diumenge, 14 d’octubre del 2012

ESTACIONS D'ESQUÍ D'ALEMANYA


ALEMANYA

Consta de 510 àrees d’esquí, i en les últimes cinc temporades (del 2008 al 2012) ha rebut un  total de 24.200.000 visitants, dels quals 11.530.000 han estat alemanys. Pel que fa al rànking de turisme mundial segons el nombre de turistes, Alemanya es troba en el número 9. Tenen un gran nombre de turistes europeus, però per altre banda, el turisme nacional acostuma a anar altres estacions d’esquí, majoritàriament les austríaques. El principal problema amb el que es troba Alemanya es que diverses muntanyes consten de poca alçada, pel que s’ha tingut que invertir en instal·lacions artificials de neu per mantenir les estacions d’esquí obertes.  


1. Garmicsh-partenkirchen: Pel que fa al paisatge Alemany, és la personificació de la naturalesa alpina. Un lloc distintiu davant el qual es poden realitzar diverses activitats al aire lliure, entre la muntanya i la vall, a l’aigua o a l’aire. Però a part del seu magnífic entorn, aquesta estació també consta d’uns nuclis històrics molt importants, ja que antigament s’hi establien dos pobles que tenien tren a la celebració de mercats i fires, així com també, és visitada per la gran oferta de balnearis, botigues, bars i discoteques que presenta.

Pel que fa als esports de neu, Garmicsh-Partenkirchen és el centre de la celebració dels esports d’hivern d’Alemanya i en el 1936 va ser escenari dels Jocs Olímpics d’Hivern.
Aquesta estació rep, en especial, el turisme destinat a l’esquí, el snowboarding i el senderisme.

Que les seves cotes estiguin per sobre dels 1800 metres, que la seva construcció hagi tingut una clara inspiració urbana i que el turisme de neu i sigui present des dels anys 60, ens fa pensar que aquesta estació és de tercera generació.



2. Oberstdorf: És una estació d’esquí cosmopolita, que tan ofereix esports d’hivern com activitats alternatives per les temporades d’estiu, ja que consta de diversos hotels destinats a la salut i el benestar, raó de pes per la qual molts turistes es desplacen a aquesta zona.


Amb 2.5 milions de pernoctacions a l’any, aquesta estació és un dels centres turístics més importants d’Alemanya. La regió conta amb les condicions idònies per la pràctica de senderisme, esquí a fons i esquí alpí. S’ha de tenir en compte, que el 75% del territori de la regió està classificat com una reserva natural, fet que li dona un valor afegit. A més a més, les seves bones infraestructures i connexions, tant per carretera com ferroviàries, justifiquen la seva alta arribada de turistes.

Oberstdorf pot ser considerada el “rival” de Garmisch-Partenkirchen, ja que les dos es disputaven l’estació d’esquí principal per realitzar els jocs d’hivern alemanys i, encara que no se la va endur, des del 1953 s’hi celebra el Torneig dels 4 Trampolins, a més de ser l’escenari del Campionat Mundial d’Esquí Nórdic del 1987. 







ALTRES ASPECTES D'INTERES


ALTRES ASPECTES D'INTERES

Les destinacions de sol i platja angleses


BLACKPOOL


Diversió en família


  • Tower Circus: Circ amb actuacions internacionals especialitzat en captar l’atenció i proporcionar divertiment a les famílies.
  • Sandcastle Waterpark: és un parc amb 18 atraccions d’aigua interiors  que forma part del Pleasure Beach i que té el tobogan d’aigua interior més llarg del món.



Esdeveniments


  • Showzam!Festival: És festival que decorre pels carrers de la localitat amb actuacions de cabaret, circ i màgia.
  • Blackpool Dance Festival: És una competició internacional de ball que es fa anualment. És coneguda perquè en els seus escenaris es rodà la pel·lícula “Shall we dance” el 1996.
  • The Blackpool Ilumination: Diferents obres d’art (collages) il.luminats al llarg dels 11 km de passeig marítim.


Gay Blackpool
 La ciutat és considerada la capital gay del nord mentre que Brighton és la capital del sud.


DEVON


Diversió en família

  • El funicular victorià, impulsat per aigua.
  • Coastal zoo.
  • National Marine Aquarium: és l’aquari més gran de la Gran Bretanya i el més profund d’Europa.
  • River Dart Adventure Center: és un parc amb atraccions a dalt dels arbres.


Gastronomia i Festa

A Devon, podem trobar una gastronomia, intensament marcada per el marisc de l’Atlàntic i del Canal de la Mancha, formatges biològics, Cerveza, suc de poma i sidra, vins gallardejats i el típic gelat tradicional. Aquestes iguaries es troben a l’abast de qualsevol turista, consumibles en qualsevol cafeteria, pub, restaurant o botigueta de la localitat.


Esports

Al llarg dels anys les onades de Croyde Bay de la costa sud s’han anat fent famoses en la practica de surf així com fer submarinisme endinsant-se sota l’aigua per observar el naufragi del HMS S Scylla wreck, observar les carreres de lancha de Playmouth.

A més a més, es poden disfrutar de les diferents rutes de senderisme, excursionisme o de ciclisme com la South West Coast Path, considerada una de les millors del món.
Podem trobar també el Sauton Golf Culb, considerat un del 10 millors camps de golf del Regne Unit.


Shopping

  • Carrers Totnes i Drake Circus: situades en PPlymouth, ofereixen una gran varietat de artesania local com ceràmiques típiques fetes a má, pintures, fotografies i mobles.


Atraccions Imprescindibles

  • Bygones Victorin Street: És una ciutat en miniatura on podem trobar símbols de la cultura de la regió, repliques de l’artesania local, cases..
  • Seaton Tram: és un tren  a vapor, una copia del primeres locomotores del segle XVII, que viatge al llarg del recorregut de Axe Valley, des del rio Dart fins a Totnes.



DORSET


Art i cultura

  • The Lighthouse: centre d’exposisions, amb taller de pintura, escultura i treballs manuals, ubicat a la platja de Poole.
  • Kingston Lacy House: casa de camp del segle XVII on s’exposen  obres de Rubens i Ticiano.
  • Birdport Arts Centre: Centre d’arts musicals, com una especie de teathe o coliseum on es pot assistir  a actuacions musicals en directe, espectacles de dança contemporanea i exposicions.
  • Atraccions imprescindibles
  • Corfe Castel: ruïnes amb més de 700 anys.
  • Jurassic Coast: Chesil Beach, Lulworth Cove i Durdle Door (la platja amb més renom del Regne Unit).


Grastronomia i diversió nocturna

  • Riverside Restaurant: és un restaurant situat a BRidport’s west Bay, emblemàtic per la seva tradicional gastronomia, basada en peixos i mariscs.
  • Cobb Restaurant: restaurant reconegut per el seu fantàstic “fish and ships”.


Les regions de platja de Bournemouth i Poole disposen d’una gran oferta de diversió nocturna, sobretot en l’epoca d’estiu. Alguns dels llocs més emblemàtics son:
Moll de Poole amb els seus nombrosos pubs  i actuacions musicals en directe, el Old Town , considerant el lloc ideal per la diversió de gent de mitjana edat, els bars de Bournemouth on es pots cantar i passar una estona molt entretinguda en la companyia de musica dels anys 70 i 80 i el club Opera House.


Esports

Dorset, gracies a la força dels seus vents marins, és el lloc ideal per el desenvolupament de diferents esports aquàtics com el kitesurf,  o el windsurf o simplement per navegar en vela per l’Weymouth Bay (el camp de regates dels Jocs Olimpics del 2012).  Per els amants del mountain bike, hi ha també moltes rutes de muntanya al llarg de les muntanyes costaneres. Un altre alternativa esportiva son les 900 rutes per fer escalada que disposa la illa de Portland.

Esdeveniments importants

  • 11 Agost: celebració del naixement de Enif Blyton, en Corfe Castle, amb activitats relacionades amb la cervesa de gengibre.
  • Bridport Prize and Literature Festival
  • World Stinging Nettle Eating Championshit: festival que se celebra en Marshwood i on el els participants han de menjar el major numero possible de ortigues de  50 cm de llarg en una hora.


Diversió en Familia

  • Sea Life Centre de Weymouth: un oceanari amb especies de tot el món.
  • Tank Museum de Bovignon : museu de tancs de guerra.
  • Monkey world: Centre de rescat de ximpanzés.



CORNWALL


Art i Cultura

  • St Ives: Centre neuràlgic de la regió, on en els carrers d’aquesta ciutat podrem trobar fantàstiques galeries d’art
  • Teatre Minack: Situat en Porthcurno  es  tracte d’un teatre edificat entre els anys 1932 i 1983, a l’aire lliure, esculpit en un acantilat, i que ofereix unes meravelloses vistes sobre la platja i el mar,
  • Atraccions imprescindibles
  • Projecte Eden: és un complexa mediambiental, com un conjunt d’estufes en forma d’iglú, que formen un gegant jardí botànic, amb diferents especies d’arreu del món, entre elles, una famosa col·lecció de roses.  
  • Illa de St Michael’s Mount: Es una illa, que alberga un dels castells més bonics d’Anglaterra, assemblant-se al Mont Saint Michel de Normandia (França).
  • Contantine Bay: És una platja famosa pel surf i pels addictes aquest esport. Es va fer famosa turísticament gràcies a Margaret Thatcher, que la va seleccionar com el seu destí d’estiu.
  • Mina d’estany Geevor: es una mina convertida en museu, on de manera tangible ens podem endinsar en aquesta activitat i veure la seva evolució all llarg dels anys de la seva historia, podent passar una tarda com un autèntic miner del segle XIX.



Gastronomia i festa

  • Plats típics: Cremes de cuejades i empades.
  • Padstow: millor regió per anar a fer una degustació del millor marisc de Cornwall.



Esports

  • Surf: El surf ès l’activitat esportiva mès emblemàtica de Cornwall, desenvolupada, sobretot en les platja de Fistral Beach en Newquay.
  • Submarinisme: Flamouth, on podem trobar els vestigis de vaixell naufragats i una gran diversitat de fauna i flora marina.
  • Ciclisme: ruta de bicicletes de Mineral Tramways, on es pot observar tot el legat miner de la regió.


Esdeveniments importants

  • Port Eliot Literary festival: festival literary
  • Du Maurier Festival
  • Boardmasters: Festival de surf, skate i musica celebrat en Agost, considerat el mes gran d’Europa.
  • City of lights: celebrat el mes de Novembre, marca l’inici del Nadal, amb una processió de llums


Diversió en família

  • Adrenalin Qarry: es un parc d’esports de naturalesa amb la tirolina mes llarga del Regne Unit.



BRIGHTON


Atraccions imprescindibles

  • The Lanes
  • North Laine: es un barri molt cosmopolita, amb una oferta cultural i d’oci molt completa.



Grastronomia

  • Restaurants de Luxe: The Stande, Drakes, Riddle, Hotel du vin, Due South  i Finns Oyster bar.
  • Restaurants Vegetarians, oberts des dels anys 80: Food for Friends i Terre a Terre.


Esports

  • Flamer Stadium de Brighton and Hove Albion Footbal: centre esportiu que s’ha inaugurat la temporada 2011/2012.Es la principal atracció esportiva de la ciutat.



divendres, 12 d’octubre del 2012

QUI SOM?


QUI SOM?

Aquest blog creat per l'Anna Anes, la Núria Cid, la Gemma Descamps i la Paula Comes, pretén mostrar alguns dels destins més autèntics i singulars del món, ensenyant-vos a trobar la vostra pròpia petjada durant el viatge.



Us convidem a endinsar-vos en la turispassió que us transportarà a cada racó de l'univers.  




ESTACIONS D'ESQUÍ DE SUÏSSA


SUÏSSA.

Suïssa té 240 àrees d’esquí, entre les quals han arribar a un total de 8.300.000 visitants en les últimes cinc temporades (del 2008 al 2012), dels quals 2.805.000 han sigut suïssos. És el país número 27 en el rànquing de turisme mundial segons el nombre de turistes que rep. En els seus inicis, va ser pionera en termes de construir i millorar les infraestructures, però un declivi a l’època dels anys 80, causat per la fragmentació dels operadors i per la disputació de certes muntanyes entre aquests, va fer perdre l’atractiu del país per els estrangers. A més a més, la seva reputació també es va veure afectada per l’aparició de l’euro i lliura, que posaven de manifest l’alt cost que suposava esquiar a Suïssa. En el últims anys, però, s’ha convertit en un dels llocs més famosos per anar a esquiar, encara que les males condicions climàtiques amenacen d’interferir en el augment de turistes, motiu pel qual la indústria està estudiant les possibles solucions per tal de limitar els danys. El futur del turisme de neu és incert i això preocupa els operadors.


1. GRINDELWALD: És un dels destins més populars i cosmopolites de les vacances i excursions de Suïssa i el centre d’esquí més gran de la regió de Jungfrau.

Gràcies al impressionant panorama i paisatge, va atraure als primers turistes, en la seva majoria anglesos, a finals del segle XVIII, però no va ser fins al segle XIX que va començar a practicar-s’hi l’alpinisme. Amb la construcció de la carretera i una via fèrria, l’accés a Grindelwald va ser facilitat a finals del mateix segle, iniciant-se així, oficialment, el turisme de neu.


En aquesta estació, el visitant nacional només representa una cinquena part de tots els turistes que reben els hotelers.
Aquesta estació ha sabut desenvolupar diverses activitats i serveis turístics per la temporada d’estiu, com per exemple senderisme, ciclisme o escalada,  i per la temporada d’hivern, com esquí, snowboard, trineu, cúrling o patinatge sobre gel.  A més a més, hi destaquen alguns esdeveniments importants, com el Festival de la Neu del Món i la Copa del Món d’esquí a fons. 

Pel que fa a les seves característiques, estem parlant d’una estació de primera generació, ja que Grindelwald es va crear de forma espontània, endògena i integrada amb la zona, construint les pistes d’esquí a les afores de la població.


2. VERBIER: Aquest complex d’esquí ocupa gran part de l’altiplà del sud-oest del massís Combin i el Mont Blanc i en els últims anys, ha sabut promocionar la zona de manera que sigui considerada un sinònim de vacances en un ambient alpí majestuós.

Pel que fa als serveis que ofereix, els esports d’hivern estan impulsant les activitats de Verbier, ja que la seva estació està regularment en el top 10 d’estacions mundials i durant la temporada d’estiu, cada vegada és més important perquè Verbier és potencialment capaç de convertir-se en lloc predilecta per realitzar, per exemple, ciclisme de muntanya, ala delta o golf i grans esdeveniments. També deu la seva fama a haver mantingut l’encant del poble de muntanya, ja que les construccions realitzades posteriorment han seguit l’harmonia de tot el paisatge. Pel que fa als serveis i activitats alternatius a l’esquí, Verbier consta amb una important oferta nocturna. També són importants els esdeveniments que organitza, com per exemple, les copes mundials d’esquí, els campionats mundials de parament, les competicions mundials d’esquí junior i, a més a més, el Tour de Suisse i el Tour de France.


Als anys 80, es va veure afectada per el creixement que van realitzar les estacions franceses, però últimament han realitzat importants esforços de modernització que l’han situat de nou en la primera divisió. 

Tot aquest complex, que representa una àmplia gamma d'allotjament en entorn protegit, està considerat de segona generació, ja que la seva creació va ser espontània, poc planificada, i catalítica, i les seves cotes estan entre els 1500 i 1800 metres d'alçada. 







3. ST. MORITZ: Distingit, elegant i amb un ambient cosmopolita, és un dels centres turístics més coneguts del món, on la seva particularitat és el sol, el qual brilla durant una mitjana de 322 dies l’any. És tanta la seva exclusivitat, que el nom St. Moritz està protegit internacionalment i registrat com a marca, la qual representa en tot el món estil, elegància i distinció.

Encara que havia rebut alguns visitants durant l’estiu, els seus orígens de l’estació d’hivern es remunten en el 1864, quan van començar a arribar-hi els primers britànics. A partir d’aquí es va començar a desenvolupar el turisme en aquesta zona, sent St. Moritz el primer en construir i promocionar l’estació d’esquí.

Actualment, St. Moritz és el bressol del turisme alpí hivernal (1864) i del esport alpí (1884), ha sigut seu dels Jocs Olímpics d’Hivern (1929 i 1948), així com de nombrosos Campionats Mundials d’esquí i bobsleigh. Encara que la temporada d’estiu és menys atractiva, es capaç d’atraure inclús a més visitants de tot el món, que en la temporada d’hivern. Les activitats que ofereix són esquí alpí i nòrdic, golf i cúrling, trampolí olímpic, festivals de gastronomia i música, ciclisme de muntanya, inline skating, windsurfing, patinatge sobre gel i tenis entre d’altres.

Pel que fa als seus visitants, el 70% són estrangers i aquest elevat nombre es deu a que St. Moritz és un lloc de vacances hivernals en el sentit més ampli de la paraula, ja que les seves espectaculars pistes donen lloc a tot tipus de esports de neu, però les infraestructures i els serveis que s’han creat al poble ofereix la possibilitat de gaudir d’un ambient de muntanya a tots aquells que no els hi agradi esquiar, com per exemple, anar al casino, a restaurants o a diverses discoteques i/o pubs. 





ESTACIONS D'ESQUÍ DE FRANÇA


FRANÇA

Consta de 325 àrees d’esquí, les quals han sumat un total de 74.200.000 visitants al llarg de les últimes cinc temporades (del 2008 al 2012) majoritàriament, britànics, italians, belgues, alemanys i russos. D’aquest total, 12.170.000 esquiadors són de nacionalitat francesa, el que demostra que la indústria de l’esquí també està destinada al mercat intern, encara que en els últims anys hagin perdut entre 300.00 i 400.00 visites nacionals, compensades per el creixement d’entre un 1% i un 2% de turistes estrangers, provinents de nous mercats.

Les primeres estacions franceses es van crear entre els anys 60 i 70 a partir d’operacions integrades, les quals s’han anat desenvolupant al llarg dels anys fins a posicionar França com la primera destinació en termes d’arribades mundials de turisme de neu. A més a més, és l’únic país europeu que conta amb un operador de ressorts d’esquí important a nivell mundial, la Compagnie des Alpes, creada en el 1980.

Pel que fa a les característiques del seu desenvolupament turístic, els apartaments creats per satisfer les necessitats dels turistes, acostumen a ser de proporcions altes, amb un important nombre de residències turístiques.

Les estacions d’esquí més importants de França són:

1. CHAMONIX (Valle de Chamonix-Mont-Blanc): La història  de l’estació de Chamonix comença en el 1741, quan dos joves de l’aristocràcia anglesa van descobrir aquesta zona i la van voler plasmar en les seves memòries, iniciant així, el turisme d’aquesta zona, basat en l’arribada de turistes anglesos que venien atrets per l’espectacular paisatge que ofereix. L’impuls d’aquest turisme, realitzat  majoritàriament a l’estiu, va comportar la creació de la Companyia de Guies en el 1821 i més tard, la construcció d’infraestructures terrestres i ferroviàries, fet que va representar un veritable impuls en termes de desenvolupament per aquesta zona, ja que va treure la vall de l’aïllament i va obrir les portes als esports d’hivern. Això es va materialitzar en el 1924, quan es van celebrar els primer Jocs Olímpics d’Hivern.

Chamonix està situada a la part occidental dels Alps, en el punt on es situen les tres fronteres (França, Itàlia i Suïssa). Aquesta vall està dominada pel Mont Blanc, el cim més alt d’Europa Occidental, i prové d’origen glaciar. El centre de la ciutat està a 1035 metres d’altitud i la cota més alta de la vall arriba als 1462 metres. El principal riu de l’Alta Saboya, l’Arve, discorreix al llarg de 107 km, unint-se al Rodano. La població resident és de 9500 habitants aproximadament. Per les seves característiques, aquesta estació d’esquí es podria classificar de primera generació, ja que el seu tipus d’implantació va ser espontani i integrat, iniciat per un turisme interessat en l’alpinisme durat el segle XIX.

El tipus d’esquí que ofereix és el comú, l’esquí de fons, l’snowboard i altres esports de neu pensats per a professionals. A més a més, per les temporades d’estiu ofereix multitud d’activitats com per exemple, l’alpinisme, l’escalada, la bicicleta de muntanya, esports aquàtics d’aventura, golf o tennis.





2. LA PLAGNE. En els seus inicis la vall de la Plagne, estava formada pels típics poblets de muntanya, els quals basaven la seva economia en l’agricultura forestal i pastoral. Va ser gràcies a l’arribada del ferrocarril en el segle XX, que les activitats mineres i industrials van desenvolupar un paper cada vegada més important en les seves economies. Paral·lelament a aquests successos, el poble ja tenia una antiga tradició pel que fa als esports de neu, els quals els ciutadans d’aquesta vall practicaven sovint, organitzant campionats entre ells. Aquest fet va donar peu, anys més tard, a que en aquestes pistes es celebrés el campionat olímpic de Bobsleigh. Tot i això, el turisme no destacava com a activitat econòmica en la zona, i els màxims representants dels pobles, alçades i regidors, van veure aquest fet com una oportunitat. Per tal de conèixer l’opinió del poble i veure la compatibilitat d’aquest amb l’arribada del turisme, es van dur a terme diverses assemblees populars. Els resultats van ser que la gent gran considerava el turisme com una amenaça i no el veien compatible amb la seva manera de viure, encara basada en la ramaderia i l’agricultura, en canvi, el jovent es veia entusiasmat i il·lusionat amb la idea. Finalment, les opcions de prosperitat econòmica que oferia el turisme van fer que, en els anys 60, s’impulsés aquesta idea, desenvolupant les infraestructures d’estacions d’esquí, carreteres i allotjament,  i es va posar en marxa una tasca de promoció per  donar a conèixer aquesta vall. Així doncs, es podria determinar la Plagne com una “Fàbrica d’esquí”, ja que consta d’importants centres comercials, aparcaments i infraestructures, totes creades de forma planificada i d’inspiració urbana, característiques típiques de les estacions d’esquí de tercera generació.



Actualment, la Plagne és una de les estacions més famoses i populars de França. Consta d’una nombrosa quantitat de pistes d’esquí, tant per esquiadors experts, com per principiants. La seva estructura turística es basa en oferir, tant important blocs d’apartaments barats, com tradicionals allotjaments de pobles de muntanya, però sempre amb el gran avantatge d’un accés privilegiat a les pistes. 



La Plagne no és una estació que destaqui per la festa nocturna o per possibilitats de après skí, és més, durant la temporada baixa és una estació molt tranquil·la. El seu principal problema es que les possibilitats de turisme o d’excursions, més enllà de les de neu, són pràcticament nul·les, encara que presenten algunes alternatives, com el descens en Bobsleigh. 





3. ALPE D’HUEZ: L’Alpe d’Huez és també anomenat Illa del Sol, ja que gaudeix de molt de sol i d’un microclima particularment actiu. A més a més, és ric en moltes activitats esportives, com el senderisme o la bicicleta de muntanya (on s’hi realitza la meta més famosa del Tour de France), a més d’organitzar esdeveniments teatrals forts durant tot l’estiu.



El fet de que sigui un dels emplaçaments esportius hivernals més populars té el seu origen en els avantatges de la regió, ja que la gran garantia de que hi hagi neu en les pistes, promet aventura, així com també un ambient familiar i tradicional que pot gaudir d’una gran varietat d’atraccions. A més a més, és una estació bastant animada tractant-se de França, i al no ser un tipus d’estació de construcció massiva, es agradable recórrer els seus bars i sortir a prendre una copa al capvespre, així doncs, els no esquiadors tenen activitats alternatives .




Pel que fa a la seva història, van ser els Jocs Olímpics d’Hivern de Grenoble del 1986 els que van impulsar el turisme d’aquesta regió, desenvolupant aquest de forma espontània i integrada amb la zona que, juntament amb les seves cotes, d’entre 1500 i 1800 metres, classifiquen a Alpe d’Huez com a estació de segona generació.



4. LES ARCS: L’estació d’esquí de Les Arcs es troba situada al costat del Parc Nacional de la Vanoise, en la regió de la Saboya Francesa. En realitat, està formada per quatre ressorts; Arc 1600, Arc 1800 (el més gran de tots els complexes), Arc 1950 i Arc 2000, cada un dels quals té accés a la zona del Paradiski, un dels dominis de esquí més extensos i variats del món. Encara que cada ressort té la seva pròpia història, tots han estat construïts de manera planificada i específicament per l’esquí i el turisme de neu.

Pel que fa a la seva història, aquesta zona sempre havia sigut un lloc de pas entre Lyon i Turín, i no va ser fins al 1860 que va ser reconeguda oficialment com una part de França. En aquella època, la seva economia es basava en la ramaderia, fins la dècada dels anys 30, quan els turistes van començar a arribar, canviant així l’estil de vida dels seus habitants. Tot i això, el seu auge turístic no va arribar fins als anys 60 amb la construcció de l’Arc 1600, desenvolupant-se en harmonia amb la natura, conservant les antigues construccions de muntanya i fent ús de materials locals per la construcció.Els diversos projectes immobiliaris creats posteriorment, seguien els protocols de disseny establerts, però la industria de l’esquí, com a turisme, era cada vegada més exigent i requeria d’infraestructures més complexes, convertint-se així amb una estació d’esquí de tercera generació, per el seu caràcter planificat, exogen i de presència de grans centres comercials i d’allotjaments.


Les estacions d’esquí de Les Arcs també van participar en els Jocs Olímpics d’Hivern del 1992, on s’hi van celebrar les competicions d’esquí de velocitat. 




LA COSTA DE LA BRETANYA I LA NORMANDIA A FRANÇA

LA COSTA DE LA BRETANYA I LA NORMANDIA A FRANÇA 

Al nord de França hi trobem les regions de Bretanya i Normandia, aquesta última dividida per les regions administratives de l’Alta i la Baixa Normandia. Cada una d’aquestes regions, seguint així la subdivisió administrativa que segueix la república unitària francesa, estan formades per diferents departaments, als quals farem referència quan analitzem més detalladament  la costa de cada regió.

Tot aquest tram de costa està banyat pel Mar atlàntic i el Canal de la Mànega, també conegut per English Channel. Aquestes platges i penya-segats segueixen un mateix patró de paisatge i característiques, encara que certs esdeveniments històrics o diferents punts d’interès turístic n’han augmentat la seva popularitat i han variat el motiu de visita per part dels turistes.

Així doncs, passem a analitzar amb més profunditat les diferents costes que estan compreses entre aquestes dos regions de França. 

Normandia: 


L’Alta Normandia està formada pels departaments de Seine-Maritime i Eure i la Baixa pels de Calvados, Manche i Orne. 


Les principals costes que podem trobar en aquestes regions, començant per l’est, són:


- La costa d’Alabâtre: Una zona de penya-segats blancs i platges amb còdols que s’estén des de la localitat de Dieppe fins Le Havre, al llarg de 130 kilòmetres. Entre els penya-segats més vertiginosos, alguns dels quals arriben als 120 metres, destaquem els situats entre el Port d’Amont i Aval, prop de la població d’Étretat. Aquesta costa, a més a més, gaudeix de les millors vistes del Canal de la Mànega.

- La costa de Fleurie: També coneguda com Costa de Florida, s’estén des de Honfleur fins a Cabourg, i engloba les platges més conegudes de la zona i els enclaus més elegants, tots compresos entre 40 kilòmetres de sorra fina. Moltes de les localitats que es troben en aquest tram de costa van ser motiu d’inspiració d’importants pintors i artistes de l’època del impressionisme, com per exemple, Claude Monet.


- La costa de Nacre: Menys coneguda que les nombrades anteriorment, aquest tram de costa també està formada per sorra fina i presenta als visitants la possibilitat de realitzar un gran nombre d’activitats aquàtiques.

- La costa del desembarcament: Està formada per les platges de Calvados i part de la Manche i el seu  principal motiu d’atracció es va desenvolupar en la segona guerra mundial. El 6 de Juny de 1944 les tropes aliades formades per nord-americans, canadencs i britànics desembarquen a les costes de Normandia amb l’objectiu d’acabar amb el setge de les forces de l’eix, governades per Hitler. 

Les platges que van desenvolupar aquesta operació militar, coneguda com Operació Overlord, van ser les de Omaha, Juno, Gold, Utah i Sword, entre les quals van arribar 135.000 soldats aproximadament.
Aquest desembarcament va desencadenar la Batalla de Normandia, la qual va suposar la alliberació d’Europa de l’ocupació Nazi. Així doncs, la seva història és el principal motiu d’atracció d’aquestes costes, les quals presenten multitud d’activitats i monuments, així com també museus i cementiris, per ser testimonis de la bogeria de la guerra i rememorar les víctimes, en la considerada operació militar més gran de la història.





- Mont de Saint-Michel: Aquest recurs turístic està format per diversos atractius, com són l’església parroquial de Sant Pedro, la capella i la font de “San Aubert” o la Abadia del Mont de Sant Michel, la qual s’ha configurat com un lloc de peregrinatge des de l’Edat Mitjana. 
Però la seva particularitat geogràfica en si mateixa ja desperta la curiositat de molts turistes, ja que el moviment de la marees, que fa que es pugui veure envoltat d’aigua o de sorra, es una escena espectacular i digna de visitar. A més a més, en el 1862, va ser declarat monument històric i, a partir del 1979, figura com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Pel que fa a la forma d’implantació turística d’aquestes costes, no totes s’han desenvolupat per igual ni en el mateix temps. Encara que és difícil conèixer exactament els inicis de la seva activitat turística, es pot afirmar que aquesta es va iniciar, sobretot, en el Mont de Saint-Michel, el qual, com ja s’ha comentat, era lloc de pelegrinatge i ja en aquells temps, movia a un nombre considerable de persones les quals, per les seves característiques i necessitats, són considerades avui en dia turisme. A més a més, també van ser focus inicial d’atracció turística les platges del desembarcament de Normandia, les quals, amb la seva història, encara avui en dia atrauen a molts turistes interessats en els fets històrics que hi van succeir. A partir d’aquests dos punts d’interès, els turistes van descobrir els encants dels que gaudien les altres costes, així com també, les nombroses activitats i llocs d’interès que podien trobar en algunes ciutats, com és l’exemple de Ruán, Bayeux o Fougères, desenvolupant així, un model d’implantació turística basat en una demanda prèvia a l’oferta. 


Bretanya: 


Aquesta regió, una de les més visitades i dinàmiques de França, està formada per els departaments de Côtes-d’Armor, Finisterre, Ille y Vilaine i Morbihan.


Les costes de la Bretanya francesa destaquen per l’espectacular paleta d’ecosistemes que ofereixen als visitants, ja que s’hi poden trobar escarpats penya-segats, dunes, ries, platges i una multitud de caps i golfs de terra.

A causa de les multitud de costes de les que gaudeix, hem cregut convenient agrupar-les per els departaments en els que estan compreses.


- Ille y Vilaine: Aquest departament, encara que està banyat per la Costa Esmeralda, no destaca pel turisme de sol i platja, sinó que el motiu de visita es basa en l’important patrimoni cultural i històric del que gaudeix, així com del bosc de Paimpont, impregnat de llegendes, i de les principals ciutats turístiques de la regió, de les quals en destacarem dos. Per una banda, Rennes, la capital de la regió de Bretanya, que presenta una important oferta d’art medieval, clàssic i renaixentista, i per l’altre banda, Saint-Malo, important per la ciutat emmurallada i per el port. 

- Côtes-d’Armo: Encara que la seva principal atracció turística són els paisatges, també és conegut per les seves ciutats i barris antics. Els principals llocs d’interès, pel que fa a les platges, són la Costa de Granit Rosa i la Costa Esmeralda. 
La primera destaca per els penya-segats, des dels quals es contemplen unes vistes espectaculars, i per algunes de les seves platges, on hi ha espais de sorra per prendre el sol. 
Per altre banda, la Costa de Granit Rosa és visitada pel color de les seves roques que, com el seu nom indica, és rosa. Això es deu a l’acumulació de ferro en les roques les quals, gràcies a l’erosió del vent i l’aigua, han creat formes curioses, moltes de les quals conegudes per els visitants, com per exemple el barret de Napoleó, la bruixa o la parella d’amants. Com ja hem comentat, altres llocs interessants d’anar a visitar són algunes de les ciutats principals com per exemple, Dinan, una ciutat medieval rodejada de muralles, o Tréguier, una antiga ciutat episcopal que consta d’una important catedral dels segles XIV i XV.

- Finisterre: Aquest departament conta amb tot tipus de paisatges, des de afilats i escarpats penya-segats fins a extenses platges de sorra fina, i això es degut a que es troba situat entre l’oceà atlàntic i el canal de la Mànega. Pel que fa al seu patrimoni històric i cultural, també presenta ciutats importats, com Concarneau o Brest, aquesta última interessant pel seu port marítim i militar. La costa que rodeja Finisterre es anomenada Côte des Légendes, però si hi ha un lloc d’important interès turístic, aquest és la punta del Raz, famosa perquè nombrosos escriptors s’hi han inspirat i perquè està considerada com a parc natural de França.


- MorbihanOfereix un important patrimoni, tant pels seus paisatges costaners i marítims com per els seus jaciments prehistòrics. A diferència de les altres costes, la de Morbihan no ofereix tants penya-segats i gaudeix de més espais de sorra i platja per prendre el sol. 
El més característic  del seu litoral és el Golf de Morbihan, de 5 kilòmetres d’ample i 21 de llarg. Aquest està acompanyat d’unes 40 illes, a part de nombroses cales. 
La seva importància es deu a la diferència que presenta respecta la resta de la regió, ja que el seu clima suau permet la vida a vegetació mediterrània. A més a més, és un lloc ideal per realitzar excursions, tant en vaixell com a peu. 
Per últim, cal nombrar l’illa de Belle-Île-En-Mer, la més gran de tota Bretanya i la qual presenta totes les característiques naturals d’aquesta regió francesa. 





Com hem pogut observar, Bretanya ofereix una important diversitat d’atractius turístics de diferents èpoques històriques. Durant l’edat mitjana, moltes de les ciutats principals van ser motiu de batalla i encara avui en dia mantenen moltes de les muralles que les protegien dels enemics. També, més tard, va ser influenciada per el renaixement, el qual va portar a la regió la possibilitat de viatjar i de comercialitzar amb altres països. Les èpoques següents a aquestes, no van aportar fets importants pel que fa al sector del turisme, ja que les guerres van destruir moltes ciutats i llocs d’interès, com per exemple Saint-Maló o Brest. Però a finals del S. XX, Bretanya va poder recuperar l’estabilitat gràcies al turisme, el qual es va iniciar per l’arribada d’anglesos i nord-americans, fascinats per les propietats beneficioses dels banys de mar. A partir d’aquí, es van començar a construir els primers balnearis. Amb l’arribada, anys més tard, del tren, es va començar a consolidar aquest destí turístic destinat al sol, platja i benestar.

Pel que fa a la tipologia de turisme, aquestes dos zones, Normandia i Bretanya, segueixen un mateix model, basat, principalment en el turisme nacional. Encara que ens els últims anys han fet una important tasca de promoció turística, els atractius que ofereixen no són característics d’un turisme massiu, sinó que estan destinats a un turisme més concret i específic, que viatja a aquestes regions perquè sap el que hi busca, és a dir, aquell turista que viatja per motius culturals (ciutats emmurallades), històrics (platges del desembarcament) o de benestar (balnearis).
Pel que fa al nombre d’arribades i/o estades dels turistes en aquestes dos regions del nord-oest de França, en comparació amb la resta del país, es pot observar, en aquesta gràfica del 2009, que hi ha una notable diferència entre Bretanya i Normandia. En la primera, la mitjana de nits que passen els turistes a la regió és més elevada, segurament, degut a que consta de ciutats principals més importants i conegudes i d’una àmplia diversitat natural i cultural. Tot i això, Normandia tampoc està molt enrere si la comparem amb el centre, on hi ha la ciutat més visitada, Paris. Aquest fet demostra la tipologia de turisme que reben aquestes regions, com comentàvem anteriorment, perquè, encara que no siguin regions molt conegudes i/o turstificades, si que tenen una tipologia de turisme molt específica, segurament fidel, i que opta per estades llargues en la zona.





LES ILLES I LLACS DELS PAÏSOS NÒRDICS



LES ILLES I LLACS DELS PAÏSOS NÒRDICS 

Els anomenats països nòrdics, estan formats per cinc Estats de l’Europa septentrional, Finlàndia, Noruega, Islàndia, Dinamarca i Suècia, i que a la vegada comparteixen una arrel cultural comuna, així com també un estil, pel que fa a la seva bandera, i el més important, una naturalesa i entorn únic i singular.  

Dinamarca:

Dinamarca, és un país situat a la zona nord d’Europa, així com també el país més meridional dels països nòrdics i el de menys extensió.
Aquesta regió europea, consta de molts atractius que diferents tipologies de turistes venen a visitar cada any, des dels mítics símbols com són la “Sirenita” o Loegoland, fins a la cultura gastrònomica danesa i Nova Cuina Nòrdica.

Un dels atractius més importants dels que consta Dinamarca són:

- Les illes Feroe: Són un petit arxipèlag situat a l’Atlàntic nord, entre Escòcia, Noruega i Islàndia, i que formen part de Dinamarca, però d’una manera autonòmica.
L’arxipèlag consisteix en 18 illes d’origen volcànic , de les quals 17 es troben habitades, sent una de les illes on es troba la capital, anomenada Tórshavn, la més habitada.
El seu terreny és abrupte, rocós i les costes estan formades per alts penya-segats i fiords. 

Pel que fa a la seva fauna aquesta es molt diversa, sobretot quan parlem de les aus, que es veuen atretes per la vegetació de la zona, dominada pels prats i espais oberts, i on no es poden trobar gairebé boscos. També s’hi poden trobar espècies com les foques grises, balenes i orques, que també es veuen atretes per la morfologia tan idònia de la zona.

A les illes Feroe el principal sector econòmic és la pesca, que és gairebé el 97% del volum de les exportacions que es duen a terme a l’illa, però cada vegada més el sector turístic està guanyant importància a la regió, ja que la naturalesa de les illes es atractiva per qualsevol tipologia de turista, des d’aquell que busca unes vacances més actives i aventureres fins a aquell turista que vol conèixer més profundament tota la fauna i flora característica de la zona.




Una de les característiques més importants de les illes, i que esdevé un dels atractius més coneguts, són les teulades a dos aigües de les cases, que estan cobertes de gespa, a fi de resguardar-se del clima oceànic que hi predomina.


Els principals atractius de les illes són naturals, i els visitants tenen a la seva disposició un ampli ventall d’activitats a dur a terme en aquesta regió, com per exemple les sortides en vaixell que s’organitzen des de les diverses illes amb l’objectiu d’observar la naturalesa i espectacularitat de les seves costes, dominades pràcticament per penya-segats i fiords. També es poden realitzar activitats com el senderisme, birdwatching... així com també activitats més culturals als petits pobles típics de la regió, on descobrir la cultura i història de la població, mitjançant les visites a esglésies, catedrals, museus... com per exemple a l’església de San Olav que podem trobar a Kirkjubour. 


Un dels aspectes que cal destacar i que juga en contra de les Illes Feroe, pel que fa a l’arribada de turistes, és la pràctica de l’antiga tradició de matar dofins, que el feronesos defensen argumentant que aquesta és una activitat que es realitza a fi d’obtenir els recursos alimentàris per la regió que a causa de la seva naturalesa, és poc apta pel cultiu i ramaderia. Tot i aquests arguments, els turistes no veuen amb bons ulls aquesta pràctica, de manera que molts tenen un cert recel a viatjar a aquestes illes, que veuen perjudicat el sector turístic per una tradició. 



Perfil dels turistes:

Pel que fa a la tipologia de turista que viatja a les Illes Feroe, aquest és principalment internacional, gràcies a la promoció turística que s’està duent a terme, i sobretot gràcies als touroperadors, companyies de creuers... que cada vegada més, ofereixen aquesta destinació als consumidors, que volen conèixer noves destinacions que satisfacin les seves necessitats. Però com ja hem dit anteriorment, la caça de dofins és un factor que no beneficia a les Illes, ja que les preferències dels turistes canvien, i actualment, molt d’aquests busquen i volen dur a terme un turisme més sostenible i responsable vers el medi ambient, de manera que les Illes Feroe no es trobaran en la seva llista de destinacions possibles per les seves vacances, fins que no aturin aquesta matança.



Finlàndia:

Finlàndia és un país nòrdic de l’Europa septentrional, que comparteix fronteres amb Rússia i Suècia, i un dels seus principals atractius són els rius, llacs i costes que el caracteritzen, i sobretot que mostren la seva flora i fauna tant especial.

En aquest país, al llarg de les diferents èpoques de l’any es poden veure grans canvis en els paisatges, ja que en l’època estival els colors predominants són el verd de la vegetació i el blau de l’aigua, i en canvi durant l’hivern els paisatges es veuen coberts per una amplia i densa capa blanca.
Finlàndia és coneguda també com “La terra dels mil llacs”, perquè en moltes zones del país els paisatges boscosos es troben envoltats per parcel·les d’aigua, però certament, aquest nom es queda curt ja que en aquest país es poden descobrir i visitar més de 188.000 llacs, i també més de 180.000 illes.

Els paratges més importants de la zona costanera de Finlàndia són:

- Les illes Aland: És un arxipèlag format per unes 6.500 illes situades a l’extrem nord del mar Bàltic, la majoria de les quals tan sols són petits illots rocosos, però per altra banda n’hi ha aproximadament unes 60 que estan habitades. 
Aquesta província autònoma de Finlàndia, amb bandera pròpia i el suec com a idioma oficial, forma un paisatge meravellós, ja que combina la vegetació verda i abundant on es poden veure com pasturen les ovelles i les vaques, amb les pintoresques cases de fusta vermella tan característiques de la zona


Els turistes de l’arxipèlag, tant els nacionals, que volen marxar de la ciutat, com els internacionals, el que realment busquen és aquella sensació de pau i tranquil·litat en un entorn natural. 



Els principals llocs d’interès de les illes Aland són, la capital d’aquestes, anomenada Mariehamn, que mostra la cultura i tradicions de la població, i sobretot la visita a aquelles illes desertes que es poden trobar al llarg de tot el conjunt Aland, i que transportaran als visitants cap a una sensació de llibertat entre la naturalesa. 





- La regió dels mil llacs i Saimaa: Aquesta zona de Finlàndia es troba en l’espai central finlandès i està formada per més aigua que terra, per aquest motiu se la coneix amb el nom de la regió dels mil llacs. El cor d’aquesta demarcació, es el llac Saimaa, el llac més gran de Finlàndia i el quart d’Europa, que acull diverses ciutats al seu marge, com Lappeenranta, Imatra, Savonlinna i Mikkeli. Està format per diverses illes i canals que es troben en el seu interior, i que divideixen el llac en moltes parts, convertint-lo així en casi un conjunt de llacs. 




La seva importància, no és tan sols per la majestuositat dels paisatges i entorn natural que forma el llac Saimaa juntament amb la resta de llacs que es poden trobar a la regió, sinó que està complementada per l’existència de la foca ocel·lada, una espècie en perill d’extensió a causa del canvi climàtic, que viu en les costes nòrdiques, i que els visitants del llac Saimaa tenen l’oportunitat de veure.
Altres activitats que els turistes poden dur a terme durant la seva visita a aquesta regió, són majoritàriament a l’aire lliure, com per exemple la practica de la pesca i kayak en les zones dels llacs durant l’època estival, i patinatge sobre gel i esquí nòrdic entre d’altres durant l’hivern, o bé visites a les ciutats circumdants independentment de l’època de l’any. 





Perfil dels turistes:

El perfil dels visitants de les illes i llacs de Finlàndia és bàsicament aquell turista nacional, que una vegada arriba l’època estival decideix deixar el centre de la ciutat, per buscar aquella sensació de pau i tranquil·litat en un entorn natural que aquestes zones poden oferir. Cada vegada més els turistes internacionals tenen oportunitat de descobrir aquestes noves destinacions, ja que l’oferta d’allotjament ha anat incrementant-se, de manera que els visitants tenen al seu abast un ampli ventall de possibilitats. Des dels càmpings fins a les típiques cabanes finlandeses que sempre estan vigents en les vides d’aquests ciutadans, i que segons ells, la combinació entre les saunes que es troben dins de les cabanes, i l’aigua freda dels llacs que les envolten, ajuda a la purificació del cos i la ment de les persones.
Tot i això, aquesta continua sent una de les tradicions més finlandeses que existeixen, fet pel qual, el turisme més predominant en les zones de les illes i llacs, és el domèstic, ja que probablement un gran nombre de finlandesos disposin de segones residències en aquestes zones.
Pel que fa a les ciutats costaneres, també predomina el turisme domèstic, tot i que al llarg dels últims anys, molts turistes internacionals han optat per conèixer una de les zones més verges, turísticament parlant, que compleixen les noves expectatives dels consumidors. Així com també ha fet incrementar el nombre de visitants estrangers, la conscienciació de la practica d`un turisme més sostenible que cada vegada més està fent canviar les preferències i necessitats d’aquests, i que a Finlàndia han descobert un dels destins on poder experimentar-lo.



Islàndia:

Islàndia és un estat insular europeu situat a l’oceà Atlàntic Nord, al nord-est de les Illes Feroe. Es pot dividir en dues grans i diferenciades parts: la costa amb nombrosos fiords i penya-segats i l’interior amb un gran desert deshabitat amb llits de lava, muntanyes i glaceres.

Les característiques naturals del país, com les erupcions de lava, gèisers, manantials d’aigües termals, glaciars, fiords... així com també la seva fauna caracteritzada per les balenes, són les que converteixen Islàndia amb un país únic i espectacular, i amb uns dels atractius més màgics de tot el món.

Un dels punts més visitats d’Islàndia és:  



- El llac Myvatn:  És un llac poc profund, ja que la seva profunditat mitjana és de 2,5 metres, i la  extensió del qual és de més de 30 km2. Està situat just al centre d’una zona volcànica del nord d’Islàndia que va ser qui el va crear durant una erupció, i a la vegada també hi podem trobar una cinquantena d’illes i illots, que la pròpia activitat volcànica ha anat formant. 



El seu ecosistema és molt peculiar, ja que com bé diu el seu nom (My = Mosca, Vatn = Llac), aquest és un lloc on es poden trobar moltes mosques petites, i també una espècie d’ànecs que s’alimenten a base d’aquestes, i que esdevenen una de les característiques principals d’aquesta zona volcànica.
Tot i això, aquest no és el principal motiu d’interès dels turistes, sinó que l’atractiu essencial és el paisatge i entorn natural, on es pot observar una combinació de colors  formada per l’aigua blava del llac, la lava negra i el terra del color del sofre. Aquest entorn tan peculiar del llac ha estat format per les erupcions volcàniques dels volcans que voregen el llac, i que li aporten un valor afegit i  un caràcter únic. 



Un altre punt d’interès pels turistes una vegada finalitzada la visita al llac Myvatn, són els banys naturals, inaugurats l’any 2004, i que aquest posa a disposició dels visitants. Aquesta nova construcció és semblant a la famosa “Llacuna Blava” de Reykjavik, i contenen vapor provinent de les profunditats de la terra i un alt nivell de sílex, que es poden provar en diferents banys de vapor, zones de relaxació.




Perfil dels turistes:

La tipologia de visitant que es dirigeix cap a aquesta destinació és variat, ja que qualsevol turista independentment de les seves necessitats i preferències pot gaudir d’aquest paratge, que mica en mica ha anat millorant les seves infraestructures a fi de satisfer a tothom.
En aquesta zona el turisme comença a esdevenir un sector important, així com també a la resta del país, gràcies a la important tasca de promoció turística que s’està duent a terme.
El turisme internacional exerceix un paper rellevant en aquesta zona, ja que actualment molts touroperadors ofereixen excursions alternatives i complementàries durant les estades a Islàndia, que arriben fins a la zona de Myvatn i sobretot al seu llac i formacions volcàniques que el caracteritzen.



Noruega:

Noruega és un estat d’Europa septentrional a l’oest de Suècia, i la seva costa sobre l’Atlàntic nord és coneguda pels fiords, glaceres i illes que formen un escenari autèntic i únic d’aquesta zona.
Els paisatges d’aquesta zona esdevenen un dels principals atractius pels turistes, que poden gaudir durant la seva estada a Noruega, d’uns indrets i paratges que, depenent de l’època de l’any, poden variar la gamma de colors que hi predominen, però en cap cas la seva espectacularitat.

Les illes més turístiques de Noruega són: 



- Les illes Lofoten: Són un arxipèlag d’illes situades al nord del Cercle Polar Àrtic, formen un  nou districte al nord de Noruega, i la seva principal característica és el paisatge que formen les muntanyes, les petites illes, i les platges i àrees verges que s’hi poden trobar. Gràcies a la disposició que tenen les illes, aquestes formen una espècie de muralla, que condicionen la resta del paisatge, però que a la vegada li aporten una autenticitat única arreu del món.
En aquesta regió noruega, es van descobrir l’existència de diferents assentaments de poblacions al llarg de diversos segles, i això va ser possible demostrar-ho quan es va trobar a l’illa de Vestvagoy, una estructura de fusta que va resultar ser l’edifici més gran, dels trobats fins al moment, de l’època dels víkings, i que avui en dia esdevé un atractiu molt important pels turistes d’aquesta zona. 


La població d’aquesta zona vivia principalment de la pesca que els aportaven les aigües que els envoltaven i per aquesta raó les illes també són un atractiu turístic pel que fa a aquesta activitat, ja que poden gaudir d’una magnífics paisatges durant la practica d’aquesta, i on podran pescar el millor bacallà del món, anomenat Skrei. 



Una altre possibilitat que tenen els turistes en aquesta zona, és l’allotjament en rorbuers (cabanes de fusta tradicionals), que actualment s’han convertit en luxosos allotjaments turístics on els visitants poden participar i compartir activitats amb la població autòctona.
Pel que a la fauna que alberguen aquestes illes, aquesta és molt variada, sobretot quan ens referim a les aus, ja que aquí s’hi pot trobar gairebé una quarta part del total d’aus que hi ha a Noruega, gràcies a la favorable situació i condicions que aquestes aporten.
També s’hi poden veure altres espècies d’animals, majoritàriament en el període que es comprèn entre octubre i gener, durant el qual s’organitzen safaris per l’observació d’àguiles marines i foques, tot i que una de les atraccions més importants és l’avistament d’orques en el seu habitat natural. 


- L’arxipèlag Vesteralen: Aquest conjunt d’illes també es troba situat al nord del Cercle Polar Àrtic, i a la vegada també forma un districte de Noruega, i disposa d’una connexió amb terra ferma i també amb les Illes Lofoten, mitjançant ponts i ferris. El paisatge és semblant al que presenten les Illes Lofoten, i hi podem trobar tant zones escarpades com aquelles més planes on la població hi disposa les seves cases.  



El principal sector econòmic d’aquesta regió era la pesca, que va permetre un creixement tant a nivell econòmic com demogràfic, i d’aquesta manera es va començar a desenvolupar la zona. Es van millorar les infraestructures, les comunicacions entre els diferents poblats, i al mateix moment també anaven apareixent nous sectors econòmics com per exemple el turístic, eliminant la important dependència de la pesca que tenien.

Gràcies a la feina que es duu a terme des de les administracions publiques de Vesteralen i les empreses locals, aquestes illes dia a dia estan aconseguint incrementar el nombre de turistes que estan interessats en conèixer un destí nou, que combina flora i fauna d’una manera única.

La naturalesa d’aquesta regió noruega, donà als visitants una amplia gamma d’activitats per dur a terme, així com visites a les diferents illes, on descobrir les costums i tradicions de la població, safaris per conèixer la fauna més característica de la regió, com per exemple les balenes o els ocells, com a les Illes Lofoten, o bé la pràctica de l’activitat més important en aquestes regions del nord de Noruega, la pesca. 





Perfil dels turistes:

El perfil de turista d’aquesta regió de Noruega és molt variat, ja que les illes Lofoten i Vesteralen ofereixen moltes possibilitats als turistes, des d’activitats per aquells més aventurers, fins a activitats per aquells que busquen tranquil·litat i relax en un paratge idíl·lic.
La naturalesa de la illes, pot ser atractiva per un turisme més aventurer, disposat a recórrer fins a l’últim racó de les illes, la fauna i flora de la que disposen, poden ser atractives per un turisme més especial, com per exemple el relacionat amb el birdwatching, però en general, aquest conjunt d’illes té al capacitat de satisfer les necessitats i preferències de les diferents tipologies de turistes que estiguin disposats a conèixer nous horitzons.
Pel que fa a la procedència dels turistes, inicialment eren els propis noruecs de la ciutat que anaven a visitar aquestes destinacions que tenien més properes i que podien satisfer les seves expectatives, però avui en dia, aquestes destinacions han sofert un procés d’internacionalització, turísticament parlant. Diverses companyies creueristes, com per exemple Costa Cruceros, ja han inclòs les Illes Lofoten en els seus itineraris, i la construcció d’aeroport, heliports, i la millora de les comunicacions entre les diferents illes dels dos arxipèlags, han facilitat l’arribada de turistes internacionals, de manera que el sector turístic cada vegada juga un paper més important en aquesta regió.


Suècia:

Suècia és un país escandinau d’Europa del Nord que limita amb Noruega i Finlàndia, i també està connectat amb Dinamarca pel pont d’Oresund.

Un dels principals atractius amb els que compta aquesta regió és la seva naturalesa, delicadament cuidada per la població, formada per grans llacs a la zona sud del país, i illes extraordinàries als voltants, que gaudeixen d’una història que va marcar les seves tradicions i costums, i que els visitants poden conèixer profundament durant la seva estada, a través de l’arquitectura, gastrònomia, esdeveniments culturals...


Els principals punts turístics de Suècia són: 



- L’illa de Gotland: Aquesta illa està situada al mar Bàltic, a la cost sud-est de Suècia, més concretament a 90 km de terra ferma. Amb gairebé 3.000km2 d’extensió és la més gran del país i del mar Bàltic, i al llarg de tota la seva superfície s’hi poden trobar platges de sorra blanca, costes més rocoses i sobretot una amplia varietat pel que fa a la fauna, com per exemple les ovelles, aus, foques... i un flora caracteritzada principalment per les orquídies.
Aquesta illa sueca està dividida en diferents zones que condicionen els seus paisatges, ja que la zona nord i sud és més àrida i hi predominen els penya-segats i en canvi la zona central que és la més fèrtil, els color verd dels prats és el dominant. 


Els principals atractius de l’illa són el casc antic emmurallat de la petita però més important ciutat de Gotland, anomenada Visby i declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1995, juntament amb les antigues ruïnes d’esglésies que encara avui en dia es poden visitar, les torres de vigilància que l’envolten i els carrers estrets i empedrats que enamoren a qualsevol visitant.  També és interessant fer una visita a la catedral de St. Maria a la mateixa ciutat de Visby, i que esdevé un lloc de culte a la vida així com a un tresor cultural. 
Una altra visita obligatòria de Gotland és a Fårö, una illa situada a la vora d’aquesta, però que dóna una nova visió sobre la destinació al turista, ja que en aquest indret l’estil dels edificis conserva trets arcaics que ja no es troben a cap altre lloc de Gotland, fet que el turista aprecia i valora positivament. També podran aprofitar per admirar una espècie de pilars de pedra, anomenats Raukar, que estan modelats per l’erosió del mar i que en ocasions superen els 10 metres d’altura.



- Els llacs Vänern i Vättern :  Vänern és el més gran de Suècia i el tercer més gran d’Europa, situat al sud del país i format per més de 20.000 petites illes, illots i roques que el converteixen en l’arxipèlag d’aigua dolça més gran del món.
Pel que fa al llac Vättern aquest és el segon llac més gran de Suècia, amb una superfície d’ aproximadament uns 2.000 km2 i una profunditat mitjana de 40m.
Aquesta zona va ser formada fa gairebé 10.000 anys quan el gel que cobria tot Suècia es va fondre, convertint-se en aigua que va anar buscant el seu camí fins al mar, però a causa de l’elevació del terreny del país, hi va haver aigua que es va quedar en aquests llocs estancada, i donant peu a la creació d’aquests llacs. I com a conseqüència s’hi poden trobar fòssils que romanen aquí des de la glaciació i que no són característics d’aigua dolça.
<!--[if !supportLineBreakNewLine]-->
<!--[endif]-->
El llac Vättern és famós per la seva excel·lent qualitat de l’aigua, que moltes localitats del seu voltant prenen aquesta pel propi consum, ja que requereix molt pocs tractaments. 

El llac Vänern no disposa d’aquesta qualitat de l’aigua ja que cap a la dècada dels anys 70 va tenir diversos problemes de contaminació a causa dels residus de les fàbriques locals i altres industries que es van situar al voltant d’aquest. De tota manera, avui en dia el problema està solucionat, i el llac conté unes de les aigües més netes de tot Europa, on hi viuen més de 35 espècies de peixos diferents i una gran varietat d’aus.
En aquestes zones, els turistes poden gaudir d’uns paisatges i escenaris únics, envoltats per petits pobles característics de Suècia, i el més important, en un ambient de tranquil·litat rodejats d’una naturalesa exuberant i molt especial.
Al llac Vänern els principals llocs d’interès són el canal Göta, construït entre el 1810 i 1832, i que permet la navegació al llarg d’un 190km on poder gaudir dels paisatges que ofereix Suècia. Gràcies a la seva disposició, les illes i illots que es poden trobar al llac, donen un valor afegit a la zona, a més a més de possibilitar als turistes la practica de la pesca, de salmons, truites... en un lloc tan únic com aquest. 
El llac Vänern també ofereix diverses activitats a l’aire lliure a aquells visitants més aventurers, des de les rutes en bicicleta, kayak, canoa, i passejades en llanxa pel llac entre d’altres.



Pel que fa al llac Vättern aquest també posa a disposició dels turistes una amplia gamma d’activitats a dur a terme durant la visita a la zona, així com la pesca, itineraris en bicicleta utilitzant els mateixos camins que la proba ciclista anual anomenada Vättern Runt que atrau a uns 15.000 participants en un recorregut de 300 km pels voltants del llac.
Si els visitants volen conèixer les típiques tradicions i costums de Suècia, és recomanable que visitin la ciutat de Granna, també situada al llac Vättern, i que mostra aquell típic poble de construcció sueca amb un ambient mariner, amb el seu petit port i les casetes de fusta. També hi trobaran una amplia oferta de restaurants i bars on poder degustar els plats tradicionals, i endinsar-se encara més en la seva cultura. 




Perfil dels turistes:

Els turistes que visiten els llacs més importants de Suècia, són més de caràcter internacional, ja que cada vegada més la promoció turística que es duu a terme en el destí està sent més efectiva, de manera que molt turistes volen conèixer Suècia des d’un altre punt de vista més natural i responsable vers l’entorn. Tot i així, el turista domèstic no passa desapercebut, ja que realment és aquest qui coneix més aquestes destinacions, les seves tradicions i costums, i sobretot aquells petits secrets que sempre amaguen i que tan sols la població autòctona coneix. També aquests destins, com per exemple el llac Vänern i Vättern en aquest cas, esdevenen una destinació important pels suecs, ja que els aporten aquella tranquil·litat i ambient de pau que busquen a fi de deixar endarrere l’ambient caòtic de la ciutat.
Pel que fa al perfil del turista de Gotland, aquest destina un important nombre d’activitats i possibilitats a un turisme més familiar, fent participar als nens en totes i cadascuna de les opcions que els visitants tenen a la seva disposició. Des de visites guiades pel casc antic de Visby, fins al descobriment de l’època dels víkings a la “Viking Village” on podran gaudir d’activitats tant els pares com els nens.