Petra, la qual es troba amaga darrera d’una muralla natural de muntanyes, uns paisatges blancs i un extens desert, al final del imponent Siq, un canyó natural que ha estat erosionat al llarg dels anys pels vents carregats de sorra desèrtica. També és anomenada la ciutat rosada per les tonalitats de les seves roques.

En els seus inicis, va ser la capital dels nabateus, una tribu àrab, que van excavar una excepcional necròpolis, és a dir, una ciutat fortificada partint d’unes coves. Hi van construir més de 800 tombes i façanes esculpides en la mateixa roca. Més tard, s’hi van establir els romans i també hi ha indicis de que aquesta ciutat va ser refugi per alguns exiliats que fugien per motius religiosos, però a partir del 1217 (any que daten els últims escrits trobats), és va perdre el rastre de la ciutat rosada i no va ser fins a principis del S. XIX que un explorador suís, Johann Ludwing Burckhart, recorrent una antiga ruta de caravanes, va descobrir les restes monumentals de la ciutat perduda.

Actualment Petra s’ha convertit en un import atractiu turístic, consolidant així al país de Jordània com un destí preferent pel que fa al turisme arqueològic i/o religiós.

Els principals enclavaments turístics d’aquesta ciutat excavada en les roques són, el Khazbeh (El Tresor), una impressionant tomba edificada pel rei nabateu, De Deir (El Monestir), un temple nabateu de mitjans del S. I, el qual té la façana més gran de la ciutat, i diferents tombes com la del Obelisc, la de Sextius Florentinus o la de Corintio. També és important de visitar el teatre romà que data del S. I dC.

SÍRIA

Palmira, situada en un oasis al nord del desert de Síria, va ser fundada per Salomón, rei de Israel, però el moment de màxima esplendor el va tenir amb el regnat del rei Odenat i la seva segona dona, Zenobia, la qual el va succeir després del seu assassinat.

Després de diverses batalles, va ser presa i destruïda en el 634 pels àrabs i les seves ruïnes no van ser descobertes fins a finals del S. XVII.

Els enclavaments turístics més importants són el Temple de Bel i el de Nebo (una divinitat babilònica), la Columnata, una avinguda de columnes que travessa tota la ciutat i que acaba en el Temple Funerari, l’Arc Monumental, el Teatre i el Castell de Qala’at ibn Maan.

També és molt típica de visitar la necròpolis, en la qual hi podem trobar quatre tipologies diferents de tombes; les tombes-torre, els hipogeus, les tombes-cases i les tombes individuals.

L’altre destinació arqueològica i/o religiosa important de visitar quan es va a Síria, és la ciutat d’Aleppo, la segona més important després de Damasc, la capital. Gràcies a la seva situació geogràfica de lloc de pas per diferents rutes, posseeix una riquesa cultural i històrica considerable. A més, és important per la seva arquitectura, esglésies, mesquites, escoles, tombes i banys.

Durant l’edat mitjana va ser un pròsper centre comercial i principal seu de diverses colònies del mediterrani. Des del descobriment de noves rutes marítimes, la seva importància va patir un descens considerable, i no va ser fins el 1880 que va tornar a créixer econòmica i socialment, gràcies a la construcció de noves vies de ferrocarril.

L’atractiu turístic més característic de la ciutat d’Aleppo és la Ciutadella, que destaca per sobre la ciutat, ja que va ser construïda en el S. V damunt un turó. Dins d’aquesta trobem la gran mesquita, de la qual només es conserva en el seu estat original la torre, un dels millors exemples d’arquitectura medieval de Síria.

També és interessant de visitar el museu arqueològic, ja que ofereix interessants col·leccions, l’edifici Madrasa halawiye i els 13 kilòmetres de Socs (mercats tradicionals àrabs), uns dels mes grans del món.