ELS TEMPLES D’ANGKOR
Situats en la província d’Angkor, són un dels llocs arqueològics més importants del sud-est asiàtic. S’extén per uns 400 km2, la majoria dels quals estan coberts per selva, i es composa per desenes de temples, estructures hidràuliques, així com també vies de comunicació.Durant segles, Angkor, va ser el nucli principal del regne Khmer, que gràcies a totes les construccions que s’han pogut trobar, han pogut conèixer més el seu estil de vida, costums, religió…
De tots els temples que es poden trobar a la zona, els més importants són els d’Angkor i el de Bayon, que mostren quina és realment l’arquitectura cambodjana, així com també el simbolisme que aquestes estructures tenien per les antigues civilitzacions.
Al llarg de la visita a la regió d’Angkor, es podran visitar els diferents pobles que envolten la zona de l’antic Imperi Khmer, i que actualment viuen de l’agricultura i més específicament del cultiu d’arròs, principalment per consum propi, però que a la vegada ens mostraran quines són les seves costums i tradicions, el seu dia a dia…
Actualment, aquesta zona, està patint una gran pressió, tant pels diferents poblats dels voltants que volen ampliar les seves àrees d’habitatge i també de conreu, com pels turistes i tota l’activitat que aquests comporten, es a dir, centres d’interpretació, guies turístics… que cada vegada més estan provocant un desequilibri entre la relació dels residents de la zona i els turistes, així com també entre l’activitat turística i l’integritat i conservació de la zona.
LES CIUTATS MIL·LENÀRIES DE L'ENTORN INDOSTÀNIC
Cal destacar les diferents ciutats mil·lenàries de Delhi, Jaipur i Agra a l’Índia i Persèpolis a Iran.
DELHI
La ciutat de Delhi està situada a l’estat de Haryanna, al nord de l’Índia i a l’oest de la riba del riu Yamuna. És la capital del país, un centre cultural, polític i comercial de gran importància per l’Índia. Cal destacar, que és la metròpoli més poblada del país i la segona del món amb 22,7 milions d’habitants. És la ciutat més antiga del món, la qual ha estat contínuament habitada des del segle VI a.C.
Delhi està formada per diferents ciutats islàmiques i la seva capital és Nova Delhi. Cal diferenciar les dues parts que composen la ciutat de Delhi, per una part trobem una zona, la de Nova Delhi, molt més ben planificada a nivell arquitectònic, ja que els carrers són amplis i hi ha una bona organització en el trànsit de carretera i de persones. A més, es considera un autèntic museu indo-islàmic, per la sofisticació i el disseny dels seus monuments i edificis.
Aquesta regió es contraposa amb la Vella Delhi, en que la manca d’estructura, organització i planificació dels carrers, dificulta el trànsit de persones. Aquests dèficits juntament amb el poc higiene que caracteritza la zona (degut a l’existència d’aigües residuals), la converteixen en una zona de complicada afluència de turistes. Tot i així, hi ha una gran oferta turístics de monuments típicament mogols, importants fortaleses...
Un aspecte en tenir en consideració, és la bona xarxa de transports de la qual disposa. Per una banda, ofereix una xarxa de ferrocarrils i d’autobusos (privats i públics) excel·lents, els quals comuniquen amb les diferents zones interiors del país, així com amb les principals regions de l’entorn de la ciutat. L’existència d’un aeroport internacional, anomenat Indira Gandhi, possibiliten l’accessibilitat des de l’exterior. A més, també s’ofereix vols nacionals, que faciliten i agilitzen el temps de mobilitat.
L’estructura del la ciutat té una simbologia, ja que la forma dels carrers divideixen la ciutat en nou parts diferents, que coincideixen amb els diferents barris, que representen les nou parts de l’univers.
Alguns dels nodes de la ciutat, venen marcats per la residència i museu de Maharajà, el barri del Palau, format per un complex anomenat Palau dels Vents (Hawa Mahal), acompanyat de jardins, llacs... Un altre espai turístic es troba al nord-oest de la ciutat vella, la fortalesa de Nahargarh, la qual corona el turó de la zona. Un edifici destacable, és l’observatori de Sawai Jai Singh anomenat Jantar Mantar.
Així doncs, com a conseqüència del seu patrimoni històric i cultural, així com a la pròspera indústria de teixits i joieria que caracteritza la ciutat de Jaipur, s’ha convertit en un dels destins turístics més important de l’Índia.
La ciutat va ser fundada entre el 1501 i el 1504 per Sikandar Lodi i va ser capital de l’imperi mongol durant el 1556-1658.
El primer emperador mogol s’anomenava Babur, però no va ser fins el regnat de Akbar, que la ciutat es va convertir en la capital de l’imperi l’any 1556 (posteriorment, la capital es va traslladar a Delhi), patint l’època de màxima esplendor entre mitjans del segle XVI i mitjans del segle XVII. Aquest període, va deixar una important marca a nivell arquitectònic, cultural i històrica que encara avui la podem observa a través dels seus principals nodes turístics, els quals es poden sintetitzar en:
El Taj Mahal: L’emperador Sha Jahan, després de la mort de la seva dona, va ordenar construir aquest conegut mausoleu simètric que data del 1653, el qual simbolitzava el paradís per rebre el cos de la seva estimada. Aquest, el qual forma part de les set meravelles del món i es considerat Patrimoni de la UNESCO des de 1893, atreu a milions de turistes anualment. A tall de curiositat, cal destacar que es va tardar 20 anys en acabar de construir-lo i van caldre més de 20.000 homes per aconseguir finalitzar aquest complex arquitectònic que combina elements de diverses cultures (persa, islàmica, índia i turca).
- El Fuerte Rojo o Fuerte Fatehpur, palau construït inicialment per Akbar, i que posteriorment el seu fill li va atorgar la funcionalitat de recinte militar.
- Mausoleu de Itimad-Ud-Daulah, construït entre el 1622 i el 1628.
- Mausoleu de Akbar el Gran, construït entre el 1600 i el 1613.
- La Tomba de Chini Ka Rauza, primer ministre de Shah Jahan.
- Els jardins de Ram Bagh, primers jardins mogols.
PERSÈPOLIS
Les ruïnes de Persèpolis es troben situades a Kouh-i- Rahmat o Muntanya de la Misericòrdia, concretament a la plana de Marv Dasht, és a dir, uns 850km al sud de la capital actual de Teheran.
La data exacte de la fundació de la ciutat es desconeix, però es creu que Dario I el Gran al voltant de l’any 518 a.C va començar a construir-la, però no va ser fins després d’un segle que es va finalitzar tot el complex a mans de Artaxerxes I. Tot i que la major part de les obres són realitzades per Jerjes, el fill successor de Dario, els macro plans del complex van ser pensats per Dario.
La finalitat de la seva creació era ser el centre de govern pels reis Aquemènides, i la vegada centre de benvinguda, festivitats i celebracions importants. La riquesa de l’imperi persa es va veure present al llarg de tota la seva construcció, però tot l’esplendor dels temples, les sales d’audiència, els monuments i els palaus residencials de l’imperi van quedar arruïnats a causa de les saquejades i els atacs d’Alexandre el Gran a la ciutat (durant el 331a.C-330a.C).
No va ser fins molt més tard, que les ruïnes es van excavar com a conseqüència d’una expedició arqueològica de la ciutat de Persèpolis que es va desenvolupar per l’Institut Oriental de la Universitat de Chicago, sota la supervisió de Ernst Herzfeld i posteriorment de Erich F. Schmidt.
La majoria d’estructures, relleus i inscripcions que s’ha trobat fruit d’aquesta minuciosa excavació formen part del període aquemènida (518-331/330 a.C) amb algunes excepcions que es consideren del període post-aquemènida.
Les ruïnes de Persèpolis es poden dividir en dues grans parts: Per una banda, la part nord de la terrassa, la qual havia de pertànyer a un públic més restringit. Aquesta zona estava composada pel Saló Auditori de l’Apadana, el Saló del Tron i la Porta de Jerjes. En canvi, l’altre part de la terrassa, estava formada per la Sala del Consell, els palaus de Dario i Jerjes...
Les principals característiques actuals d’aquests espais són:
- Sala Auditori de l’Apadana: L’espai més gran i bell del complex, que tenia com a funció principal possibilitar les recepcions del rei. L’estat actual de la sala permet observar columnes i relleus de l’època, els quals representen escenes de festes com la de Cap d’Any, així com les processons dels representants de vint nacions diferents que van ser executats per l’imperi aquemènida.
- Sala del Tron, situat al costat de la Sala Auditori l’Apadana, és el segon edifici més gran, el qual també rep el nom de Cent-Colum Hall. La seva decoració ve caracteritzada per vull portades de pedra on es poden observar escenes de combats del rei, així com altres costums de l’època, des de la forma de vestir fins a activitats i tradicions del moment.
- El Palau Dario: Dotze columnes sostenen el sostre de la sala principal amb pintures i escenes que mostren des d’ animals i combats fins als plats i els aliments propis de la vida reial.
- El Palau Jerjes: Semblant al Palau de Dario, amb els marcs i finestres de pedra i de dimensions considerables. Cal destacar, la presència de dues inscripcions de Jerjes a les portes occidentals i orientals. Cal destacar, que les imatges de animals salvatges i servents que s’han trobat estan molt menys conservades que les del Palau Dario.
- El Consell: L’accés a les habitacions reials es realitzava per mitjà d’una escala que conduïa a dos espais utilitzats per temes oficials i un altre destinat a l’harem.
Evidentment, l’atractiu principal de la ciutat ve marcat per la font d’informació històrica i cultural que representa d’importants i poderosos imperis que han tingut transcendència per les seves tradicions, els seus combats, la seva riquesa.... Així doncs, no és estrany entendre que sigui una zona de gran potencialitat turística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada