ELS PARCS NACIONALS D'AUSTRÀLIA

LAWN HILL NATIONAL PARK

El Lawn Hill National Park està ubicat a la regió central del Golf de Queensland, mesura 282.000 hectàrees i rep aproximadament 20.000 visitants anualment. Representa un oasis tropical en mig de les planes de terra negre que composen el golf i és una herència de l’època en que el bosc tropical cobria tot el nord d’Austràlia, però degut al canvi en el clima, tornant-se aquest més calent i sec, va provocar que la vegetació retrocedís, creant aquesta àrea tant atractiva i de gran interès natural i cultural.

Cal destacar, que els parcs nacionals de la regió de Queensland, han desenvolupat una bona posta en valor per donar a conèixer aquests paradisíacs paisatges, mitjançant la construcció d’infraestructures que faciliten l’accessibilitat als turistes. Tot i així, en aquest cas, el Lawn Hill està una mica amagat i per arribar-hi s’ha de passar per camins de terra que obliguen a recorre’ls amb un cotxe que s’adapti a aquestes condicions.

A més, també es comercialitzen rutes de senderisme com la de Wild Dog Dreaming i la Rainbow Dreaming per conèixer les terres que van ser habitades pels waany des de fa 30.000 anys i la multitud de nuclis en que es pot gaudir de l’art rupestre d’aquesta civilització, coneixent les seves tradicions, els seus rituals i el seu estil de vida.

El Lawn Hill National Park disposa de 24km de senders, però la majoria dels visitants prefereixen gaudir de la naturalesa que hi predomina, així com de les parets de 60m de gres de diferents colors que bordegen les  basses, a través de piragua o llanxes neumàtiques flotants.

Un tret diferencial ve donat per fonts naturals d’aigües que broten de la terra de les muntanyes calcàries del nord del territori, les quals atrauen mamífers, aus i rèptils com varans, tortugues, cacatues, la pitó arborícola verda del bosc de pluja de Queensland i cocodrils d’aigua dolça.  Tot i la quantitat de cocodrils que hi viuen, sobretot a les parts més fondes del parc, els visitants poden nedar sense cap perill, ja que els cocodrils d’aigua dolça són més petits i tímids que els d’aigua salada, de manera que permeten banyar-se en aquestes aigües cristal·lines.

En l’extrem sud del parc, hi trobem una àrea protegida on s’exposa el jaciment calcari de fòssils del Riversleigh Fossil Site, els quals reflecteixen 20 mil anys d’història, en que aquest territori va ser un espai de selva habitada per cangurs carnívors, lleons, enormes wombats, animals semblants als llops de Tasmània, aus, ratpenats i pitons de més de 7m.

Així doncs, aquest parc nacional és una de les joies del país, en el qual es pot gaudir de naturalesa paisatgística, flora i fauna endèmiques i història pròpia del territori. 

KAKADU NATIONAL PARK

El Parc Nacional de Kakadu, és el més gran del país amb una extensió de 20.700km2 i està ubicat al territori nord d’Austràlia, a 153km al sud-oest de Darwin, concretament avarca tota la conca del South Alligator River.  És una zona humida, coneguda pels seus paisatges verges i naturals  en Cocodrilo Dundee. Els seus trets diferencials, venen caracteritzats pels 160km de riu que recorren boscs de pluja, boscs d’eucaliptus, pantans i manglars. 

Una altre particularitat que atrau a milions de visitants l’any, ve determinada per les terres escarpades, que a causa de les fortes pluges, arrossega els sediments provinents de la terra sorrenca, creant espectaculars salts d’aigua i cataractes. Durant l’estació humida, cal visitar les Jim Jim Falls, uns salts d’aigua de 152m, Twin Falls i la Yellow Water. En canvi, durant la llarga estació seca (del maig fins l’octubre), les aigües retrocedeixen i queden el que anomenen billabongs, grans basses d’aigua, cobertes de nenúfars o lliris i repletes d’aus.

Un aspecte que decepciona a un important segment de mercat, és la manca de senders de Kakadu, ja que l’única ruta de senderisme més complicada consta de 11km al voltant de la Nourlangie Rock, una formació de terra de color roig intens i coberta de bosc, que presenta altes formacions de roca a la base. Un altre sender menys concorregut de 6,4km, és el Rockholes Walk que recorre el riu, tot i que aquest també es pot visitar a través del Guluyambi Cruises, el qual organitza excursions per aquestes aigües amb guies aborígens que expliquen les histories relacionades amb el paisatge i el territori.

Cal destacar que Kadaku National Park alberga més de 280 espècies d’aus, gairebé un terç del total de les existents a tota Austràlia, 25 tipus de granotes diferents, 74 espècies de rèptils, 60 tipologies de mamífers i al voltant de 5.000 varietats d’insectes. La flora i fauna que predomina en aquesta zona es va incrementant constantment amb altres espècies endèmiques d’aquest parc natural com la pitó Oenpelli (descoberta l’any 1977).  També es poden fotografiar i gaudir d’altres espècies faunístiques com la cigonya jabiru, múltiples galahs o garses, cocodrils d’aigua salada... Com a conseqüència d’aquestes, no es l’espai més indicat per poder-se banyar, ja que suposaria un perill pel visitant.

El poblament de Kakadu té origen fa 20.000 anys, per aquest motiu en els penya-segats hi trobem milers de galeries d’art aborigen on s’han catalogat més de 5.000 jaciments, la majoria de les quals no es poden visitar, per la dificultat o pel simbolisme que tenen pels gagadju, els propietaris d’aquests terrenys i que cedeixen al govern. Tot i així, hi ha dos llocs d’art rupestre que són accessibles al públic: Ubirr i Nourlangie Rock.

Cal destacar, que Kakadu també compte amb un dels jaciments més importants de minerals del món a prop de la Coronation Hill, concretament d’urani, però també de filons d’or, platí  i paladí. La Ranger Uranium Mine funciona des de 1979 i l’Empresa Resources of Australia (ERA) dur a terme les extraccions d’aquest mineral, respectant les mesures de protecció medi ambiental al mateix temps que ha de reservar fons per rehabilitar la zona un cop s’hagi finalitzat l’excavació.  Actualment es realitzen visites guiades a aquestes mines, les quals inclouen informació detallada dels programes medi ambientals i opinions dels propis empresaris sobre la mineria. No obstant, els ecologistes critiquen l’impacte que causa en l’entorn aquestes pràctiques, per aquesta raó, el 1990 es van desenvolupar campanyes per evitar l’ampliació d’aquesta indústria minera. Finalment, es va acabar abandonant aquest projecte com a conseqüència de la baixada de la demanda de l’urani a nivell mundial.

A tant sols 7km a l’oest d’aquesta mina, hi trobem el poble de Jabiru, construït el 1981 pel servei de la mina, però degut a la creixent popularitat del parc nacional, Jabiru s’ha convertit en un node turístic i per tant, d’interès pels turistes amb un famós motel en forma de cocodril.

Un altre factor a tenir en consideració, és la bona accessibilitat al parc, facilitant així l’entrada dels fluxos turístics. A més, hi ha diversos centres d’informació en les oficines de l’interior, en els quals els turistes poden obtenir informació en format de pamflets o tríptics dels diferents punts d’atracció o d’interès,  sobre excursions amb guies, vídeos i una guia del visitant que ajuda a que la visita sigui el màxim de profitosa possible.