EL TURISME SOLIDARI A L'ÍNDIA
És una unió d’estats que s’estructura a partir d’un sistema federal i el seu nom oficial és República de l’Índia. En aquesta regió hi conviuen entre 200 i 400 idiomes, 22 dels quals són oficials i diverses religions com l’hinduisme, l’islamisme, el cristianisme, el budisme, el jainisme...
Pel que fa la seva economia, cal destacar que és el país dels contrastos entre la riquesa en mans de molt pocs i la pobresa estesa per la major part del territori. A més, cal tenir en consideració que és la dècima economia del món, generant un fort creixement econòmic del 8% anual, però aquests beneficis estan distribuïts erròniament fent evident aquesta desigualtat social.
Les seves ciutats principals venen caracteritzades per Montbui amb 17 milions d’habitants, Calcuta amb 13 milions de persones i per últim, la capital Nova Delhi amb 11 milions de residents, tota la regió de l’Índia és el segon país més gran del món (fent sis vegades més l’estat espanyol amb 3.165km2) després de la Xina amb 1.100 milions d’habitants i una de les raons i de les motivacions per les quals la gent viatge en aquest país és per desenvolupar la modalitat del conegut com turisme solidari, responsable i/o just.
La
situació geogràfica de l’Índia ve determinada per ser un país format per tota
la península Índia i parts del continent asiàtic, limitant amb el nord amb
Afganistan, Nepal, Tibet i Bhutan, el sud amb l’Estret del Palc i el Golf de
Manar, el nord-oest amb el Mar Aràbic i Pakistan i a l’est amb el Golf de
Bengala i Bangla Desh.
És una unió d’estats que s’estructura a partir d’un sistema federal i el seu nom oficial és República de l’Índia. En aquesta regió hi conviuen entre 200 i 400 idiomes, 22 dels quals són oficials i diverses religions com l’hinduisme, l’islamisme, el cristianisme, el budisme, el jainisme...
Pel que fa la seva economia, cal destacar que és el país dels contrastos entre la riquesa en mans de molt pocs i la pobresa estesa per la major part del territori. A més, cal tenir en consideració que és la dècima economia del món, generant un fort creixement econòmic del 8% anual, però aquests beneficis estan distribuïts erròniament fent evident aquesta desigualtat social.
Les seves ciutats principals venen caracteritzades per Montbui amb 17 milions d’habitants, Calcuta amb 13 milions de persones i per últim, la capital Nova Delhi amb 11 milions de residents, tota la regió de l’Índia és el segon país més gran del món (fent sis vegades més l’estat espanyol amb 3.165km2) després de la Xina amb 1.100 milions d’habitants i una de les raons i de les motivacions per les quals la gent viatge en aquest país és per desenvolupar la modalitat del conegut com turisme solidari, responsable i/o just.
Segons
l’Organització Mundial del Turisme, el turisme solidari, responsable i/o just,
s’entén com a aquella tipologia que respon a les necessitats dels turistes i
protegeix i millora les oportunitats de futur de les societats i/o destins. Per
tal d’entendre millor aquesta modalitat i les diferents entitats que la
desenvolupen, així com consumidors i turistes que la posen en pràctica quan
realitzen els seus viatges, hem d’observar alguns exemples com:
- Federació SETEM és una organització no governamental de solidaritat internacional que va néixer el 1968 a Barcelona. El seu funcionament és a nivell estatal, tenint entitats a Catalunya, Navarra, La Rioja, Euskadi... les quals treballant a fi de sensibilitzar els ciutadans del nord sobre les causes i les conseqüències de les desigualtats nord-sud. Avui dia, més de 1.200 socis formen part d’aquesta col·laboració i solidarització amb la problemàtica existent, aportant finançament i/o ajuda presencial dins d’aquesta organització. Una de les principals actuacions i activitats que es desenvolupen són les rutes solidàries o els camps de solidaritat. Aquesta última activitat, requereix una formació de cinc mesos i consisteix en 250 participants, els quals viatgen un mes a diferents zones del sud a compartir, conviure i col·laborar per la lluita contra les injustícies del tercer món. Per tant, no es tracte de turisme, ja que no es visiten els principals punts d’interès del país, sinó que va més enllà, sent la principal prioritat la convivència amb les famílies locals i per tant, amb la realitat d’aquestes regions. Un cop acabada l’estància, l’objectiu és canalitzar aquesta experiència i transmetre pressió política a través de campanyes publicitàries de denúncia per fer front a les injustícies que es viuen dia a dia en aquestes regions. Els requisits per tal que una persona pugui ser partícip d’aquesta dinàmica són: tenir 21 anys, tenir un cert grau de maduresa i d’adaptació als estils de vida de la comunitat receptora i també cal tenir capacitat econòmica per poder comprar els bitllets d’avió, els quals són força cars i per poder pagar la formació necessària a fi de no causar cap impacte negatiu sobre el territori. Per altra banda, les rutes sòlidàries, són activitats que s’organitzen amb l’ajuda d’agències com l’Agència Taranna i que s’enquadren en la tipologia de turisme responsable. Consisteixen en viatjar mitjançant grups de fins a 15 persones a noves destinacions turístiques, visitant així els principals nodes del país o de les ciutats i desenvolupen un turisme just, responsable i sostenible, garantint que els ingressos vagin destinats a la població local més empobrides i humils (sense cap tipus d’intermediaris).
- La Fundació Vicenç Ferrer és una ONG, una organització humanista, que fa 35 anys que treballa al sud de l’Índia abastant uns 1.550 pobles a fi d’ajudar i transformar a civilitzacions marginades eradicant la seva pobresa, que viuen a les afores del centre i que no tenen accés els serveis comunitaris. Aquest projecte de desenvolupament integral creat per aquesta organització ha anat creixent fins a avarcar 2 milions i mig de persones, millorant la seva qualitat de vida en sis àrees fonamentals: l’habitatge, la sanitat, l’educació, l’ecologia, les persones discapacitades i el desenvolupament de les dones. A més, aquestes persones discapacitades realitzen uns tallers per comercialitzar productes artesanals a l’occident promovent el comerç just. El finançament del projecte es gestiona des d’Espanya, i el major percentatge d’ingressos provenen de l’apadrinament de nens, és a dir, un espanyol apadrina un nen o nena de l’Índia, creant un vincle entre ambdós per tal de tenir coneixement de com inverteixen aquests diners dins la comunitat. Una altra manera de col·laborar, és a través del finançament que inverteixen les empreses o donacions per un projecte en concret, com per exemple la construcció d’una escola o d ‘un habitatge, el manteniment d’un hospital...
Per concloure, podem afirmar que hi ha moltes maneres de conèixer destins, i el turisme solidari promou el benefici local i el coneixement de l’essència del país i de la realitat que es viu en aquest. Per aquest motiu, és de gran importància donar a conèixer aquesta modalitat a fi de fer-la créixer per aconseguir el benefici social i el benefici personal de saber que estàs col·laborant en aspectes de gran transcendència, com eradicar la pobresa, millorar la qualitat de vida de moltes comunitats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada