FRANÇA
Consta de 325 àrees d’esquí, les quals han
sumat un total de 74.200.000 visitants al llarg de les últimes cinc temporades
(del 2008 al 2012) majoritàriament, britànics, italians, belgues, alemanys i
russos. D’aquest total, 12.170.000 esquiadors són de nacionalitat francesa, el que
demostra que la indústria de l’esquí també està destinada al mercat intern,
encara que en els últims anys hagin perdut entre 300.00 i 400.00 visites
nacionals, compensades per el creixement d’entre un 1% i un 2% de turistes
estrangers, provinents de nous mercats.
Les primeres estacions franceses es van crear
entre els anys 60 i 70 a
partir d’operacions integrades, les quals s’han anat desenvolupant al llarg
dels anys fins a posicionar França com la primera destinació en termes
d’arribades mundials de turisme de neu. A més a més, és l’únic país europeu que
conta amb un operador de ressorts d’esquí important a nivell mundial, la
Compagnie des Alpes, creada en el 1980.
Pel que fa a les característiques del seu
desenvolupament turístic, els apartaments creats per satisfer les necessitats
dels turistes, acostumen a ser de proporcions altes, amb un important nombre de
residències turístiques.
Les estacions d’esquí més importants de França
són:
1. CHAMONIX (Valle de Chamonix-Mont-Blanc): La història
de l’estació de Chamonix comença en el 1741, quan dos joves de
l’aristocràcia anglesa van descobrir aquesta zona i la van voler plasmar en les
seves memòries, iniciant així, el turisme d’aquesta zona, basat en l’arribada
de turistes anglesos que venien atrets per l’espectacular paisatge que ofereix.
L’impuls d’aquest turisme, realitzat
majoritàriament a l’estiu, va comportar la creació de la Companyia de
Guies en el 1821 i més tard, la construcció d’infraestructures terrestres i
ferroviàries, fet que va representar un veritable impuls en termes de
desenvolupament per aquesta zona, ja que va treure la vall de l’aïllament i va
obrir les portes als esports d’hivern. Això es va materialitzar en el 1924,
quan es van celebrar els primer Jocs Olímpics d’Hivern.
Chamonix està situada a la part occidental
dels Alps, en el punt on es situen les tres fronteres (França, Itàlia i
Suïssa). Aquesta vall està dominada pel Mont Blanc, el cim més alt d’Europa
Occidental, i prové d’origen glaciar. El centre de la ciutat està a 1035 metres d’altitud i
la cota més alta de la vall arriba als 1462 metres . El
principal riu de l’Alta Saboya, l’Arve, discorreix al llarg de 107 km , unint-se al Rodano.
La població resident és de 9500 habitants aproximadament. Per les seves
característiques, aquesta estació d’esquí es podria classificar de primera
generació, ja que el seu tipus d’implantació va ser espontani i integrat, iniciat
per un turisme interessat en l’alpinisme durat el segle XIX.
El tipus d’esquí que ofereix és el comú,
l’esquí de fons, l’snowboard i altres esports de neu pensats per a
professionals. A més a més, per les temporades d’estiu ofereix multitud
d’activitats com per exemple, l’alpinisme, l’escalada, la bicicleta de
muntanya, esports aquàtics d’aventura, golf o tennis.
2. LA PLAGNE. En els seus inicis la vall de la Plagne,
estava formada pels típics poblets de muntanya, els quals basaven la seva
economia en l’agricultura forestal i pastoral. Va ser gràcies a l’arribada del
ferrocarril en el segle XX, que les activitats mineres i industrials van
desenvolupar un paper cada vegada més important en les seves economies.
Paral·lelament a aquests successos, el poble ja tenia una antiga tradició pel
que fa als esports de neu, els quals els ciutadans d’aquesta vall practicaven
sovint, organitzant campionats entre ells. Aquest fet va donar peu, anys més
tard, a que en aquestes pistes es celebrés el campionat olímpic de Bobsleigh.
Tot i això, el turisme no destacava com a activitat econòmica en la zona, i els
màxims representants dels pobles, alçades i regidors, van veure aquest fet com
una oportunitat. Per tal de conèixer l’opinió del poble i veure la
compatibilitat d’aquest amb l’arribada del turisme, es van dur a terme diverses
assemblees populars. Els resultats van ser que la gent gran considerava el
turisme com una amenaça i no el veien compatible amb la seva manera de viure,
encara basada en la ramaderia i l’agricultura, en canvi, el jovent es veia
entusiasmat i il·lusionat amb la idea. Finalment, les opcions de prosperitat
econòmica que oferia el turisme van fer que, en els anys 60, s’impulsés aquesta
idea, desenvolupant les infraestructures d’estacions d’esquí, carreteres i
allotjament, i es va posar en marxa una
tasca de promoció per donar a conèixer
aquesta vall. Així doncs, es podria determinar la Plagne com una “Fàbrica
d’esquí”, ja que consta d’importants centres comercials, aparcaments i
infraestructures, totes creades de forma planificada i d’inspiració urbana,
característiques típiques de les estacions d’esquí de tercera generació.
Actualment, la Plagne és una de les estacions
més famoses i populars de França. Consta d’una nombrosa quantitat de pistes
d’esquí, tant per esquiadors experts, com per principiants. La seva estructura
turística es basa en oferir, tant important blocs d’apartaments barats, com
tradicionals allotjaments de pobles de muntanya, però sempre amb el gran
avantatge d’un accés privilegiat a les pistes.
La Plagne no és una estació que destaqui per
la festa nocturna o per possibilitats de après skí, és més, durant la temporada
baixa és una estació molt tranquil·la. El seu principal problema es que les
possibilitats de turisme o d’excursions, més enllà de les de neu, són
pràcticament nul·les, encara que presenten algunes alternatives, com el descens
en Bobsleigh.
3. ALPE D’HUEZ: L’Alpe d’Huez és també anomenat Illa del Sol,
ja que gaudeix de molt de sol i d’un microclima particularment actiu. A més a
més, és ric en moltes activitats esportives, com el senderisme o la bicicleta
de muntanya (on s’hi realitza la meta més famosa del Tour de France), a més
d’organitzar esdeveniments teatrals forts durant tot l’estiu.
El fet de que sigui un dels emplaçaments
esportius hivernals més populars té el seu origen en els avantatges de la
regió, ja que la gran garantia de que hi hagi neu en les pistes, promet
aventura, així com també un ambient familiar i tradicional que pot gaudir d’una
gran varietat d’atraccions. A més a més, és una estació bastant animada
tractant-se de França, i al no ser un tipus d’estació de construcció massiva,
es agradable recórrer els seus bars i sortir a prendre una copa al capvespre,
així doncs, els no esquiadors tenen activitats alternatives .
Pel que fa a la seva història, van ser els
Jocs Olímpics d’Hivern de Grenoble del 1986 els que van impulsar el turisme
d’aquesta regió, desenvolupant aquest de forma espontània i integrada amb la
zona que, juntament amb les seves cotes, d’entre 1500 i 1800 metres ,
classifiquen a Alpe d’Huez com a estació de segona generació.
4. LES ARCS: L’estació d’esquí de Les Arcs es troba situada
al costat del Parc Nacional de la Vanoise, en la regió de la Saboya Francesa.
En realitat, està formada per quatre ressorts; Arc 1600, Arc 1800 (el més gran
de tots els complexes), Arc 1950 i Arc 2000, cada un dels quals té accés a la
zona del Paradiski, un dels dominis de esquí més extensos i variats del món.
Encara que cada ressort té la seva pròpia història, tots han estat construïts
de manera planificada i específicament per l’esquí i el turisme de neu.
Pel que fa a la seva història, aquesta zona
sempre havia sigut un lloc de pas entre Lyon i Turín, i no va ser fins al 1860
que va ser reconeguda oficialment com una part de França. En aquella època, la
seva economia es basava en la ramaderia, fins la dècada dels anys 30, quan els
turistes van començar a arribar, canviant així l’estil de vida dels seus
habitants. Tot i això, el seu auge turístic no va arribar fins als anys 60 amb
la construcció de l’Arc 1600, desenvolupant-se en harmonia amb la natura,
conservant les antigues construccions de muntanya i fent ús de materials locals
per la construcció.Els diversos projectes immobiliaris creats posteriorment,
seguien els protocols de disseny establerts, però la industria de l’esquí, com
a turisme, era cada vegada més exigent i requeria d’infraestructures més
complexes, convertint-se així amb una estació d’esquí de tercera generació, per
el seu caràcter planificat, exogen i de presència de grans centres comercials i
d’allotjaments.
Les estacions d’esquí de Les Arcs també van
participar en els Jocs Olímpics d’Hivern del 1992, on s’hi van celebrar les
competicions d’esquí de velocitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada