CIUTATS TURÍSTIQUES DE L'ÀSIA CENTRA I L'EXTREM ORIENT

HONG KONG

Hong Kong és una ciutat i alhora una regió administrativa especial de la República Popular de Xina, que comprèn una extensió d'uns 1.000 km² a la costa sud-est del país. És un dels principals centres econòmicss i financers del món, i el seu port és un dels més actius de l'Àsia. Geogràficament està format per un petit arxipèlag on hi destaca l'illa de Hong Kong i per la península de Kowloon .

Mapa Hong Kong

La cultura popular s'assembla molt a la de Canton. S'hi parla l'idioma cantonés que s'escriu utilitzant caràcters xinesos tradicionals en lloc dels caràcters simplificats que s'usen a la resta del país. També s'hi parla xinès i anglès herència de la presència colonial, i són les dues llengües oficials.

Encara que en la regió s’hi han pogut trobar assentaments humans des de l'època neolítica, la seva història recent està lligada al colonialisme britànic L'illa de Hong Kong va ser conquerida el 1841 pels britànics durant la Primera Guerra de l'Opi i utilitzada com a port per al comerç amb la Xina continental. Després de la Segona Guerra de l'Opi el 1881 la dinastia de Qingva cedir els Nous Territoris (algunes illes més i la península de Kowloon) als britànics per un període de 100 anys. En apropar-se el final de la cessió, el 1984 es va signar un tractat per restablir la sobirania xinesa sobre Hong Kong. L'1 del Juliol de 1997 tots els territoris britànics que formaven Hong Kong van passar a formar part de la regió administrativa especial depenent de la República Popular de la Xina. Per això té unes llibertats, una economia i un nivell de vida diferenciats de la resta de la Xina.

PRINCIPALS PUNTS TURISTICS

El mogut centre de la ciutat està dividit en dos per Victoria Harbour. Els principals nodes culturals, botigues i restaurants de la regió es concentren en la banda nord de la illa de Hong Kong i en l’extrem sud de Kowloon. Entre Kowloon i la frontera amb la resta de Xina, es troben els nous assentaments poblacionals, envoltats de muntanyes, els quals en la seva majoria són ciutats dormitori, amb molts rasca-cels.

CENTRE DE HONG KONG

Central Hong Kong

CENTRAL: Central és un barri, ubicat en la zona central de la ciutat, la qual acull la zona comercial, administrativa i financera més important de la regió, marcada per els enormes rasca-cels, ens els quals s’ubiquen moltes seus empresarials, centres comercials, restaurants...En ella es situa la Statue Square (la plaça principal), l’emblemàtic edifici de Legislative Building, el HSBC (Hong Kong & Shanghai Banking Corporation), la seu central del Banc de Xina el Two International Finance Centre (el 7e rasca-cel més gran del món). Un altre dels punts més turístics de la ciutat és el funicular Peak Tram (la atracció més antiga de la ciutat).

Barrio Rojo

WAN CHAI: També conegut com Barrio Rojo, Wan Chai, es va fer famós durant dels dècades 50 i 60 amb la novel·la de Richard Mason, anomenada, “El mundo de Suzy Wang”.  En aquesta localitat es troba la Central Plaza (un dels rasca-cels més grans del món, el qual ofereix meravelloses vistes) el Hong Kong Arts Center on estan les Pao galleries, els mercats de Sheung Wan, el Convention & Exibition Centre, amb una marevellosa cortina de cristall, va acollir la cerimònia de devolució de Hong Kong a Xina (per part de Gran Bretanya). Aquest edifici ofereix boniques vistes al port, i en el seu exterior hi trobem un ampli passeig. El barri és també molt apreciat per la seva vida nocturna, tot i que durant el dia no és més que un centre amb oficines i botigues.

CAUSEWAY BAY:  Aquí es poden trobar grans magatzems com Sogo i Times Square. Al est d’aquest barri s’estén el Victoria Park, el parc públic més gran de la ciutat, un lloc tranquil per nadar, jugar a tenis o practicar el tai ji quan. A prop del port, conegut com el refugi de tifons està el Canyó Noodnday Gun.

HAPPY VALLEY RACECOURSE: És un hipòdrom, on es fan carreres nocturnes, on es poden fer apostes de manera legal.

ZOO DE HONG KONG: Situat davant del Hong Kong Park, el zoo es troba al costat del jardí botànic de la ciutat, ambdós fundats l’any 1865. En el jardí podem trobar moltes plantes i animals exòtics i conta amb la major col·lecció del món de gibons.

Victoria Peak

VICTORIA PEAK: Des del l’època colonial que aquesta regió ha estat considerada la millor per viure. La classe alta de la societat xinesa construïa aquí, durant el segle s. XIX les seves grans mansions i palaus, per tal de refugiar-se de la calor en les èpoques estivals. La regió es situa a sobra una alta muntanya, i degut a la seva localització el 1888, es va construir el  seu famós funicular el Peak Tram. Actualment, és una de les zones més cares del món per m2. Els punts més rellevants són:

• VICTORIA PEAK GARDEN
• GOVERNOR’S WALK
• PEAK CIRCUIT
• THE PEAK TOWER
• PANTÀ DE PORK FU LAM

LAN KWAI FONG: També coneguda com la plaça de la Orquídia, és un lloc molt animat pel que fa l’oci i entreteniment nocturn, amb molts bars, clubs i restaurants, considerats els més moderns de la ciutat.

The escalator

THE ESCALATOR: Tots els carrers entre Queen’s Road i Conduit Road estan unides per escales mecàniques. The escalator és el conjunt exterior de les escales mecàniques cobertes més gran del món. Aquest va tardar en construir-se més de 2 anys i va suposar un cost de 205 milions de dòlars hongknesos.

HOLLYWOOD ROAD: És un famós carrer, on molts antiquaris venen les seves gangues, ceràmiques antigues, objectes de marfil de delicats frescos de rapè.

TEMPLE MAN MO: El temple, és rellevant per el seu exotisme. Situat a la cantonada de Ladder Street, el seu interior està decorat de vermell i daurat i del seu sostre cauen gegants espirals d’encens.

Star Ferry

STAR FERRY: Vells transbordadors  dels anys 70, que ofereixen un fantàstic viatge per les aigües del Kowloon i la Illa de Hong Kong. És la manera més maca i econòmica de contemplar la silueta de la ciutat, tan de dia com de nit.

HONG KONG SUD

ABERDEEN: Històricament sempre havia sigut un tranquil poble de pescadors. Actualment és la ciutat independent més gran de la illa de Hong Kong.

OCEAN PARK: Primer parc d’atraccions de Hong Kong, competint amb Disneyland (situat a la illa de Lantau).

Ocean Park

DEEP WATER BAY AND  REPULSE BAY: Moltes platges s’estenen all llarg d’aquestes dues badies, situades al marge de la carretera entre Aberdeem i Stanley. Ambdós estan  freqüentades per la classe alta i són 2 destins d’estiu molt populars de Hong Kong.

HONG KONG LIFE SAVING SOCIETY: Club de socorristes de Hong Kong, ofereix un edifici que imita un temple, molt apreciat per el públic infantil que hi pot jugar en el seu interior.

Stanley

STANLEY: És un petit poble pesquer pre-colonial, que recorda els pobles britànics, on es troben el Murray House (un enorme edifici neoclàssic), el temple Tin Hau i el cuitadíssim cementiri de Stanley.

KOWLOON

Moll Tsim Sha Tsui

MOLL TSIM SHA TSUI: El moll és un important punt turístic, i en ell es centren alguns dels hotels, restaurants, museus i centres comercials més importants de la ciutat.

HONG KONG MUSEUM OF ART: Famós per les seves exposicions d’aquarel·la i de cal·ligrafia tradicional xinesa.

Nathan Road

NATHAN ROAD: És, un atractiu carrer considerat l’arteria principal de Kowloon, amb moltes botigues i hotels, travessa el centre de la península.

HONG KONG SCIENCE MUSEUM: Museu dedicat a les ciències, és molt apel·latiu i didàctic, sobretot per els més petits.

HONG KONG MUSEUM OF HISTORY: En el museu podem contemplar l’evolució històrica de la ciutat.

Mercat de Temple Street

MERCATS DE TEMPLE STREET I DE JADE: El mercat de Temple Street, de caràcter nocturn, s’anima a partir de les 20.00h. És molt gran i s’hi pot trobar de tot.  En el mercat de Jade, les mercaderies més apreciades són les joies.

MERCAT DELS USELLS I FLORS

TEMPLE DE WONG TAI SIN: És un dels lloc de culte més grans i actius de Hong Kong. El complexa disposa de molts santuaris i altars  dedicats a divinitats budistes confucianes i taoistes, però està principalment consagrat al Déu Wong Tai Sin, un Déu al qual se l’hi atribueixen poders miraculosos  de curació.

ALTRES PUNTS D’INTERÈS

ILLA DE LAMMA

ILLA SE LANTAU

BIBLIOGRAFIA
http://www.discoverhongkong.com/spanish/
http://www.discoverhongkong.com/au/index.jsp
http://park.hongkongdisneyland.com/hkdl/en_US/home/home?name=HomePage

MACAU

Mapa de Macau

Macau és una ciutat del sud-est de la Xina, tocant a laMar de la Xina m,eridional. Disposa d'un ampli grau d'autonomia, ja que havia estat una colònia portuguesa fins a l'any 1999. La seva economia està basada en el trànsit marítim del seu port, els casinos i el turisme.

Des de que pertany a Xina, que s’han iniciat diferents programes de rehabilitació i reforma, marcat per les grans obres públiques que inclouen un nou port, un aeroport, nous ponts i la unió amb les illes Taipa i Coloane. El tros de terra que es comunica amb Macau, rep el nom de Cotai Strip i està plena de luxosos hotels-casino, a imitació del hotel The Venetian de Las Vegas.

El centre històric de Macau va ser declarat l'any 2005 patrimoni de l'Humanitat per la UNESCO.

PRINCIPALS PUNTS TURISTICS

FORTALESA DO MONTE: La fortalesa, construïda entre l’any 1617 i 1626, va acollir el primer assentament portuguès de Macau. La seva muralla, rematada per canyons, darrera de la qual es troba el Museu de Macau, enclavat a la roca. Les escales del museu, condueixen a la fortalesa, oferint per el camí, interessants recreacions de les costums quotidianes portugueses i xineses.

Fortalesa do Monte

RUINES DE SAO PAULO: De la majestuosa catedral que van construir els jesuïtes, només sen conserva una magnifica i deteriorada fatxada. Els detalls més notables d’aquestes ruïnes són les figures ornamentals, entre elles un sermó de pedra que recull els principals esdeveniments de les escriptures cristianes. La catedral va ser construïda per cristians japonesos, els quals es van refugiar en ella, durant el segle XVI, fugin de la pressió religiosa. En el segle XVIII, quan Macau va expulsar als jesuïtes l’edifici es va transformar en una caserna militar, fins que un incendi el va destruir l’any 1835.

Casino de Lisboa

CASINO DE LISBOA: És el casino més conegut de Àsia, amb una arquitectura característica dels anys 60.

ANTIC CEMENTIRI PROTESTANT: Las lapides d’aquest cementiri, s’ubiquen en un racó del jardí de Camoes (important escriptor Portuguès, amb la seva obra més emblemàtica “Os Lusíadas”), estan construïdes i decorades amb interessants detalls històrics, que plasmen la vida dels primers colons. Entre els personatges més notables enterrats en el cementiri, hi trobem Robert Morrison, el primer missioner protestant que va viatjar a Xina i l’artista George Chinery.

The Venetian

THE VENETIAN: Hotel inspirat en el hotel de Las Vegas, és l’hotel-casino més espectacular de Macau, i reprodueix una ciutat a l’estil venecià, amb canals i góndoles.

Largo do Senado

LARGO DO SENADO: És considerat el cor simbòlic de la ciutat. Rodejat de grans edificis senyorials d’estil colonial, avui s’ha convertit en la sèu del govern municipal, la oficina central de correus i la Santa Casa de la Misericòrdia (antic refugi de orfes i prostitutes). El largo, que vol dir plaça en portuguès, ofereix una gran varietat de restaurants i l’edifici de la oficina de turisme.

PRAIA GRANDE: Un passeig al llarg de l’avinguda de la Praia Grande, permet conèixer i gaudir de l’encant de l’arquitectura colonial. En ella es troba també el monument dedicat a Jorge Alvarez, el primer explorador portuguès que va arribar a Xina, situat a l’avinguda Dr. Mário Soares. Un dels edificis senyorials més antics és la casa del governador.

Rua da Felicidade

RUA DA FELICIDADE: És un carrer molt típic on es pot sentir l’olor de moltes pastisseries tradicionals de Macau, conegudes per la seva reposteria de colors. Anteriorment, en aquest carrer hi havia molts prostíbuls, els quals donen el nom felicitat.

MUSEU MARÍTIM: En l’interior del museu, trobem una col·lecció que fa una retrospectiva de la vida marítima de la ciutat.

POUSADA SAO TIAGO: És un petit i encantador hotel, antiga fortalesa del s. XVII excavada en la roca sobre la qual s’eleva. En la seva arquitectura trobem la capella de San Tiago, patro portuguès dels soldats. L’hotel s’assembla a una gruta, decorada amb una font natural que travessa el vestíbul i amb passadissos decorats amb lloses de pedra. Les habitacions estan decorades a l’estil portuguès on no hi falten les típiques rajoles blaves.

Torre de Macau

TORRE DE MACAO: És l’edifici més visible de la península, amb 338m d’alçada, des del qual es poden obtenir unes meravelloses vistes. En ell hi trobem restaurants i un mirador, als quals s’hi pot accedir amb diferents ascensors.

FISHERMAN’S WHARF: És un gran complexa d’oci, situat en el pot exterior. Idealitzat per el l’arquitecte Stanley Ho, està dividit en 3:

• el Dinasty Wharf, amb restaurants,
• el East Meets West, on un volcà entre en erupció i ofereix espectacles pirotècnics totes les nits i on s’hi troben moltes atraccions,
• el Legend Wharf, el qual ofereix una rèplica de diferents llocs del món 

BIBLIOGRAFIA

http://wikitravel.org/en/Macau

http://www.macau.com/en/ - PÁGINA OFICIAL

XI’AN

Mapa polític de Xi'an

Situada en el cor de Xina, Xi’an és la capital de la província de Shanxi, convertint-se en una important seu del poder polític durant moltes dinasties all llarg de la història.

En el passat fou la capital del país i també, en el segle IX una de les ciutats més grans i prosperes del món, impulsada per la Ruta de la Seda, amb emperadors, cortesans, monjos, poetes, mercaders i soldats, on coexistien moltes religions i on la cultura xina va aconseguir arribar el seu apogeu de la creativitat i sofisticació.

PRINCIPALS PUNTS TURISTICS

Muralla de Xi'an

MURALLA DE XI’AN: És una muralla que es preserva intacte al llarg de 14 km, en torn el seu centre urbà, construïda per Hongwu, l’any 1370.

MUSEU DEL BOSC DE ESTELAS: Aquest museu posseeix més de mil esteles, es a dir, pilars commemoratius de pedra llaurada, de les quals les més antigues daten a la dinastia de Han, que inclouen els 9 clàssics del Confucio i algunes mostres exemplars de cal·ligrafia.

LES TORRES DEL TAMBOR I DE LA CAMPANA: La torre de  la Campana, originàriament albergava una gran campana, que es feia tocar a la matinada, metre que  la torre del Tambor anunciava el vespre. Ambdues es situen a dins de la muralla i van ser construïdes  el segle XIV.

Gran Mesquita

GRAN MEZQUITA: La Gran Mesquita, una de les més grans de Xina. L’edifici és una fascinant barreja entre l’arquitectura xinesa i la islàmica, construït durant la dinastia de Tang (742), es troba situat en el cor del barri musulmà.

Temple del Vuit Immortals

TEMPLE DELS VUIT  IMMORTALS: És el més gran dels santuaris taoistes i es troba ubicat en l’antic temple consagrat a un Deu del Tro. Se li va canviar el nom a Baxin Gong en honor als vuit immortals  de la mitologia d’aquesta religió, que van aparèixer aquí durant la dinastia Song. En els pavellons i patis del seu interior, encara i resen i viuen  molts monjos i monges.

PAGODA DEL PETIT ANAC: Aquesta pagoda es troba en el tranquil complexa del temple Jianfu.

PAGODA DEL GRAN ANAC

MUSEU D’HISTÓRIA DE SHAANXI: Aquest espaiós i modern museu, és un dels indrets més interessants de Xi’an, il·lustra mitjançant més de 370.000 relíquies la civilització i cultura de Shaanxi, des de la prè-historia. La col·lecció està composta per un important numero de ceràmiques, bronses, jades, objectes d’or i plata, monedes antigues i cal·ligrafia, en la seva majoria, anteriors a l’imperi Ming i que plasmen la posterior pèrdua de poder  de Xi’an. El museu, exposa també una interessant col·lecció  de frescos tang i permet examinar d’aprop, alguns dels importants soldats de terracota. 

Mapa turístic de Xi'an

BIBLIOGRAFIA

http://www.travelchinaguide.com/cityguides/xian.htm

http://www.chinaviva.com/viajes/xian.htm

SHANGHAI

Mapa Shanghai

La ciutat de Xangai o Shanghai (que significa sobre el mar), és la segona més gran de Xina, situada en els marges del riu Huangpu, en la costa oriental del país. 

Administrativament, és una de les quatre municipalitats de la República Polpular, considerada  la capital econòmica del país i compta amb més de 4.800 gratacels. Ocupa una superfície de 6.340 Km2 i una població censada de divuit milions d'habitants (2007).

HISTORIA

L'àrea on avui es situa la ciutat va ser colonitzada i assentada per als refugiats que fugien dels mongols cap al 960-1126 aC. En 1842 es va signar el Tractat de Nanjing en qual el port de Xangai s'obria al comerç occidental,  després de la regió ser capturada pels britànics durant la Primera guerra de l'Opi. Tant orientals com occidentals van conviure a Xangai afavorint un ric intercanvi cultural, encara que la població occidental va començar a abandonar la zona al començament de la Guerra del Pacófic, l'any 1941. Aquests van fugir definitivament amb l'arribada al poder dels comunistes, que expropiaren i nacionalitzaren l'economia local i de tota la Xina.

Shanghai

La ciutat va ser un punt neuràlgic sota el poder de Mao, experimentant un espectacular creixement econòmic i turístic durant la dècada de 19900, sent sèu de nombroses empreses multinacionals i d'avantguardistes rasca-cels. Amb la Exposició Universal del 2010, també va sofrir un gran boom en les seves infraestructures, marcades per la millora dels aeroports, nous carrers, línies de metro, hotels i oficines, acompanyades d’un creixen fenomen turístic.

Actualment és la ciutat més cosmopolita i moderna del país, amb un dels creixements més ràpids del món.

PRINCIPALS PUNTS TURISTICS

El casc antic de la ciutat, típicament xinès, amb carrers estrets, mercats i temples és un dels atractius més importants de la ciutat, juntament amb el jardí Shanghai (considerat el més bell de la ciutat), la zona de les concessions velles (amb la Concessió Francesa Britànica i Americana), el barri Bund situat al llarg del riu amb un recorregut de elegants edificis colonials i les 2 artèries més importants de la ciutat, Nanjing Road i Huaihai Road. Com a important barri modern, trobem Pudong, on s’ubiquen alguns dels edificis més grans del món.

BUND: Aquest barri es troba en el cor de la ciutat de Shanghai colonial, en una banda rodejat per el riu Huangpu i en un altre per hotels, bancs, oficines i clubs i diferents àrees comercials, símbol de la petjada de la cultura occidental. En ell es poden observar molts edificis antics com també una zona remodelada per l’Expo del 2010. Els punts més interessants a nivell turístic són:

• BANC DE HONG KONG I SHANGHAI
• ADUANA
• ANTIC BANC DE COMUNICACIONS
• EDIFICI DEL BANC RUS-ASIÀTIC
• ANTIC PALACE HOTEL
• ANTIC BANC DE TAIWAN
• BANC DE XINA
• FAIRMONT HOTEL
• ESTATUA DE CHEN FI

Barri Bund

NANJING ROAD: Carrer important, considerat l’arteria comercial de la ciutat, s’estén al llarg de 10 km i està plè de teatres, restaurants, Hotels (Park Hotel i Pacific Hotel), centres comercials i botigues de luxe com l’emblemàtica Sun Department Store.

Parc i Plaça del Poble

PARC I LA PLAÇA DEL POBLE: El parc era un antic hipòdrom, on actualment s’ubiquen diferents atractius com l’església Mu’en Tang, l’elegant cub de cristall Moca Shanghai, el Museu d’Art de Shanghai (Museu d’art contemporani), el de Planificació Urbana i el Gran Teatre de Shanghai.

MUSEU DE SHANGHAI: En el seu interior trobem una col·lecció que supera les 120.000 peces, entre les quals podem observar algunes de les relíquies xineses més importants, datades entre el neolític i la dinastia de Qing, un període  de  més de 5.000 anys. Els seus objectes més destacats són els bronzes, les ceràmiques, els exemples de cal·ligrafia i pintura, mostres de jade, mobiliari, monedes i segells.  

Panoràmica des del Mirador de Jinmao Dasha

PUDONG: El barri de Pudong es situa davant del barri Bund. En el s. XX era una de les zones més pobres de la ciutat, on vivia el famós gàngster Du, el orejudo. En el 1990, es va declarar zona economia especial, convertint-se en un dels complexes en construcció més grans del món. Principals atractius del barri:

• TORRE DE LA TELEVISIÓ PERLA DE L’ORIENT
• MUSEU D’HISTÓRIA DE SHANGHAI
• MIRADOR DE JINMAO DASHA
• SHANGHAI WORLD FINANTIAL CENTER

JARDÍ YU I EL SEU BASAR: Els edificis tradicionals del basar del jardí Yu no són antics però, no obstant, molt atractius, amb les seves pintoresques teulades. En l’interior del jardí podem trobar botigues des de souvenirs a medicines tradicionals. En el seu interior s’hi troba ubicat també el Temple del Deu de la Ciutat, el Salón de Té Huxinting, la Rocalla i el Muro del Dragón.

SÈU DEL I CONGRÈS NACIONAL DEL PARTIT COMUNISTA XINO

PARC FUXING: Antic parc privat, situat en la Concessió Francesa, reserva molts elements dels jardins típicament francesos.

CONCESSIÓ FRANCESA: Aquesta concessió s’estén al llarg del casc antic, aglomerants bulevards, botigues i cafès. Anteriorment, aquest barri posseïa la seva pròpia xarxa elèctrica, els seus propis tribunals i la seva sèu de policia. Avui en dia la regió gira en torn a Huaihai road i Najing Road, amb moltes botigues, centres comercials...

CENTRE D’EXPOSICIONS DE SHANGHAI: És una de les escasses relíquies  de la passada influència soviètica en la ciutat, on actualment es fan exposicions d’avenços tecnològics i agraris de Xina.

TEMPLE JING’AN: Temple de la tranquil·litat.

Interior del temple dels Budes de jade

TEMPLE DELS BUDES DE JADE: És el temple més cèlebre de Shanghai, construït l’any 1882 per rendir culte a les estàtues de Buda en jade, portades fins aquí  de Bruma, per  l’abad Wei Ken.

PARC HONGKOU

ANTIGA RESIDÈNCIA DE SOONG QINGLING: Elegant palau, on va viure Soong Qinling, la esposa del líder revolucionari Sun Yat Sen.

Catedral Católica de San Ignasi

CATEDRAL CATÓLICA DE XUJIAHUI: La catedral de San Ignasi, és un edifici gòtic amb maó vermell que es situa al nord-est de la ciutat i està associat a una colònia internacional.

SONG JIANG: Song Jiang, és una petita població, amb molts punts d’interès, ubicada en la línia fèrria entre Shanghai i Hangouzhou. De tots els seus atractius podem destacar la pagoda song, un mur ming decorat amb relleus de monstruosos llegendaris que representen defectes humans i una vella mesquita, considerada un dels edificis musulmans més antics de la ciutat, on avui en dia encara es segueix practicant culte.

Cementiri dels Màrtirs de Lonchua

CEMENTIRI DELS MÀRTIRS DE LONGHUA: El cementi honra a tots aquelles que van morir per la causa comunista, abans del establiment de la República Popular l’any 1949.

SHE SHAN: La muntanya She és una colina, el damunt de la qual s’eleva una majestuosa església catòlica de maó vermell, anomenada Nostre Senyora de Xina.

BIBLIOGRAFIA
http://www.shanghai.gov.cn/shanghai/node23919/index.html
http://en.expo2010.cn/
http://www.meet-in-shanghai.net/
http://travel.nytimes.com/travel/guides/asia/china/shanghai/overview.html

BEIJING

Mapa de Beijing

Beijing (que significa “capital del nord”), també anomenada Pequin, és la actual capital de la República Popular de Xina i una de les ciutats més grans del món, amb una població que supera 15,2 milions d’habitants (2011).

 La ciutat va sorgir com una força cultural i política a partir de segle XIII, tot i que la seva regió sud-oest ja era poblada fa 500.000 milions d’anys. Ocupada all llarg de la seva història per varis exèrcits, la Ciutat Prohibida (que es troba en el cor entre muralles de Pequin) subsisteix amb la petjada de la dinastia de Ming, marcada per les seves costums i tradicions. La ciutat antiga està rodejada de temples, palaus i de carrerons vells (butong) que es creua  en l’exterior de la segona circumval·lació, que segueix la corba de la muralla desapareguda. Dins d’aquesta vella línia es troben enormes avingudes, rasca-cels, passarel·les amb arc, centres comercials i la vasta extensió de la plaça Tiananmen.

L’actual ciutat presenta una topografia quadriculada, amb carrers amples i moltes places. Fora del nucli antic, la ciutat és un microcosmos  de la Xina d’avui, en una carrera sense pausa fins el segle XXI, on en els seus carrers circulats sobretot per bicicletes, hi conviuen treballadors, soldats, empresaris i molts forasters.

Beijing

A nivell turístic, a paral·lelament a  la gran oferta cultural, trobem també una ampli ventall de propostes d’oci amb  com nombrosos restaurants que disposen d’una multiplicitat de sabors típics, centres d’entreteniment nocturn,  l’Opera de Pequin , els espectaculars espectacles de acrobàcia i musica jazz moderna o els sorollosos  bars punk.

Cal destacar, que la ciutat pateix grans problemes mediambientals, que van lligats a la ràpida expansió econòmica, relacionada amb els deficients objectius polítics i la necessitat d’estar molt ben preparada per els Jocs Olímpics del 2008. A conseqüència, l’aigua i els recursos de la terra s’estan esgotant ràpidament i les sorres dels deserts avancen inexorablement cap a la urbe, així com també l’aire, cada cop és més tòxic.

PRINCIPALS PUNTS TURÍSTICS

Plaça de Tiananmen

PLAÇA DE TIANANMEN: La immensa plaça de la porta de la pau celestial – la plaça de Tiananmen -  l’espai públic més gran del món, és considerat l’anima de la Xina. Situada en el cor del Beijing modern, en ella s’han celebrat moltes manifestacions polítiques, sent les que més han marcat, les estudiantils de l’any 1989. Ella també va constituir la plataforma de la revolució cultural del 1966 i avui en dia  acull molts desfilades de militars.

Cal destacar que la plaça es va fer amb l’objectiu d’afirmar el poder polític, però s’ha convertit en un important punt turístic, amb perfil de parc cultural, gracies el Mausoleu de Mao, les seves portes de la muralla i els seus edificis comunistes així com d’oci, amb jardins idonis per passejar.

La plaça i les seves infraestructures  estan construïts a l’estil soviètic, entre els quals podem destacar:

• PORTA DE TIANAMEN: La porta, on es troba la foto de Mao, ha estat construïda en el segle XV i restaurada en el segle XVII, era la més gran de les 4 portes de la muralla de que rodejava el recinte imperial. L’entrada està guardada per dos lleons, que segons les llegendes, protegien la ciutat de invasors, un dels quals l’hi va clavar una llança i actualment la ferida encara és visible.
• PORTA DE  DUAN: Es troba entre la porta de Tianamnen i la del Mig Dia, on avui en dia es troba una col·lecció fotogràfica del Beijing antic, i en el seu sostre podem observar unes  pintures que reflexionat l’art i cultura locals.
• PORTA DE QIANMEN: És alguna de les úniques portes que queden de la muralla i la seva construcció data el regnat de Yongle (1403-1423).
• MONUMENT ALS HEROES DEL POBLE: Monument en granit, construït l’any 1958, decorat amb relleu que il·lustren l’historia revolucionària de Xina.
• MAUSOLEU DE MAO ZEDONG: On trobem el cos embalsamat del president Mao, rodejat d’un sepulcre ple d’escultures i altres obres d’art.
• GRAN SALA DEL POBLE: On es reuneix el parlament.
• MUSEU NACIONAL DE XINA
• TORRE ZHENGYANG MEN
• PALAU CULTURAL DELS TREBALLADORS

CIUTAT SUBTERRANEA:  Creada per Mao en ple conflicte sino-soviètic, aquesta ciutat està formada per especies de túnels a prova de bomba.

MUSEU PLANIFICACIÓ URBANA DE BEIJING: Aquest museu ofereix una visió futurista de la ciutat. El més destacat és una maqueta de la ciutat per el 2020.

DAZHALAN I LIULICHANG: La regió està formada per camins  estrets i alegres del antic barri xino, separats per l’antiga muralla de la Xina de la ciutat interior, on residien els emperadors. El barri, remodelat per crear l’aparença de la dinastia de Qing, es pot recorre en tramvia turístic. La zona alberga botigues molt pintoresques especialitzades en la època de Qing, com per exemple la Liubiju, la Ruifuxiang (sedes i roba tradicionals), la Tongrentang (productes medicinals) i Zhangyiyuan Chzhuang (tes del segle XX).

CATEDRAL DEL SUD: També anomenada Nan Tang, va ser la primera església catòlica de Beijing.

Ciutat Prohibida

CIUTAT PROHIBIDA: La Ciutat Prohibida, és el complexa arquitectònic més majestuós de Xina, construït l’any 1420. És un palau gegant, amb una arquitectura imperial, un monument de la Xina dinàstica, des del qual van governar en succió 24 emperadors, durant casi 500 anys. És considerat també el centre de l’univers del país, obert el públic l’any 1949. Els nodes més interessants del recinte són:

• PONTS DE MÀRMOL: Símbol de les 5 virtuts del confucianisme, creuen el canal que flueix d’est a oest. El canal es va dissenyar perquè s’assemblés al cinturó de jade que portaven els oficials de l’exercit. 



Ciutat Prohibida

• OFICINES DE LA SECRETARIA IMPERIAL

• LLEONS XINUS: Una parella de lleons  que guarda l’entrada de cada pavelló.
• LAS CALDERES DE BRONZE: Abans s’omplien d’aigua per si havia algun incendi.
• CALZADA DE MARMOL: La rampa central, està tallada amb dracs entre núvols que persegueixen perles. Anteriorment estava reservada al carruatge de l’emperador.

Lleons de la Ciutat Prohibida

• SALA DE LA SUPREMA HARMONIA: És la sala més gran del palau, reservada per les grans celebracions, com la coronació de l’emperador.

• GUARDINAS DEL SOSTRE: Número ímpar de figures , totes elles associades amb l’aigua, que protegeixen a l’edifici del foc.
• PORTA DE LA SUPREMA HARMONIA: Antic saló de banquets.

Sala de la Suprema Harmonia

• PORTA DEL MITJ DIA: On l’emperador  des d’un balcó, revisava el exèrcit i assistia a les cerimònies que marcaven l’inici d’un nou calendari.

• PORTA CELESTIAL
• PALAU DE LA PUREZA CELESTIAL: On l’emperador vivia i rebia els seus funcionaris.
• SALA DE L’UNIÓ
• PALAU DE LA PAU TERRENAL: On van viure les emperadrius de Ming.

Jardí Imperial

• JARDÍ IMPERIAL: Amb varies sales i pavellons, com la famosa sala de la pau imperial.
• PATI EXTERIOR: Ubicat el centre de la ciutat prohibida, és el punt més imponent del conjunt. La majoria del edificis tenien com objectiu servir la ciutat dins de la ciutat.
• MURALLA DEL PALAU: Al llarg de la muralla, que protegia la ciutat, trobem alguns punts molt interessant com la Torre de la Flecha i les diferents portes que donaven l’accés a la ciutat prohibida.

PARC JING SHANG: El parc existeix des de la dinastia Yuan, situat a l’eix nord-est de la Baijin. Anteriorment va estar comunicat amb la Ciutat Prohibida, amb la finalitat de protegir-la de les males influencies provinents del nord, que segons el feng shui, atrauen la mort i la destrucció. En el parc podem trobar la Ciutat Rodona, la Estupa Blanca, el temple Yong’an, el temple Xitian Fanjing i la paret dels Nou Dracs.

PARC BEI HAI: Situat el nord-est de la Ciutat Prohibida, s’hi pot accedir per 4 portes. El parc està format per un llac i per molts pavellons i temples associats amb Kublai Khan, el qual va canviar el seu disseny durant la dinastia mongola de Yuan. En el mig del llac trobem la illa de Jade, en la qual s’eleva la Dagoba Blaca, una stupa d’estil tibetà.

MANSIÓ DEL PRINCEP GONG: La mansió està situada en el barri antic de la ciutat, al oest de Qian Hai.

TORRES DEL TAMBOR I DE LA CAMPANA: La Torre del Tambor, construïda l’any 1420, està situada en el barri històric de butong divideix en 2 la Ciutat Prohibida i la Plaça de Tiananmen. Actualment es pot pujar a la torre i examinar els seus 25 tambors. La torre de la Campana, a escassa distancia de l’anterior, construïda l’any 1745, posseeix una enorme campana de 4,5m d’alçada i de 42 tones. Es creu que tocar la campana dona bona sort.

TEMPLE DELS LAMES: Complex budista més espectacular de Beijing, el temple dels Lames o Yonghegong, es va construir en el s. XVII. El seu interior està format per 5 pavellons que combinen motius han, mongols i tibetans.

Temple de Confucio

TEMPLE DE CONFUCIO: El temple, situat en un espai molt tranquil de la ciutat, va ser abandonat durant molt temps, recuperat recentment gracies als JJOO 2008. En el seu interior trobem un dels únics arcs ornamental de l’estil pailou de la ciutat i en la seva àrea exterior  un bosc amb 190 estelas (pedres o lloses decorades amb figures i inscripcions), on esta escrits els 13 clàssics confucians, formats per 630.000 caràcters xinesos.  Dins del recinte podem també l’Acadèmia Imperial, on l’emperador exposava els clàssics confucians als joves estudiants, professores i funcionaris de la cort, seguint un ritual anual.

PAC DI TAN: El parc rep el nom de Temple de la Terra (Di Tan) i històricament era el lloc de celebració dels sacrificis imperials.

DONG YUE MIAO: Un fabulós temple, de principis del segle XIV, que rep el nom de la muntanya sagrada taoista oriental. Actualment està administrat per monjos taoistes.

MUSEU NACIONAL D’ART XINA: Alberga diferents exposicions de l’art xinesa internacional, distribuïdes en 3 plantes.

Mercat Nocturn

CARRER WANGFUJING: És un carrer amb molt moviment, considerat la primera arteria comercial de Beijing, està repleta de grans magatzems: centres comercials com el Sun Dong’an Plaza. En aquest carrer es pot trobar de tot: curiositats, peces d’art, antiguitats, roba i llibres. En ell s’hi troba ubicat també la llibreria Foreign Languages Bookstore, el mercat nocturn (la gran atracció) i l’església de San Josep.

OBSERVATORI ANTIC: Datat el 1442, és un dels més antics del món.

TORRE SURESTE

MUSEU D’HISTORIA NACIONAL DE BEIJING: El museu d’història més important de Xina amb una exposició de més de 5.000 peces, organitzades en 3 col·leccions.

Temple del Cel

TEMPLE DEL CEL: Completat en la dinastia de Ming, és el paradigma del simbolisme i equilibri de l’arquitectura xinesa, considerat un dels complexes sacres més grans del país. En aquest temple, l’emperador resava per els seus avantpassats i feia els seus sacrificis. Ubicat en un agradable parc, va estar tancat al poble durant les dinasties Ming i Qing. Per el dematí, hi ha molta gent  que be al parc a practicar Tai chi.

MUSEU DE LA CAPITAL DE BEIJING:  És considerat el principal museu de Pequin, amb una col·lecció amb més de 200.000 peces d’art xino i d’antiguitats al llarg de les seves 5 plantes.

GRAN MESQUITA: La mesquita més gran i antigua de Beijing, construïda el segle X. Està situada el barri hui, molt pròxima a restaurants i comerços musulmans. El hui, son una minoria xina, formada per 200.000 persones, que practiquen la religió musulmana. La mesquita, té una arquitectura molt bonica, decorada amb motius islàmics i cal·ligrafia àrab. En el seu interior, s’hi troba una còpia manuscrita del Coràn de 300 anys d’antiguitat.

TEMPLE  FAYUAN: És el temple budista més antic de Pequin, construït l’any 695 dC. en honor els soldats morts en la guerra contra les tribus del nord.

TEMPLE DEL NÚVULS BLANCS: És l’actual sèu de la Associació Taoista de Xina, fundada l’any 739 dC, convertint-se en el santuari taoista més gran de Beijing. També conegut com el temple de l’Eternitat Celestial, en ell viuen molts monjos de la religió, els quals mediten en els diferents pavellons, el del Deu Tutelar, el de les Disciplines Antigues i el de la Prosperitat.

MUSEU XINÈS DE L’HISTORIA MILITAR: Museu dedicat a l’armament dels herois de la revolució, del Exercit de la Alliberació Popular de Xina.

TEMPLE DE MIAOYING DE LA DAGOBA BLANCA: El temple és famós per la seva tomba funerària (la dàgoba), blanca, tibetana, de 51 metres, construït l’any 1271, quan la ciutat estava sota control mongol.

ZOO DE BEIJING: Considerat una relíquia d’una era distinta, el zoo de la ciutat disposa d’antics  recintes de ciment i cristall. El Pavelló del Panda, és un dels punts més atractius, juntament amb l’aquari, amb esculls de corall, un bosc tropical i un important tanc de taurons.

Palau d'Estiu

PALAU D’ESTIU: El palau, era la residència d’estiu de la dinastia Qing, en el qual reposaven i s’escapaven de la sufocant calor de la Ciutat Prohibida en els mesos més calents. A conseqüència de diferents causes, va ser reconstruït per l’emperadriu Cixi, durant 2 vegades:  el 1860 quan el van destruir les tropes angleses i franceses i el 1902 desprès de ser sacsejat durant la rebel·lió dels bòxers. Els principals punts del recinte del Palau d’Estiu són: Veixeill de marbre, l’embarcador, el temple del Mar de la Saviesa,  la colina de la Longevitat, el carrer Suzhou, el jardí de la Virtut i de la Saviesa, el jardí del Gust Harmoniós, la Porta de l’Est, el Saló de la Benevolència i Longevitat, la sala de les Onades Jade, la Sala de la Alegria i  Llarga Vida i el pavelló de Bronze.

Veixell de Marbre del Palau d'Estiu

YUANMING YUAN: Es el Jardí de l’Esplendor perfecte, també conegut com l’Antic Palau d’Estiu, era un elegant palau amb molts jardins, el qual pertanyia al emperadors Qing.

TEMPLE DE LA GRAN CAMPANA: Seu d’una gran col·lecció de campanes, el temple està datat en el segle XVIII i presenta una arquitectura típicament budista.

Tombes Ming

TOMBES MING: CHANG LING : Són el millor exponent de l’arquitectura funerària xinesa, construïdes sota els principis del feng shui. La tomba més impressionant i també la primera, Chang Ling, és la del emperador  Yongle (1360-1424). En el mausoleu, el qual no ha sigut excavat mai, es troba també l’esposa de l’emperador i les tombes de les seves 16 concubines.  Punts que s’han de visitar: Sala del Suprem Favor, el pavelló de les Estrelles, la càmera funerària de Ding Ling, les Columnes de Cedro, els tresors de Daing Ling i la Torre Sagrada.

La Gran Muralla de Xina

LA GRAN MURALLA: Símbol de l’aïllament històric de Xina i del seu sentiment de vulnerabilitat, la Gran Muralla s’estén all llarg de mils de quilometres, entre deserts, muntanyes i planícies. Principals atraccions: Badaling, Mutianyu, Huanghua i Simatai.



TUMBES DEL QING DE L’EST: Les tombes, situades al est de Beijing, conformen el cementiri imperial més gran del país, amb cinc mausoleus de emperadors Qing.

PONT MARCO POLO: Pont de marbre, de 276 m, que travessa el riu Yoding, situat en el poble de Wanping.

TEMPLE TANZHE: Temple del segle III, famós per els seus arbres centenaris, entre els quals figura el ginkgo, es a dir, l’arbre de l’emperador i per el Temple del Bosc de Stupas.

Jaciment de l'Home de Pequin

JACIMENT DE L’HOMA DE PEQUIN: En aquesta zona, declarada Patrimoni de la Humanitat, es va trobar l’any 1920, una cova amb ossos i varies eines del Home de Pequin (Homo erectus pekinensis), el qual va viure fa 500.000 anys.

ESTADI OLÍMPIC NACIONAL: Forma part del projecte Olímpic Green, va ser edificat com a motiu dels JJOO 2008.

CHUANDIXIA: És un petit poble, amb una arquitectura molt característica i tradicional, amb cases edificades en els temps feudals.

PER MÉS INFORMACIÓ: http://www.ebeijing.gov.cn/ - página Oficial

TOKIO

Mapa de Tokio

Tokio, situada en el centre-oest de la illa de Honshu, en la regió del Kanto, concretament en la badia de Tokio i travessada per el riu Sumida, és l’actual capital del Japó des de l’any 1868. L’antic poble pesquer de Edo, all llarg dels anys va anar creixent, quan es converteix en el centre del poder polític (del sogunato) a partir del 1590.  En el seu conjunt, la regió forma una de les 47 prefectures del Japó, sent l’actual centre polític, econòmic, educatiu i cultural del país.  A més, és on es troba la major concentració  seus corporatives, institucions financeres, universitats i altres centres educatius, museus, teatres, establiments comercials i d’oci de tot el país.

La ciutat posseeix, dins la seva  àrea metropolitana, 36 milions d’habitants, un quart de la població japonesa, amb 23 barris, convertint-se en la major aglomeració urbana del món. Els principals punts turístics de la ciutat es localitzen  en la línia de JR Yamanote (línia de tren que circumval·la el centre de la metròpolis).

Desbastada, per el terratrèmol del Kanto (1923) i per els bombardejos de la II Guerra Mundial,  reestructurada, actualment es presenta com una de les urbs més modernes i energètiques del món.

Mapa de Tokio

Nota: La zona de Shitamachi (que significa, ciutat baixa), on tradicionalment vivien els mercaders i artesans, servia a la elit política i intel·lectual del barri de Yamanote (ciutat alta), situada en les colines del oest.

CENTRE DE TOKIO

El cor de la ciutat es localitza a la zona oest del riu Sumida, des de que el primer sogun Ieyasu va construir el seu castell, on avui es troba el Palau Imperial. El centre està delimitat per la una línia fèrria, anomenada JR Yamanote, al llarg de la qual es troben es principals nodes turístics de la regió, entre els quals podem destacar:

PALAU IMPERIAL: El castell  va començar a ser edificat l’any 1590, encarregat per el primer sogun Tokugawa del Japó. En el temps de Edo va ser considerat el palau més gran del món, però avui només es conserva el seu cercle interior. Actualment és la residencia de l’emperador i la seva família, i per aquesta raó no està obert el públic, excepte en dues dates : el dia 2 de gener i el 23 de Desembre. No obstant, les seves àrees exteriors són visitables, entre les quals es destaquen: el Nijubashi (un pont de pedra de dos arcs), la porta Otemon, el Honnmaru (la torre principal del castell, la qual ofereix unes vistes fantàstiques) i el Ninomaru, un jardí dissenyat per el sogun Iemitsu, l’any 1630.

DISTRICTE DE GINZA:

Tokio

 La localitat de Ginza era un pantà, fins el 1590, quan Ieyasu va traslladar la capital militar a Edo, i la va tapar de terra. A partir d’aquest moment, es van començar a establir molts comerciants i mercaders atrets per la seca de plata (activitat que dona nom a la regió – Plata). L’any 1872, a causa d’un incendi, la localitat queda totalment destruïda. Per aquest motiu, s’encarrega la restauració a l’arquitecte anglès Thomas Waters, estant submisa a partir d’aquest moment, a la modernitat Occidental, convertint-se fins l’actualitat en un dels principals centres de Tokio, on es poden trobar moltes botigues d’artesania, galeries d’art, grans magatzems comercials, així com modernes sales d’exposicions. En el districte es poden trobar els següents atractius (més importants):

LOTJA DE PEIX TSUKIJ: És el mercat de peix més gran del món, traslladat a la regió des del 1923. Diàriament rep 3000 tones de peix, en més de 45 tipus de productes.

MAGATZEMS  I BOTIGUES COMERCIALS:

• Hanku i Seibu: Ofereixen moda de botigues japoneses internacionals.
• Preintemps: Sucursal dels magatzems francesos, les Galerie Laffayete, construïda l’any 1930.
• Wako: Grans magatzems, ubicats davant de l’emblemàtic edifici San’ai, construït l’any 1894. La seva torre del rellotge és un símbol popular de Ginza.
• Matsuya: Gran magatzem on es ven de tot: des de menjar a bonsais.
• Mitsukoshi: Magatzems clàssics, conserven una atmosfera molt peculiar, marcada per el glamour del tradicionals quimonos.
• Mikimoto: Botiga luxosa, molt famosa per les seves perles cultivades.
• Fugestsudo: Botiga tradicional de galetes salades i dolces
• Edifici Ashi: On podem trobar botigues de quimonos tradicionals, botigues especialitzades en plata i boutiques.
• Tachikichi: Botiga de ceràmiques tradicionals i modernes, fabricades a mà.

TEATRE KABUKI-KA: És el principal teatre de representacions de kabuki, obert durant el regnat de l’emperador Miji, l’any 1889, on des de la data, s’ha convertit en un lloc de divertiment de masses. L’edifici és un dels exemples més antics de l’ús de materials i tècniques europees a l’estil japonès.

JARDÍ HAMA: El Hama, amb 25 hectàrees a l’aire lliure, va ser construït, l’any 1654, com a retir per a la família sogun, que venia a la localitat per pescar ànecs.   Actualment està considerat el jardí més maco del centre de Tokio, rodejat de relluents torres de pisos d’un extrem a un altre de la badia que porta el mateix nom, ofereix molts camins que es poden fer tan a peu com en bicicleta.

EDIFICI CILINDRIC DE SAN-AI: Marca l’hora des de l’any 1932 i presenta una arquitectura d’estil europeu.

TORRE DE TOKIO:  La torre de Tokio, s’ubica a la part oest del parc Shiba, construïda l’any 1958 com a símbol de modernitat. L’estructura, amb 333m, es va inspirar en la Torre Eiffel. En la planta baixa hi trobem un aquari i varis ascensors  que condueixen fins el mirador, des del qual sen podem obtenir unes vistes fantàstiques de la ciutat.

DISTRICTE DE NIHONBASHI: Nihobashi (que significa, pont del Japó), va ser un important centre mercantil i empresarial de Edo i del Tokio Meji, i que a causa del terratrèmol de l’any 1923, es va perdre aquest protagonisme. No obstant, actualment, tot i que encara no s’ ha recuperat, acull las seus de molts bancs internacionals, centres comercials i botigues com per exemple: el Magatzem Mikosushi, oberts l’any 1673, el Banc del Japó (1896), la Bolsa de Tokio (una de les 5 més fortes del món), el Museu Bridgestone de Arte (amb les millors col·leccions  d’art occidental del Japó, amb obres de Manet, Picasso i Renault) i la botiga Pokemon Center.

DISTRICTE MARUNOUCHI: El barri va servir, durant l’època de Edo, com a base militar, i a partir de l’any 1923 (desprès del terratrèmol), moltes empreses es van traslladar aquí.  En la regió podem trobar:

• L’estació de Tokyo, dissenyada per l’arquitecte Tatsuno Kingo (1914), està construïda en maó i imita la de Amsterdam,
• Parc de les fonts de Wadakura,
• L’edifici Meiji Semei (1934) amb les seves enormes columnes corínties,
• El teatre Imperial, que ofereix moltes representacions de brodway i populars espectacles japonesos.

FORO INTERNACIONAL DE TOKIO: Dissenyat per l’arquitecte americà, Rafael Vinoli, és un dels edificis més emblemàtics del centre de la ciutat.

DISTRICTE HIBIYA: La localitat alberga l’únic parc d’estil occidental de la ciutat, anomenat Hibiya, on actualment es duent a terme moltes manifestacions i espectacles de música. A més, en el barri s’hi troba també l’edifici de la Dieta (1936), el qual allotja el Parlament del Govern Japonès.

AKIHABARA DISTRICTE DE L’ELECTRONICA: Està considerat el districte de l’electrònica, amb la major concentració del món de botigues d’aquest negoci. El mercat va creixa desprès de la II GM quan els militars venien al barri a vendre els seus objectes que posteriorment eren comprats per els estudiants universitaris.  Es poden trobar, actualment, moltes botigues amb una amplia oferta d’objectes electrònics amb molts descomptes.

JINBOCHO, DISTRICTE DELS LLIBRATERS:  Tres de les grans universitats de Japó, Meiji, Chuo i Nihon, van sorgir en la zona, entre les dècades de 1870-80, impulsant l’aparició de moltes llibreries.

PARC KITANOMARU: Antic recinte imperial, transformat en parc l’any 1969, que ofereix un paisatge molt bonic i diferents edificis emblemàtics com el Nippon Budokan, construït per la competició d’arts marcials de les Olimpiades de 1964, el Museu de la Ciència i de la Tecnologia o el Museu Nacional d’Art Modern i la Galeria d’artesania del Museu.

SANTUARI YASUKUNI: El Santuari de la Pau de la Nació va ser consagrat l’any 1897, i en ell descansen més de 2,5 milions de japonesos, morts durant la guerra. Al costat del santuari, es troba també el Yushukan, un museu dedicat a les víctimes de la guerra.

SANTUARI DE KANDA MYOJIN: Myogin té més de 1200 anys d’antiguitat, tot i que l’estructura actual és una reproducció de la que va ser enderrocada durant el terratrèmol del 1923.

NORD DE TOKIO

En la regió nord trobem els districtes de Ueno i Asakusa, que formen part de la vella Shitamachi (ciutat baixa), la qual en el temps de Edo, era el cor d’aquesta cultura, tema que es reflecteix en molts gravats de fusta típics.

Barri de Ueno

Ueno i Asakusa són els millors barris per passejar. La vida en la regió de Asakusa gira en torn el seu temple Senso-ji, rodejat per una amplia àrea comercial i oci amb molts establiments profans (des de teatres a “burdeles”) amb un gran esperit festiu, mentre que Ueno, està dominat pel seu parc gegant, on podem trobar els museus Nacional i Shitamachi així com també el santuari Toshogu, dedicat a l’home que va fundar el Japó. En la regió podem trobar també petits carrers plens de cases apinyades, especialment en la zona  de Yanaka, de les úniques que es van escapar de la guerra.

La regió nord esta considerada una de les millors per anar de compres, sobretot pel que fa la recerca de botigues tradicionals, de menjar en Kappabashi-dori, articles religiosos en Inaricho i electrònica en el barri de Ameyok.

PARC UENO: Construït per el primer sogun  Tokugawa, en el segle XVII, amb l’objectiu d’anular els esperits dolents procedents del nord-est.  Des de la seva naixença el  parc sempre ha sigut molt popular, apareixent reflectit en  molts relleus de fusta all llarg dels segles. En el seu interior  podem identificar 3 estancs anomenats Shinobazu que serveixen com a refugi de moltes aus migratòries, molts museus i temples, així com també el  zoo més gran del Japó.

Mapa del Parc Ueno

OEST DE TOKIO

Els dos centres del Oest de Tokio, Shinjuku i Shibuda, van començar a creixa a partir del terratrèmol del 1923. Aquesta part de la ciutat és considerada la Tokio moderna, ja que el seu quotidià està marcat per la vitalitat i l’energia, amb estructures arquitectòniques molt modernes, des dels estadis olímpics del parc de Yoyogi a les grans torres bessones del govern municipal en Shinjuku oest.

Tokio

Els barris de Shibuya, Harajuku i Minami-Aoyama, constitueixen l’epicentre de la moda juvenil i de alt disseny japonès. A més la regió gaudeix d’una amplia oferta d’espais d’oci i entreteniment nocturns, amb clubs cosmopolites, bars i locals de musica de Roppongi i sales de pachinko (en la zona de Shinjuku est).

Cal destacar que aquesta regió no gaudeix de gaires indrets històrics i els existents estan molt separats entre si. No obstant, hi trobem el popular santuari Meji i el Museu de l’Espada.

DISTRICTE DE SHIBUYA: En aquesta regió, marcada per l’oci nocturn,  hi podem trobar diferents galeries d’art, el santuari Hanazono (XVII) i alguns dels millors magatzems de Tokio com els Isetan .

DISTRICTE DE SHINJUKU: On es situen la majoria dels rasca-cels de la ciutat, així  alguns punts turístics com l’estació de Shinkuju, l’edifici Sumitono, l’edifici Monolith o el Museu de l’Espasa.

BIBLIOGRAFIA

http://www.yes-tokio.es/orientacionbasica.php

http://www.lonelyplanet.com/maps/asia/japan/tokyo/

http://www.metro.tokyo.jp/ENGLISH/

http://www.gotokyo.org/en/

KYOTO

Mapa de Japó

Kyoto és  l’ànima de la cultura tradicional japonesa, una ciutat on ha esdevingut una gran part de l’historia del país. La ciutat, travessada per el riu Kamo, gaudeix de 17 importants punts turístics, declarats Patrimoni Mundial per l’UNESCO i  més de mil sis-cents temples budistes i quatre-cents   santuaris sintoistes, que la converteixen en una de les metròpolis culturalment més riques del món.

Tot i que és una ciutat molt urbanitzada i moderna, en ella hi  trobem els indrets més estereotipats de la imatge turística del Japó, amb el seus famosos jardins, els refugis de poetes ocults en el mig de boscos de bambú, portes de santuaris vermelles, les famoses geishas dels barris tradicionals, els samurais,  els seus temples majestuosos flotant per aigües tranquil·les... A més, ofereix un gran ventalls d’activitats d’oci, marcades per les seves antigues festivitats, i tot una mítica cultura budista que privilegia la cerimònia del té, la família i al natura.

Geogràficament, Kyoto és una ciutat limitada per muntanyes, a oest, al nord i a est, on es troben els monuments més fantàstics, enclavats en les colines. En el centre, podem gaudir de les seves cases, botigues i en els seus típics barris de la perifèria podem observar de manera tangible la  seva riquesa cultural.

Mapa de la ciutat de Kyoto

HISTORIA

Kyoto rep els seus primers pobladors en el segle VII, convertint-se l’any 794 en la capital del Japó. La ciutat ha seguin un desenvolupament urbanístic de quadricula, en plasmació el model de Chang’an ( l’actual Xian, capital de Xina durant la dinastia  dels Tang). El 1868, la família real es trasllada a Tokio, i la ciutat perd la capitalitat.

Les seves festivitats, estant sobretot relacionades amb els esperits responsables per les malalties i els terratrèmols, ja que durant segles, va ser l’escenari de moltes inundacions i terratrèmols.

LA MILLOR MANERA DE DESPLASSAR-SE DINS LA CIUTAT: En bicicleta o en metro. Kyoto disposa d’una moderna xarxa de metro amb 2 línies : la línia Karasuma de sud a nord i la línia Tozai, de oest a est. Per desplaçaments a les afores de la ciutat i altres regions del territori, hi han diferents línies de autobusos i una gran xarxa de trens.

PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO

L’any 1994, 13 temples budistes, 3 santuaris sintoistes i un castell, van ser considerats patrimoni mundial per la UNESCO. En aquestes relíquies històriques hi podem trobar nombrosos edificis i jardins tots ells oberts al públic.

Castell Nijo-jo

Santuari Kamigamo-jinja

Santuari Shimogamo-jinja

Santuari Ujigami-jinja in uji

Temple Byodo-in

Temple Daigo-ji

Temple Enryaku-ji

Temple Ginkaku-ji

Temple Kinkaku-ji

Temple Kiyomizu-dera

Temple Kozan-ji

Temple Nina-ji

Temple Nishi hogan-ji

Temple Ryoan-ji

Temple Saiho-ji

Temple Tenryu-ji

Temple To-ji

PRINCIPALS PUNTS TURÍSTICS

KYOTO CIUTAT

Templo To-ji

TEMPLE TO-JI: Fundat per Kukai,  l’any 794, amb l’objectiu de protegir la ciutat,   s’ha convertit en la sèu del budisme Shingon, testimoni d’una fe arrelada en la cultura autòctona. El temple està format per molts edificis, alguns d’ells destruïts all llarg del segle XV i els que s’han mantingut fins el dia d’avui van ser edificats el segle XVII. Un dels atractius més emblemàtics és el Kodo (una sala de lectura), amb 21 imatges que representen un mandala tridimensional, en el centre del qual s’hi troba figurat Dainichi Nyorai, el buda còsmic, que va enunciar per primer cop les ensenyances isostèriques. Aquestes imatges tenen més de 1200 anys d’antiguitat i estan esculpides en un bloc únic de fusta. Un altre important punt és el Kondo (pavelló principal), construït per primer cop l’any 796 i refet l’any 1603.

En el temple hi trobem també l’estructura de fusta més alta del Japó (55m), que s’ha convertit en un símbol de la ciutat, on descansen les imatges de 4 budes i dels seus seguidors.

ESTACIÓ DE KIOTO: Estació de trens de la ciutat, de recent construcció i que alberga un complexa d’espais gegantescos, superfícies de cristall i grans escalinates, que ofereixen al turista un viatge al futur de la vella capital imperial. L’obra, realitzada per Hara Koji, professor de la universitat de Tokio, completada l’any 1997, va guanyar un concurs internacional, gràcies a la seva arquitectura amb espais a l’aire lliure, amb una casa  de fusta que s’assembla a les típiques de Kyoto i una zona comercial, The Cube, on es poden trobar botigues d’artesanies i comestibles.

Estació de Kyoto

TEMPLE HOGAN-JI: El temple Hogan-ji, és un lloc de visita obligat, on el grandiós i l’excèntric de l’arquitectura budista es poden observar, marcats  per els altars plens de flors, amb brillants i moltes extensions de tatami polit (una espècie de terra suau, apropiat per resar descalç o sentat). Aquest centre de fe budista, va ser fundat l’any 1602, per Tokugawa, el qual va fundar aquí la seva escola de Jodo Shin-shu, per tal de competir amb el temple de Nishi Hogan-ji. Reconstruït el 1895, desprès de molts incendis que van fer desaparèixer moltes de les seves estructures originals, actualment s’ha convertit en la sèu de la rama Otani del Jodo Shin-shu.

MERCAT NISHIKI : En el mercat s’hi poden trobar aliments molt exòtics, típics de la gastronomia de la regió.

MUSEU INTERNACIONAL DEL MANGA DE KIOTO: Ubicat, en un antic edifici d’una escola primària, el museu acull una de col·lecció de més de 300.000 dibuixos manga.

DISTRICTE DE PONTO-CHO: És un tradicional districte d’oci, actualment legalitzat com a districte gay i acull el famós passadís  de Ponto-cho que recorda els edificis dels gravats típics de la ciutat. La zona està formada per un carrer principal, on s’ubiquen les botigues típiques, els restaurants i les tradicionals cases de té, on les geishas entretenen a la clientela. Ponto-cho alberga també el petit Santuari de Tanuki.

PALAU IMPERIAL DE KYOTO: El Palau, construït el 794 va ser substituït en moltes ocasions a causa de incendis, sent l’edifici actual datat de l’any 1855. En ell es celebren les cerimònies de coronació  dels nou emperadors del govern  i  molts actes polítics i religiosos.

En el recinte, hi trobem el Palau Imperial (Kyoto Gosho) i el Palau de l’Emperador Retirat (Sento Gosho), decorats per els seus jardins.

CASTELL DE NIJO: Situat al centre de la ciutat, el castell va ser construït l’any 1603, com a residència de el shogun Tokugawa, durant les seves estàncies a Kyoto. L’edifici reflexa el poder dels shogun que van governar al Japó més de 200 anys. En el seu recinte  podem trobar molts jardins bonics i en l’interior del castell, diferents obres d’art, entre les quals es destaquen els panells pintats de la sala principal.

Mapa de Gion

DISTRICTE DE GION: Gion és una regió famosa per la diversió i les geishas, situada en riba del riu Kamo. És també un barri molt característic, marcat per la seva arquitectura moderna, el seu tràfic caòtic i els seus establiments d’oci nocturn que amaguen la seva bellesa històrica.

HANAMI-KOJI, és l’avinguda principal de Gion, que trevessa la localitat de nord a sud. La regió nord està plena de restaurants i salons de té del segle XVII, molts dels quals exclusius de les geishas.

Un altre lloc imprescindible de Gion és el SHIBASHI, considerat un dels carrers més bonics del Japó, en especial quan es fa de nit i durant la floració dels arbres cireres.

Geishas passajant per el barri de Gion

En el barri es troba també el SANTUARI YASAKA, amb la seva imponent porta vermella, el SANTUARI DE TATSUMI DAMYON-JIN, el PARC MARUYAMA i el famós teatre de GION CORNER, que ofereix dos cops el dia, espectacles tradicionals japonesos.

ZONA DE HIGASHIYAMA

 Aquest districte, és probablement la regió més fantàstica de Kyoto, que ha continuat intacte all llarg de casi tota la seva història. Les seves muntanyes orientals, limiten la ciutat i a l’hora, ofereixen molts punts d’interès turístic com temples, santuaris, jardins, barris tradicionals i parcs.

TEMPLE SANJUSANGEN-DO: Encarregat per l’emperador  retirat Go-shirakawa, va ser construït l’any 1164. No obstant, l’actual edifici, és una replica de l’original que va desaparèixer a  causa d’incendis. Avui en dia s’hi troben 1.100 imatges de la deessa de la misericòrdia i pietat, Kannon, relluint en la foscor. El nom del temple fa referència als 33 espais que hi ha entre les columnes d’aquest estret i allargat edifici. El dia 15 de gener, en el qual es celebra el Dia de la Majoria d’Edat, en el temple s’organitza una competició de tir en arc per dones joves.

MUSEU NACIONAL DE KYOTO: Fundat l’any 1895 per l’agència de la Casa Imperial, el museu es destaca per la seva col·lecció pictòrica i escultòrica del període de Heian. L’espai disposa de 17 sales d’exposició amb més de mil obres d’art, objectes històrics i peces d’artesania.

Temple de Kiyomizu-dera

TEMPLE KIYOMIZU-DERA: Construït per primer cop l’any 798 i reconstruït l’any  1633, s’ha convertit en un dels edificis més famosos de la ciutat. A diferència dels altres temples (que eren propietat de sectes), el Kiyomizu-dera sempre ha estat propietat de tothom. Durant més de 1000 anys, ha estat un lloc de peregrinació, gràcies a la seva imatge dels 11 caps de Kannon i el seva font sagrada (kiyomizu, que significa aigua pura). Des de la seva terrassa es poden obtenir molt bones vistes  sobre la ciutat de Kyoto. En la part nord del temple hi trobem el petit santuari Jishu-jinja on hi ha tot una llegenda relacionada amb l’amor.

TEMPLE CHION-IN: Construït l’any 1234, per el cèlebre monjo Honen, actualment és la sèu de l’escola budista de Jodo (terra pura). La seva construcció marca la seva grandiositat i majestuositat amb la seva entrada San-mon, una porta típica d’un temple budista, considerada la més gran del Japó. A més disposa  de la campana més gran del país, en l’edifici principal, la qual necessita de 17 monjos per fer-la tocar.

ZONA DE OKAZAKI: La regió ofereix molts museus, galeries, poliesportius, el zoològic municipal i el santuari de Heian, un dels més grans i recents de la ciutat, construït el 1895 per  alimentar la moral i economia de la ciutat, desprès que aquesta perdés la categoria de capital. A més la regió disposa també del Museu d’Art Modern, el Museu de Belles arts de Kyoto (amb una exposició amb obres d’art estatunidenques) i el Pavelló d’Exposicions de Kyoto, en el qual es realitzen diferents espectacles i exposicions d’artesania.

TEMPLE NAZEN-JI: En el seu origen va ser la casa de retiro de l’emperador Kameyama, però després de la seva mort (el 1291) es va començar a utilitzar com a temple zen i en l’actualitat s’ha convertit en la sèu de l’escola zen Rinzai. L’atractiu principal del temple és el seu jardí zen del Salto del Tigre.

Ginkaku

GINKAKU, EL PAVELLÓ PLATEJAT: És una antiga residència de camp del sogun Ashida Yoshimassa, el qual va renunciar dels seus deures (no del seu poder) per tal de poder dedicar-se al sacerdoci. L’estructura de l’edifici està revestida amb pa d’or i coronada per un fènix d’or, s’integra perfectament amb els jardins que l’envolten.

RUTA DEL FILÓSOF: És un camí peatonal al llarg d’un canal, al peus de les muntanyes Higashiyama. El sender està rodejat d’arbres fruiters i flors. El seu nom ve donat per el famós filòsof del segle XX, Kitaro Nishida (1870-1945), el qual, segons les llegendes, passejava per aquest camí, mentre desenvolupava les seves teories filosòfiques. All llarg de la caminada podem trobar un ampli ventall de cafeteries, restaurants, botigues d’artesania entre altres.

FUNAOKA ONSEN: Antic bany en la regió de Kuramaguchi-dori, és considerat el millor de la ciutat, tan per les seves instal·lacions termals com per la seva arquitectura, rellevant, sobretot en els panels de fusta tallada dels seus vestuaris.

LES AFORES DE KYOTO

Retirs de poetes, cases de la noblesa, temples  esotèrics i paisatges naturals indòmits, són algunes de les atraccions que ofereixen les afores de la vella capital. 

En aquesta regió trobem el districte de ARASHIYAMA I SAGANO, considerat el segon de Kyoto amb més punts d’interès, amb el seu famós bosc de bambú.

ALTRES PUNTS D’INTERÈS: Temple Tenryu-ji, temple Gio-ji, Temple Tofuku-ji, Santuari Fushimi-inari Taisha i els districtes takao, Kurama i Ohara.

FESTES I CELEBRACIONS: consultar la pàgina http://www.kyotoguide.com/

  

Zona comercial de Kyoto

COMPRES: Kyoto, és famosa per la qualitat de la seva artesania i dels seus productes alimentaris. Disposa de moltes sucursals de magatzems que ofereixen una amplia oferta de mercancies. Els magatzems més coneguts són: Hankyu i Takashimaya, el Daimaru, el Maruzen, l’edifici Bal, JR Kyoto Isetan, així com la galeria comercial subterranea Portra i el carrer Shin-Kyogoku.

BIBLIOGRAFIA

http://www.pref.kyoto.jp/visitkyoto/en/
http://wikitravel.org/en/Kyoto