dissabte, 29 de desembre del 2012

DESTINACIONS DE SOL I PLATJA DE POLINÈSIA, MICRONÈSIA I MELANÈSIA


Destinacions de sol i platja de Polinèsia, Micronèsia i Melanèsia:

Les illes del Pacífic, que poden ser planes de formació coral·lina o bé elevades de formació volcànica, estan situades al sud del Tròpic de Càncer, i s’agrupen en 3 divisions diferents:

· Polinèsia: Nova Zelanda, Hawaii, Samoa, Samoa Americana, Tonga, Illes Cook, Polinèsia francesa, Illa de Pasqua…

· Micronèsia: Illes Marianas, Guam, Wake, Palaos, Illes Marshall, Kiribati, Nauru, i els Estats Federats de la Micronèsia.

· Melanèsia: Nova Guinea, Nova Caledonia, Vanuatu, Fiji, Illes Salomón, arxipèlag de Bismarck…


1. A la Polinèsia, hi podem trobar molts destins turístics, però no tan sols de sol i platja, sinó també de culturals, d’aventura… gràcies a l’ampli ventall d’atractius que tenen, i que posen a disposició dels visitants.
La zona de la Polinèsia francesa que està formada per unes 118 illes, a la vegada es subdivideix en uns altres 5 grups, les Illes de la Sociedad, Tuamotu, Illes Marqueses, Illes Australs i Illes Gambier. L’illa de Tahití, que pertany a les Illes de la Sociedad, és la més poblada i més important d’aquest arxipèlag, ja que hi podem trobar la capital del territori, Papeete, i l’aeroport internacional en la mateixa.

Una de les principals destinacions de sol i platja, i a la vegada una de les més conegudes internacionalment, és Bora Bora, l’anomenada “La perla del Pacífic” per James Cook.
Aquesta illa està situada a la Polinèsia Francesa, més concretament en les Illes de la Sociedad, i una de les seves principals característiques és la seva formació geogràfica. Bora Bora està formada per un volcà rodejat d’aigües cristal·lines i transparents que donen lloc a una petita llacuna envoltada per esculls de corall, on s’hi pot trobar una amplia varietat de fauna i flora submarina, que converteixen l’illa en una de les més desitjades pel que fa al descobriment d’aquestes.
El clima tropical temperat del que gaudeix, afavoreix les visites per motius principalment de sol i platja, entre els mesos d’abril i octubre, just quan les temperatures són més agradables i qualsevol turista pot gaudir de les seves vacances d’ensomni.



Bora Bora, ofereix una amplia gamma d’allotjaments, així com grans hotels amb luxosos bungalows que tenen vistes al mar o inclús accés directa a aquests, ressorts, spas… que converteixen aquest destí en un dels més idíl·lics per les llunes de mel, escapades romàntiques, que són el principal mercat turístic de la regió.

Aquest destí exòtic que encara no està totalment predominat per un turisme de masses, ofereix una gran ventall d’activitats per aquests, com són el busseig, windsurf, esquí aquàtic, pesca i sobretot l’snorkel que és la més practicada per qualsevol tipologia de turista.
Tot i això, Bora Bora també posa a disposició dels visitants unes activitats més noves i aventureres com són el nadar amb dofins o mantes, o inclús alimentar als taurons que s’acosten fins a les platges de l’illa.



Altres atractius de l’illa són el mont Otemanu, d’uns 700 metres d’altura, que mostren unes vistes panoràmiques sobre tots els voltants de l’illa, i la platja de Punta Matira, des d’on els visitants poden veure les meravelloses i especials postes de sol, estirats sobre la sorra blanca, o bé poden nadar amb les tortugues, mantes, i qualsevol tipus de peix tropical.


Una altre de les destinacions de sol i platja més importants de la Polinèsia Francesa és Tahití, l’illa més gran de la regió amb unes platges de sorra negra que la caracteritzen, i on també s’hi troba la capital d’aquesta, anomenada Papeete.


Com moltes de les illes que es troben en el Pacífic, Tahití també és de formació volcànica, i envoltada d’esculls coral·lins que aporten una bellesa natural a l’illa molt important, i que donen  lloc a moltes activitats aquàtiques i terrestres a fi de conèixer-la més profundament.

Igual que a Bora Bora, el clima és un factor determinant pel que fa a les estacions més idíl·liques per escapar-se a aquest paratge, ja que és entre els mesos d’abril i març quan les temperatures no són tan elevades, ni les pluges tant abundants, de manera que les condicions són totalment favorables.

A Tahití, els visitants podran descobrir nous paisatges, on hi predomina la vegetació, i els edificis no són gaire alts, de manera que l’harmonia de les vistes no es veu trencada per alts i grans edificis que no lliguen amb la cultura i estil de vida de la mateixa població. Tot i això, els encalus turístics, així com ressorts i spas, si que predominen en el paisatge tahitià, però d’una manera més lleu, ja que han sabut combinar les necessitats dels turistes, amb la pròpia identitat d’un destí gairebé verge.

Les activitats aquàtiques són les més importants i més practicades, ja que són la seva flora i fauna submarina un dels principals atractius de la zona, per aquest motiu, els visitants tenen  a la seva disposició un ampli ventall de practiques que els permetin endinsar-se en un paratges nous i diferents. 


La pesca, l’esquí aquàtic, els recorreguts en moto d’aigua, el submarinisme, o bé l’snorkel, són algunes de les més reclamades turísticament parlant, tot i cada vegada més aquells turistes amb un nivell adquisitiu més alt, demanen uns serveis més personalitzats i lloguen vaixells que donen més llibertat pel que fa al disseny del recorregut que volen dur a terme, tenint en compte les seves preferències i necessitats.
També cal destacar que la bellesa terrestre que ofereix Tahití, és un atractiu important, i els turistes poden descobrir-la mitjançant rutes en 4x4, que travessin les jungles i muntanyes característiques de la zona, o inclús a peu seguint petits itineraris que mostren les principals icones.


Per últim, Moorea, una illa situada a l’arxipèlag de les Illes de la Sociedad, juntament amb les anteriors comentades, també esdevé un dels destins turístics més importants de la Polinèsia Francesa.
La seva proximitat a l’illa de Tahití, li ha aportat més importància turística, de manera que molts recorreguts que ofereixen els touroperadors, possibiliten les visites a aquesta per conèixer nous destins del Pacífic, cadascun amb unes característiques i icones diferents.

La forma de cor tant característica de Moorea, ha afavorit l’aparició de paratges meravellosos, així com són les badies, platges i cims volcànics que els turistes poden descobrir durant la seva estada.
Les badies de Cook i de Opunohu són les més importants i boniques de l’illa, on la sorra blanca de les platges i les aigües cristal·lines del mar es barregen amb la verdor de la vegetació exuberant que cobreix gran part de la regió.

Els esports aquàtics són un dels grans atractius, i el que més es practica és el submarinisme, ja que permet descobrir la fauna i flora submarina característica de Moorea, tot i que els turistes poden escollir d’entre una gran varietat d’activitats per fer-ho, així com passejades en vaixells que a través d’uns vidres que tenen al sòl, mostren unes vistes especials sobre l’illa.
També cal destacar com a important atractiu turístic, el mont Rotu, des d’on els més atrevits, després de 4 hores de pujada, poden contemplar unes meravelloses vistes sobre Moorea, les badies de Cook i Opunohu… i sobretot de Tahití.

Tot i la gran varietat d’ofertes turístiques de les que disposen els visitants, el principal atractiu de Moorea són les seves perles negres, que es troben en unes ostres especials, i tenen uns colors molt particulars, que poden variar la seva tonalitat entre el gris, el negre i inclús alguns tons verdosos. El negoci de la perla negra, després del sector turístic, és un dels principals motors econòmics de la zona de la Polinèsia Francesa, per aquest motiu, podem trobar un gran nombre de comerços que posen a la venda aquest producte tant típic.


2. La Micronèsia, és una de les zones del món on la mà del home encara no ha provocat grans canvis en l’estil de vida, cultura, paisatges… i per tant, on es poden descobrir nous destins, i gaudir de moments de relaxació, tranquil·litat, soledat… que tant manquen en les zones urbanes i industrialitzades.
Els esculls de corall són un dels principals atractius que caracteritzen la Micronèsia, ja que l’existència d’una antiga serralada de muntanyes, que avui en dia es troba totalment submergida en la immensitat de l’oceà Pacífic, afavoreix l’aparició d’aquests.


Les illes Marshall formen un arxipèlag d’unes 1.200 illes i illots que s’extén per un espectacular paisatge d’esculls coral·lins, llacunes i platges paradisíaques, que la converteixen en un dels destins més importants de la Micronèsia, pel que fa al turisme de sol i platja.
La llacuna coral·lina més gran del món es troba en aquesta regió del planeta, més concretament a Kwajalein, una  illa que forma part de les Illes Marshall, fet que proporciona a la zona una valor afegit vers la resta d’arxipèlags del Pacífic.


Alguns dels atractius més importants de la zona, així com en d’altres destinacions de sol i platja del Pacífic, són les seves platges paradisíaques, que permeten als visitants conèixer la gran diversitat de flora i fauna marina de la que gaudeix la regió, així com poden ser diversos mamífers marins, tortugues, diferents espècies de corall i algues… gràcies a activitats aquàtiques especialitzades com l’snorkel i el submarinisme entre d’altres.
Majuro, Arno, Mili, Bikini i Kwajalein, són les millors illes per practicar el submarinisme, gràcies a les seves condicions, que afavoreixen l’aparició d’un elevat nombre d’espècies marines.
Però tot i això, les Illes Marshall també es caracteritzen per les diferents activitats a l’aire lliure, de les que els turistes poden gaudir, i que els mostren quin es l’estil de vida de la població autòctona, les seves tradicions i costums… així com també tota la història relacionada amb aquesta regió, que ha patit diverses colonitzacions al llarg del temps i que cadascuna d’aquestes ha anat deixant la seva empremta.

Algunes de les visites obligades de les Illes Marshall són el torneig de pesca que es realitza a Majuro, una vegada al mes, i que mostra als turistes una de les tradicions i costums de la població, de la mateixa manera que també els ensenya la gran varietat d’espècies marines que es poden pescar en les seves aigües.
També cal destacar el santuari de taurons de les Illes, el més gran del món, i que ocupa 2 milions de kilòmetres quadrats, i on els visitants poden observar aquesta espècie en el seu hàbitat natural.
 


3. La Melanèsia es va crear l’any 1832, per denominar aquest grup d’illes que es considerava que era ètnica i geogràficament diferent de la Polinèsia i la Micronèsia.
Avui en dia, aquesta regió del Pacífic, gaudeix d’una gran riquesa ètnica, on hi predominen els natius d’origen indi, un dels principals atractius.
L’amabilitat de la gent, juntament amb, les platges paradisíaques, converteixen aquesta zona en un paradís desitjat per qualsevol, però no apta per tothom.


Les illes Fiji estan formades per unes 330 illes situades al sud de l’Oceà Pacífic, que esdevenen un dels destins més importants de la Melanèsia pel que fa al turisme. Aquest sector representa gairebé un 25% del PIB, però l’arribada de turistes està molt estandarditzada, ja que el mercat predominant és el procedent d’illes properes, com Australia i Nova Zelanda, o bé d’Estats Units, i sobretot amb un alt nivell adquisitiu.

Les principals característiques de les Illes Fiji, són la seves selves de bambú, i les platges de sorra blanca que combinen perfectament unes amb altres, i que aporten una bellesa singular a la regió.
Aquests canvis d’espais, afavoreixen l’existència d’una gran varietat d’animals, així com aus, rèptils, mamífers, i sobretot la fauna marina que viu als voltants dels esculls de corall i que permeten l’avistament de tortugues, dofins, taurons…
Els visitants disposen d’una amplia gamma d’activitats per aprofundir en aquests atractius naturals de les Illes Fiji, com per exemple l’snorkel i el submarinisme per la fauna marina, i itineraris i rutes dins la selva per la fauna terrestre.

L’illa principal s’anomena Viti Levu, on es troba la capital Suva, i on hi podem trobar la zona costanera més rellevant de les Illes Fiji, la coneguda Costa del Coral (Coral Coast), on els turistes poden gaudir de tots els atractius de la regió, és a dir, de les boniques platges on poden practicar diferents esports aquàtics per conèixer la fauna marina característica, petits poblats per descobrir les costums i tradicions de la gent, i també, zones de selva per endinsar-se en les zones més profundes de les illes.
També cal tenir en compte, altres illes importants com la Mamanuca on hi ha una amplia oferta turística, així com restaurants, ressorts… o bé Yasawa, on els turistes disposen d’unes llacunes privades de sorra blanca i aigües cristal·lines, per gaudir de la naturalesa d’una manera més intima i personal

TURISME ÈTNIC A PAPUA NOVA GUINEA


Turisme ètnic a Papua Nova Guinea

Papua Nova Guinea és l’únic país d’Oceania, situat al nord d’Austràlia, que té frontera terrestre. Ocupa la meitat oriental de l’illa de Nova Guinea, juntament amb un ampli conjunt d’illes situades al voltant d’aquesta.
Gràcies als diferents descobriments arqueològics que s’han trobat a l’illa, hem descobert que els primers humans van arribar-hi fa gairebé 50.000 anys, quan encara Nova Guinea estava unida a Australia.
Al llarg dels anys, aquest territori ha patit grans canvis, tant geogràfics com socials, ja que sempre ha estat objecte de diferents colonitzacions, conquestes… que han anat aportant aquest valor significatiu i diferencial de la zona, la seva gran diversitat cultural i etnològica.

Avui en dia, Papua Nova Guinea és un dels països amb més grups ètnics de tot el món, on cadascun d’aquests parla el seu propi idioma o dialecte (12% del total mundial), i la població dels qual superen els 5 milions d’habitants.
També cal destacar que és una zona amb molta vegetació i terres fèrtils, pel que la majoria de la població del país viu en zones rurals, i tan sols un 18% d’aquesta viu en centres urbans.
Aquestes característiques demogràfiques de la regió, li aporten un avantatge competitiu vers la resta de territoris d’Oceania, on els turistes no poden conèixer aquest elevat nombre de noves cultures, tradicions, estils de vida, rituals… i que cada vegada són més atractius pels mercats turístics.
Tot i això, el gran nombre de població en zones rurals, que no tenen accés a la sanitat, han provocat que el govern del país es trobi davant d’un dels problemes més importants, l’expansió del VIH.

Pel que fa a la cultura, Papua Nova Guinea és un dels països més complexos, s’estima que existeixen més de mil grups culturals, i per tant una gran varietat d’expressions culturals, com la dansa, cants, art, i sobretot les costums ancestrals que avui en dia es continuen practicant.

Actualment, el turisme a Papua és molt important, ja que la gran diversitat d’atractius dels que disposa, atrau a un gran i divers nombre de turistes, que poden gaudir d’una nova experiència en un paratge gairebé verge, on la mà de l’home, encara, no ha incidit negativament en la societat.
Com hem comentat anteriorment, un dels principals atractius del país, és el gran ampli ventall de cultures, que avui en dia, es comença a explotar turísticament, realitzant diverses rutes ecoturístiques en petits poblats. Entre aquests, cal destacar, les tribus o ètnies següents:

1. Els Korowai, és una ètnia situada al sud-est de Papua Nova Guinea, composta per, aproximadament, uns 4.000 membres, que s’agrupen en petits clans d’entre 10 i 12 individus.

Aquests, viuen principalment del consum del “sagou”, un gran arbre, que a la vegada també fan servir com a material de construcció. La zona central i més tendre del tronc, és el que trituren i converteixen en una espècie de pa, i els cucs característics d’aquest arbre, i que es poden trobar en la part central, també formen part de la seva dieta diària.



Hi ha dos aspectes destacables, que caracteritzen aquesta ètnia, un d’ells són les seves cases, que construeixen en les copes dels arbres més alts, amb fustes i fulles trenades. Les escales que donen accés als habitatges, es fan mitjançant la tala de troncs alts, als que donen una forma semblant a la d’una serra, a través de la qual totes les persones de la tribu hauran de pujar.

Aquest fet, ve determinat per les creences de la pròpia tribu, que creu que vivint a dalt dels arbres, fugen dels esperits malignes, així com també del perill que suposen alguns animals i insectes, i en temps de conflictes tribals, l’altura de les cases els aporta més protecció vers els enemics.
Per altra banda, cal tenir en compte, que els Korowai són una de les poques tribus caníbals que encara existeixen avui en dia, tot i la repressió contra aquesta practica per part del govern d’Indonèsia. Actualment, el canibalisme està pràcticament en desús, excepte en alguns dels clans dels Korowai que viuen en zones més endinsades de la selva, i que generalment refusen qualsevol mena d’aproximació per part d’estranys, ja siguin turistes com no.
En el següent vídeo, és veu com diferents homes d’un dels clans dels Korowai, expliquen tot el procés que van dur a terme per matar i posteriorment menjar-se a un suposat bruixot, que va provocar la mort d’un dels membres de la tribu.
Tot i això, cal destacar que aquest acte, no es du a terme per part de tots els clans dels Korowai, sinó que n’hi ha d’altres que no suposen cap mena de perill pels visitants, i que reconeixen no practicar-ho, sinó que esdevé un ritual ancestral.



2. Els Dani són la tribu més famosa i coneguda pels visitants, i es troben en la regió de les Terres Altes de Papua Nova Guinea, en la popular vall de Baliem, on ells són el principal atractiu.
L’aspecte més rellevant que caracteritza aquests individus, és el seu cabell arrissat i pell negra, que els diferencien tant de la resta de tribus de la regió, i que esdevé un interrogant important pel que fa als orígens d’aquests.

Pel que fa a la vestimenta, els homes porten una espècie de carbassa allargada, anomenada koteka, que els hi cobreix tot el penis i es lliguen a la cintura, i  les dones porten una petita faldilla feta amb filaments vegetals, que els hi tapa solament la part davantera i posterior per sota de l’abdomen.

En la cultura dels Dani, la poligàmia està a l’ordre del dia, i els homes poden tenir més d’una dona, que determinen la seva posició social, ja que per cada dona han de pagar un preu a la respectiva família, i com més dones tingui un home, més “ric” serà.
Tot i això, els homes viuen en cases separades de les dones, a fi de preservar la seva virilitat, i només tenen relacions amb elles de manera puntual. Les dones tan sols poden tenir un fill cada 5 o 6 anys, de manera que la combinació d’ambdues tradicions culturals provoquen que la taxa de natalitat en aquesta tribu sigui mínima.

Un dels rituals que duien a terme el homes Dani, però que actualment està prohibit pel mateix govern indonesi, és el que l’home decideix amputar les falanges d’un dit de la seva dona, com a senyal de dol per la pèrdua d’un familiar o ésser estimat, començant per la mà esquerra i continuant per la dreta. Per aquest motiu, és habitual veure dones velles amb els dits amputats, durant la visita a la tribu.


3. Els Huli, són una de les ètnies més grans de Papua Nova Guinea, de la que en formen part gairebé uns 150.000 individus, que s’agrupen en petits clans.
La poligàmia també és una de les característiques de la tribu, que encara avui en dia està en constant guerra entre clans, per guanyar més terres, i dones,  a fi de mostrar quin és el més fort. Els homes i les dones viuen en habitatges diferents i els nens passen a viure amb els pares quan arriben a l’edat de la pubertat. 

Aquests viuen principalment de la caça que realitzen els homes, i la recol·lecta de fruits i verdures dels petits horts que cuiden les dones.


Una de les principals característiques dels Huli, sobretot dels homes, és la seva obsessió pel que fa al seu cabell, que cobreixen amb perruques que ells mateixos fan amb el seu propi cabell, i que decoren amb plomes, flors i pells d’animals. Normalment, cada home Huli, té com a mínim dues perruques, una per cada dia, i una més tradicional i elaborada per aquelles cerimònies especials.
També cal esmentar, que no tan sols presumeixen de cabell sinó també de les ornamentacions que es pinten pel cos, sobretot per la cara, que cada dia decoren amb colors vius que atrauen a qualsevol mirada.


La generositat i bon tracte que ofereixen als visitants, han fet que aquesta tribu també sigui una de les més visitades de Papua Nova Guinea, on el turistes poden conèixer un nou estil de vida, així com també unes noves tradicions ben diferenciades de les occidentals.

4. Per últim, cal destacar la tribu dels Asaro, on els seus guerrers són el més atractiu.
Segons la llegenda, anys enrere, els Asaro van entrar en conflicte amb una tribu veïna, que volia prendre-ls’hi les terres que posseïen. Els homes de la tribu no coneixen moltes particularitats sobre els enfrontaments ni guerres en general, però la seva astúcia va predominar per sobre de qualsevol arma.
Els Asaro van modelar unes mascares de fang, de caràcter endimoniat, i es van cobrir tot el cos amb fang, fet que els proporcionava un aspecte realment terrorífic.
L’enemic va fugir ràpidament al veure aquelles estranyes criatures que s’acostaven al seu poblat, i els Asaro van guanyar aquell conflicte i no van perdre les seves terres.
Des d’aquell moment, la tribu, any rere any, commemora aquesta victòria amb cerimònies, festes…, vestits i ornamentats com els antics guerrers de fang.


Aquesta tribu no és una de les més turístiques de Papua Nova Guinea, però en canvi les seves peculiars màscares i cossos coberts de fang, desperten un alt grau d’interès en el turistes.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 

Anys enrere, totes les tribus de la regió de les Terres Altes, estaven en constant guerra entre els diferents clans i tribus, però, durant la Segona Guerra Mundial, quan els australians van començar a colonitzar algunes d’aquestes zones, aquests van decidir posar fi a aquestes disputes. L’any 1961, van convocar a totes les tribus a la ciutat de Mount Hagen, per que realitzessin un Sing Sing (acte en el qual la tribus mostra les seves danses i cants particulars) comú, i d’aquesta manera fomentar la comunicació entre elles, i intentar acabar amb els continus enfrontaments.
Avui en dia, aquesta tradició continua vigent, i s’ha convertit en l’esdeveniment folklòric més important del país, celebrat el mes d’agost, on s’hi concentren més de 50.000 natius, però no tan sols de la regió de les Terres Altes, sinó també d’altres zones de Papua Nova Guinea, que consideren aquest acte com un dels més importants per commemorar la seva cultura.


_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 

Actualment, les tribus de Papua Nova Guinea, són un dels reclams turístics més importants de la regió, fet pel qual reben grans fluxos turístics, i per tant també significatives influències , que poden estar fent minvar l’estil de vida mil·lenari que tant les caracteritza.
Per aquest motiu, considerem que tant sols de la gestió responsable del turisme, i de la pròpia consciència que tinguin els visitants sobre l’impacte que generen, dependrà que les diferents tribus del país, continuïn dormides en el temps, i practicant les seves ancestrals costums i tradicions.

La nostra proposta, és que els turistes que vulguin viure noves experiències en aquests petits poblats, rebin informació sobre els impactes que ells causen en aquella societat, a fi d’aconseguir una millor conscienciació sobre el que realment van a fer, i un respecte vers les ètnies.  Així com també la creació únicament d’activitats ecoturístiques per un nombre limitat de persones al mes, com poden ser la recol·lecta d’aliments, construcció d’habitatges… en les quals es relacionin els turistes amb els individus de les tribus, sense que aquests rebin masses influències sobre les costums, estil de vida… dels visitants. 

divendres, 28 de desembre del 2012

EL CANVI CLIMÀTIC


OCEANIA I EL CANVI CLIMÀTIC


El canvi climàtic, traduït en la variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes, està generant un impacte molt negatiu en tots els ecosistemes, sobretot en aquelles més vulnerables, que actualment ja estant patint les seves conseqüències. Alguns d’aquests es troben a Oceania, el continent més afectat, on conviuen països amb una contaminació d’un 1% com podria ser Papua i Nova Guinea, amb el país per càpita més contaminant del món, Austràlia.
Els impactes més rellevants, són tangibles, en l’increment del nivell del mar i l’alteració de la seva composició, que segons un estudi de la CSIRO (Investigació Industrial i Científica de la Mancomunitat Australiana), tindrà uns efectes molt notoris el 2030 i extrems el 2070, que alterarà els paisatges, la fauna i la flora i molts habitats desapareixeran envaïts per noves especies.  A més la temperatura mitjana anual que ha pujat 0,9 graus des del 1910, es preveu que s’incrementi 5 graus el 2070,  generant grans onades de calor molt negatives per la vida humana i animal, a l’hora que serà un factor clau a l’esdeveniment de desastres naturals.  
Un altre dels problemes amb transcendència actual és la destrucció de la barrera coral·lina australiana, nombrada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (1981), que s’ha vist reduïda a la meitat i es preveu que el 2020 perdi una meitat més (segons l’institut AIMS), a causa  de les creixents turmentes, l’increment d’acidesa dels oceans i a l’apareixement de una espècie d’estrella de mar invasora. Per un altre banda,  moltes especies marines, ja han empres un llarg viatge migratori a l’Antàrtida, moltes de les quals feia més de 50 anys que hi vivien i si no comencen a ser transcendents les mesures  en resposta al canvi climàtic en els oceans, la regió podria veure reduïda las seves actuals 400 espècies de corall, 1500 de peixos i 4000 varietats de mol·luscos, que el 1990 van iniciar el seu procés de deteriorament.
En els petits arxipèlags, els quals  patiran més per l’increment del nivell del mar,  ja s’estan vivint la pujada de les marees i els efectes de les turmentes, en regions com Tuvalu i Kribas. Les aigües salades estan envaint el subsòl, perjudicant els seus cultius i la subsistència de la seva població, poc industrialitzada que viu, sobretot, de l’agricultura. Aquests habitants ja es preparen per ser traslladats a  altres territoris, formant part dels primers refugiats climàtics del planeta. En aquest sentit el govern Kiribati està negociant amb la illa Vi Ti Levu, en l’Arxipèlag Fiji, per tal d’aconseguir una nova casa per els seus 130.000 habitants. Els pobladors de les illes Carteret de Papua Nova Guinea també es preparen per ser evacuats a Bougainvilles a 86km.
Els 2 grans països més desenvolupats del continent, Austràlia i Nova Zelanda, seran, en els pròxims anys, els principals receptors de fluxos migratoris, provinents d’aquests i d’altres arxipèlags que seran inhabitables a curt termini i a llarg, empassats per la pujada dels oceans.
No obstant, Austràlia, s’inclou en el rànquing dels 15 països més contaminants del món, liderat per el BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina), Japó i EEUU, ja que depèn el 80% del carbó per generar la seva energia, fet que ha esdevingut clau, en les noves accions del govern, que ja ha pres consciència d’aquest impacte negatiu. Així dons, ha estat el primer país desenvolupat fora de la Unió Europea a adherir-se el Protocol de Kioto II, que basarà el seu pla d’actuació entre el 2015 i el 2020, del qual tindrà accés als crèdits internacionals de carboni a canvi d’un desenvolupament econòmic “net”. En aquest sentit, la regió guanya punts contra el canvi climàtic, creant una nova llei  que obliga a pagar a les empreses 23$ australians per cada tona de carboni emès. En contrapartida el govern destinarà 200 milions d’euros (provinents del P. Kioto II) a la reconversió energètica de les empreses, amb l’objectiu d’aconseguir reduir  el 2020, 160 milions de tones de carboni (respecte a l’any 2000). Aquesta llei, considerada per els experts el sistema de fixació de límits i intercanvi de drets d’emissió més complert del món ha estat molt criticat a nivell intern, amb el recolzament de només un 30% de la població  del país i externament, adjectivat com a insuficient si el comparem amb Finlàndia (que fa pagar de 30$ a 70$ per cada tona) o Xina i Alemanya que importen energies renovables.
El país ha creat també la xarxa de reserves marines més gran del mon, que segons Tony Bruke (Ministre de medi ambient), a partir del 2014, seran formades de 2,3 milions de km2, amb l’objectiu de protegir la fauna i flora marina i prohibint les activitats extractores. Els plans d’actuació contemplen en els seus pressupostos, indemnitzacions per els pescadors amb un valor total de 80  milions d’euros. Cal destacar que els creuers continuaran sent permesos, ja que es considera que l’activitat turística és un sector clau en el desenvolupament de la regió.
A nivell turístic, els efectes del canvi climàtic podrien tenir gran transcendència en els seus principals atractius, “Sun, Surf and Sharks”, fent que la seva imatge corporativa perdés força i que els fluxos es veiessin obligats a redirigir-se a altres destins competidors.  A més, actualment amb la creixent tendència a l’ecoturisme i al turisme responsable, aquestes destinacions han d’adoptar noves polítiques de diversificació de la seva oferta, per tal d’evitar el monocultiu i satisfer les noves motivacions dels siberites i aventurers consumidors.

Des del nostre punt de vista, considerem que, Oceania podria aprofitar el canvi climàtic per desenvolupar la seva oferta complementària, creant un turisme solidari a nivell mediambiental, es a dir, impulsant paquets per aquells turistes  que volguessin emprendre un viatge a part de socialment i mediambientalment responsable, que en el territori poguessin ajudar a les associacions d’ecologistes i instituts de recerca i investigació a mitigar i trobar solucions per el canvi climàtic.




NETGRAFIA



CIUTATS TURÍSTIQUES D'AUSTRALIA


AUSTRÀLIA:

INTRODUCCIÓ

Austràlia és un estat de l'Hemisferi Sud que està format per l'Austràlia continental, que té una extensió de 7,69 milions de quilòmetres quadrats, i per diverses illes de dimensions més petites. És l’illa més gran del món, de fet, és la part principal del continent d'Oceania. 



Els països veïns són Nova Zelanda, al sud-est, i al nord Indonèsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Austràlia està banyada pels mars de Timor i Arafura al nord, el mar del Coral i el mar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sud i l'oceà Índic a l'oest. 
És el sisè estat més gran del planeta després de Rússia, el Canadà, la Xina, els Estats Units i el Brasil, però la seva població no arriba als 20 milions de persones. El pic més alt del país és el mont Kasciusko, amb 2.228 metres d'altitud i el riu principal és el Murray, amb 2.575 quilòmetres de longitud. 
L'Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians al llarg de més de 42.000 anys. Després de les visites esporàdiques de pescadors del nord, i dels exploradors i comerciants europeus al segle XVII, la meitat oriental del continent va ser reclamada pels britànics el 1770 i oficialment habitada sota el nom de la colònia de Nova Gal·les del Sud, el 6 de gener de 1788. 
La capital de tot l’Estat Australià és Canberra,tot i que la majoria de la població australiana viu a les ciutats costaneres de SydneyMelbourneBrisbane Adelaide

Pel que fa als atractius turístics, Austràlia gaudeix d'una gran i diversa oferta turística, en la qual destaca el turisme de sol i platja, on el turista podrà gaudir de nombroses i grans platges d’aigües cristal·lines, que també són molt conegudes per la pràctica d’esports com el surf o el busseig, a partir del qual es podrà veure l’immens i espectacular escull de corall. 

Però Austràlia no només és platja, també és turisme de natura, on es pot triar entre un paisatge tropical, un de muntanya o fins i tot un de desèrtic. 
A més, també és adient per aquelles persones que prefereixin els ambients urbans, ja que hi ha nombroses ciutats dignes de visitar, com Melbourne, Brisbane, Perth, Adelaide o, com no podia faltar, la meravellosa Sydney. 

Així doncs, us convidem a conèixer aquest espectacular país i a saber que Austràlia és més que cangurs, taurons, l’Òpera de Sydney i platja.



CANBERRA

Després de que les colònies australianes varen decidir formar una nació en el 1901, era necessari escollir l’emplaçament de la capital.

En el 1908, una comissió parlamentària va acordar, diplomàticament, que l’emplaçament estaria situat en un lloc equidistant entre Sydney i Melbourne. Dos anys més tard, Nova Gales del Sud va cedir una parcel·la del seu territori a la Commonwealth, lloc on es va constituir el Australian Capital Territory (ACT). Aquell mateix any, es va obrir un concurs internacional pel disseny de la nova capital, que va guanyar l’arquitecte de Chicago Walter Burley Griffin. El seu projecte consistia en una ciutat radial a partir de l’edifici del Parlament.
Tot i els problemes burocràtics i la primera guerra mundial, el projecte es va dur a terme i en el 1927, la seu del govern es va traslladar a la nova capital, Canberra.
El seu creixement va ser lent, i no va ser fins la creació de la National Capital Development Commission en el 1958, quan va augmentar la seva importància i popularitat.
Actualment, unes 350000 persones viuen a Canberra, un municipi de tan sols 80 anys d’edat i que, possiblement, és considerada la ciutat més verda d’Austràlia.

Canberra és una cuitat jove, neta, esportiva i pròspera en general, amb molts restaurants, clubs nocturns i un important casino. A més, part dels millors llocs per fer trekking i/o esquiar es troben a pocs kilòmetres de la capital d’Austràlia.

Des e la cima de la Black Mountain, que domina el centre de la ciutat, s’obtenen molt bones vistes, ja que la seva torre de comunicacions consta de galeries d’observació i un restaurant giratori. Al peu de la muntanya estan els Australian National Botanic Gardens, que alberguen més de 6000 espècies d’arbres, arbustos, i flors. En aquesta zona també es localitza el National zoo & Aquarium.

Al nord de la Black Mountain hi ha el Australia Institute of Sport, unes modernes dependències destinades a la formació d’atletes d’elit.
Un altre atractiu molt important a Canberra és el Lake Burley Griffin que destaca en el centre de la ciutat. S’hi pot passejar en barca, o rodejar-lo amb bicicleta o corrents. (Canberra és una ciutat amant de les bicicletes, amb més e 290 km de carrils destinats a aquestes). En el llac, trobem el Captain Cook Memorial Water Jet, que llança un xorro d’aigua de 140 metres d’alçada, i el Carillon, un edifici de 50 metres d’altura i 55 campanes, que va ser un regal del govern britànic a la gent d’Australia per celebrar els 50 anys de la capital. Aspen Island, és un lloc ideal per gaudir d’un dels regulars recitals musicals que ofereix el Carillon.


Com en totes les capitals financeres i administratives, es aquí con es localitza el Parlament, que va ser inaugurat en el 1988. Aquest monumental parlament es reconegut pel seu característic masteler de quatre suports i 76 metres d’altura, on s’hi fa onejar la bandera. 
Gran part de les seves estances estan obertes al públic.
I pel que fa a l’oferta cultural, a Canberra és important la National Gallery of Australia que alberga la col·lecció més completa d’art australià i aborigen. Posseeix obres de mestres europeus (Monet, Rodin, Picasso, ...), de pintors pop nord-americans com Andy Warhol i de l’art africà i asiàtic, però el principal atractiu de la visita és l’art australià, es a dir, el de las antípodes.
Australia, a més, gaudeix de molts museus, com el Centre nacional de la Ciència i la Tecnologia o el National Museum of Australia, que ofereix una panoràmica de la història del país.









BRISBANE

Brisbane és una agradable ciutat de 1.5 milions d’habitants que, tot i ser la tercera ciutat australiana més important, hi predomina l’ambient relaxat d’una capital de províncies.

En el 1821 el governador Thomas Brisbane va enviar als seus súbdits a explorar noves terres per establir-hi una colònia penitenciària. Es van decidir per la Moreton Bay (a 32 km de la ciutat actual) però l’irregular abastiment d’aigua i la hostilitat dels aborígens, van obligar a traslladar varies vegades el campament, fins que van remontar el Brisbane River i el van situar en el centre de l’actual Brisbane.

Amb l’excepció del Old Windmill, a Wickham Terrace, pocs records queden d’aquells mals temps, ja que un incendi va arrasar amb la ciutat en el 1864, motiu pel qual gran part dels seus elegants edificis daten de la dècada de 1880, quan gràcies  a l’or, la llana i el sucre, van començar a crèixer les fortunes de l’estat.
Brisbane va restar adormida gran part del segle XX i no es va despertar fins la celebració dels Jocs de la Commonwealth del 1982 i la Exposició Universal de 1988, dos esdeveniments que a fer que la ciutat revés més de 18 milions de visitants. També a arrel d’això, a principi de la dècada del 1990, quan la resta del país patia una important recessió  l’economia de Brisbane atreia a milers de persones de Sydney i Melbourne a buscar feina. En els seus orígens  va ser un port fluvial, però en l’actualitat, casi tots els ports estan en desús.

Actualment, és una ciutat còmode i de bells jardins, on la vida no és cara i té més de 300 dies de sol a l’any, és a dir, és el lloc ideal per passar el temps desocupat.
La ciutat és extensa, però es visita amb facilitat gràcies a un excel·lent sistema de transport públic de trens, transbordadors fluvials i autobusos. A més, aquesta agradable i típica ciutat australiana posseeix l'habitual barreja d’arquitectura victoriana i moderns blocs d’oficines. És una ciutat de ponts, ja que en té set que creuen el riu. L’elegant Story Bridge, que travessa la Bradfield Highway, és obra de John Bradfield, arquitecte també del pont que creua el port de Sydney.
La millor manera de tenir una impressió general de Brisbane és anant al Mount Coot-tho, que destaca per les seves esveltes torres de televisió.
Al peu del mont, els Mount Coot-tha Botanic Gardens tenen plantes tropicals en un hivernacle postmodern, un bosc plujós, una mostra de flors de les zones àrides i un jardí japonès. En el jardí botànic s’hi troba també el Sir Thomas Brisbane Planetarium, el més gran d’Austràlia.
Com ja hem comentat abans, Brisbane té una interessant arquitectura, concentrada majoritàriament en els carrers GeorgeQueen Elizabeth. El Treasury Building és un impressionants edifici d’estil renaixentista que actualment alberga el Conrad Treasury Casino.
Altres atractius d’important interès turístic són:
  • El Parliament House, de Queensland, que va ser construït en el 1868 a l’estil renaixentista francès i que té una cúpula de coure del Mount Osa.
  •  Els grans magatzems Myer Centre.
  • El City Hall de Brisbane.
  • El parc de South Bank Parkland, on la gent hi va a prendre cafè, patinar, escoltar als músics de carrer, passejar per la platja artificial, o visitar el Queensland Maritime Museum.
  • El Queensland Cultural Centre, que consta del Queensland Art Gallery, del Queensland Museum, del Performing Arts Complex i de la State Library.



SIDNEY


Sidney, la ciutat solejada, ens ofereix impressionants platges, una vibrant vida nocturna, excel·lents botigues i saborosos restaurants. 

Es localitza a l’estat de New South Wales, del que n’és la capital. Actualment està formada per uns 4 milions de persones i a causa de la seva popularitat, molta gent pensa que és la capital d’Austràlia, però, com ja hem comentat anteriorment, la capital és Canberra.
L’esdeveniment més rellevant que ha organitzat Sidney en els últims anys, van ser els Jocs Olímpics del 2000, els quals van servir per renovar la ciutat i construir moltes de les infraestructures que encara són utilitzades i/o visitades pels turistes a dia d’avui, com per exemple el ANZ Stadium.

Els principals atractius que cal visitar de Sidney són:
The rocks, el casc antic de la ciutat. Aquesta zona també és coneguda com el “bressol d’Austràlia”, ja que va ser aquí on va arribar el primer assentament europeu (en el 1788). Els seus carrers i places són empedrades i acullen petites botigues d’artesania, galeries d’art, cafès, hotels de luxe, pubs i restaurants, així com el Cadman’s Cottage, l’edifici més antic de la ciutat, construït en el 1816.

El Port Jackson, on es concentren els atractius més populars de Sidney:

  • La Òpera de Sidney. Consta d’una gran sala de concerts amb capacitat per a més de 2500 persones i ofereix la, considerada, millor acústica del món. L’edifici es va acabar de construir en el 1973 i actualment és una icona de la ciutat i de tota Austràlia en general. És interessant anar-hi els diumenges per la tarda, ja que als voltants normalment hi ha espectacles d’animació de tot tipus.
  • Darrera de l’Òpera hi trobem el Jardí Botànic, el pulmó verd de la ciutat. Va ser creat en el 1816 i en ell hi trobem milers d’espècies vegetals, característiques d’Austràlia. La seva entrada és gratuïta.
  • Seguit del Jardí Botànic hi trobem el Hyde Park en el qual hi ha el Anzac War Memorial, una obra d’art Deco que va ser construïda en memòria dels morts en la Primera Guerra Mundial.
  • El Circular Quay. És el lloc de partida d’autobusos, trens, ferrys i vaixells, la majoria dels quals presten serveis turístics per visitar la costa de Sidney o per anar a altres barris, com per exemple Manly. Està format per senders, parcs i restaurants.
  • Des del port és pot veure perfectament l’espectacular Harbour Bridge, més conegut popularment com Coat Hanger (perxa). És va construir en el 1932 i mesura uns 500 metres de llargada. Es pot creuar a peu, en cotxe i, fins i tot, en tren.
  • Manly. És una localitat situada dins l’àrea metropolitana de Sidney, des de la qual es realitzen moltes excursions. El seu principal atractiu són les platges i activitats aquàtiques com el surf o el busseig. També és possible veure balenes entre els mesos de maig i agost.
  • En aquesta zona també hi trobem diferents museus, com el Museum of Contemporary Art, un edifici d’art Deco amb una elegant cafeteria, o el Australian Museum, que alberga la major col·lecció de història natural de país.
Altres enclavaments turístics es troben a Pitt Street i George Street, les principals artèries urbanes. Les dos surten del Circular Quay i arriben fins al centre de la ciutat, bordejades per gratacels, grans magatzems i antics comerços que han sobreviscut a l’especulació immobiliària. Aquesta juxtaposició d’estils forma l’elegància i particularitat de Sidney.

Al centre també hi ha atractius interessants de visitar. Un bon lloc per començar el recorregut és a l’edifici victorià de la Sydney Town Hall, que consta d’una sala de concerts. Al costat d’aquest hi trobem la St. Andrews Cathedral, de la mateixa època però més senzilla. Una mica més apartat, en el Druitt Street s’aixeca el preciós Queen Victoria Building, construït en el 1898 per localitzar-hi el mercat municipal de fruita i verdura i a prop d’aquest mercat s’hi troba el Sydney Skiwalk, una torre (de 270 metres d’altura) que acaba amb una plataforma de vidre, des de la qual es pot contemplar tota la ciutat.

Sidney té una important oferta nocturna i per a molts es considerada una ciutat que mai dorm. Té moltes sales de festa, la majoria localitzades a la zona interior de la ciutat, en el Kings Cross, el barri del vici, i Paddington i Darlinghurst. A més, també hi viatge molt turisme homosexual, que es concentra en el Oxford Street, el cor del turisme Gay. Al oest d’aquests barris trobem els de Glebe i Balmain, antigues zones portuàries on vivien les classes treballadores, però que ara estan de moda.
També són importants de veure el State Parliament House de Nova Gales del Sud, la State Library of New South Gales o molts altres museus repartits al llarg de la ciutat, com el Museum of Sydney o el Conservatorium of Music.

S’ha de dir, que un dels centres turístics que està creixent amb més força a Sidney és el Darling Harbour, que s’està desenvolupant de cara al turisme d’oci familiar. Les principals atraccions són el Powerhouse Museum, que inicialment era un museu de Ciències Aplicades però que actualment presenta exposicions sobre la història de la música australiana o sobre el ferrocarril, i el Sydney Aquarium.

Sidney, com a ciutat polivalent en oferta turística, també destaca pel turisme de sol i platja, ja que té més de 70 platges al llarg de la seva costa. D’aquestes la més pròxima a la ciutat, i també la més coneguda d’Austràlia per practicar-hi surf, voleibol o windsurfing, és Bondi Beach. Al sud d’aquesta hi trobem Tamarama Beach (anomenada Glamarama ja que és el punt de reunió de molts famosos) i a dos kilòmetres d’aquesta hi han les platges de Bronte i Coogee, les dos de caire molt familiar. Al nord del port hi trobem Manly Beach i en el port intern, hi ha una dotzena de platges encantadores, on destaca la de Balmoral, per ser una de les més maques.




Altres ciutats:

DARWIN

Mapa d'Austràlia
La tranquil·la capital tropical del Territori Nord, es situa davant del mar de Timor, en la costa septentrional del país, amb una població de 120.652 habitants, procedents de 56 països, formant una tranquil·la i moderna ciutat. És també una regió de treballadors itinerants, turistes, estudiants (gràcies a la seva prestigiosa universitat) i mariners  (amb el seu port).
Darwin, Austràlia
Marcada per el seu clima tropical amb els seus 6 canvis estacionals i les seves fortes tempestes, va sofrir molts bombardejos durant la II Guerra Mundial. Aquesta singularitat del seu passat  i del present, amb moltes reconstruccions i periòdics rejoveniments, l’han transformat en una Darwin moderna amb un esperit molt humà, tangible en el seu quotidià, amb els seu mercats improvisats, restaurants, pubs molts festivals.


PUNTS D’INTERÈS

THE ESPLANADE: The Esplanade és un del principals atractius turístics de la ciutat, travessat per el Bicentral Park i davant de la platja de la cala de Lameroo, visitada  des dels anys 20 com a zona de banys d’aigua salada i per tradició, lloc d’acampada de la població indígena, els larraika. El parc ofereix meravellosos jardins amb arbres tropicals, sent idoni per passejar a peu o en bicicleta. En el seu extrem, hi trobem, el cenotafi que honra la memòria de tots els australians que han defensat el país en temps de guerra. Aquí hi trobem també 200 rajoles  pintats a mà en honor als 200 Remarcables de Territori, que recorden alguns dels “silenciosos” herois des país. En la Esplanade s’hi ubica també l’aquari Aquascene i el parlament el qual alberga la Northem Territory Library.

ZONA PORTUÀRIA: Aquesta regió, està formada per un complex d’oci de recent construcció, amb una piscina, un llac amb onades artificials, un centre de convencions i molts apartaments. En el port,  es pot caminar per el vell moll de Stokes Hill on es pot gaudir d’una amplia oferta gastronòmica, amb molts restaurants de fish and ships. A la sortida del port  hi trobem els túnels  de combustible, construïts durant la II GM per emmagatzemar els subministres de combustible amb una exposició de fotografies d’aquests anys.

Indo-Pacific Marine
INDO-PACIFIC MARINE: Aquari singular, creat, en els seus inicis, com a un centre d’investigació de criatures marines i que actualment s’ha fet famós per el seu espectacle Coral Reef by Night. En el mateix edifici s’hi troba també l’exposició Australian Pearling Exhibition sobre la pesca i cultiu de les perles.

Fannie Bay
MUSEUM & ART GALLERY OF THE NORTHERM TERRITORY: Ubicat en el barri de Fannie Bay, ofereix una gran col·lecció d’art aborigen, exposicions itinerants i un espai dedicat al cicló Tracy, on el visitant pot experimentar i viure la devastació que va  provocar aquest fenomen, mitjançant fotografies, pel·lícules... A més és visitable també una exposició d’embarcacions marítimes.

GALERIES D’ART: Las galeries de Darwin són una magnifica manera (i gratuïta)  d’apreciar l’esperit del Top End, tan sigui aborigen o no, entre les quals destaquem la 24 HR Art, l’Aboriginal Fine Arts Gallery, Karen Brown i Maningrida.

George Brown Darwin Botanic Gardens
GEORGE BROWN DARWIN BOTANIC GARDENS: En els jardins botànics, mitjançant un recorregut molt ben senyalitzat, podem endinsar-nos en la cultura aborigen i les plantes, descobrint els principals usos medicinals d’aquests. En ell hi trobem també un jardí educatiu per nens i una completa exposició de vegetals que creixen salvatges en el Top End.


East Point Military Museum
EAST POINT RESERVE: Format per una llengua de terra,  aquesta reserva natural, és ideal per caminar per la platja per la badia de Fannie, fer un pícnic o nadar en el llac de Alexander. Es pot també fer un recorregut de 1,5km, molt ben senyalitzat, que rodeja el manglar, amb rètols que expliquen com els larraika l’utilitzaven. En la reserva podem també visitar el East Point Military Museum amb imatges i vídeos del bombardeig de la ciutat.

FANNIE BAY GAOL MUSEUM: Museu instal·lat en una antiga presó de Darwin que explica l’historia social dels empresonats d’aquesta regió.

CROCODYLUS PARK: Parc on hi viuen centenars de cocodrils i altres espècies rèptils i on es poden gaudir de moltes visites guiades entre altres activitats.

AUSTRALIAN AVIATION HERITAGE CENTRE: Museu d’aviació australià, amb els avions de la IIGM.


ACTIVITATS

CICLISME: En la ciutat hi ha molts senders sent la pista principal la que va des de l’extrem  nord de Cavenagh St fins a Fanny Bay. Per més informació consulteu el mapa ciclista www.darcity.nt.gov.au.

SUBMARINISME: Les platjas de Darwin, gràcies als seus vestigis de la II GM encrostats en els coralls, s’han fet famoses per el submarinisme. A més en les seves càlides aigües hi viuen una gran biodiversitat de fauna i flora.


FESTES I CELEBRACIONS
Els mesos més animats de Darwin són juliol i agost, quan es desenvolupen els principals festivals:

  • Beer Can Regatta
  • Darwin Cup Carnival
  • Darwin Fringe Festival
  • Festival of Darwin
  • National Aboriginal & Torres Strait Islander Art Award
  • Royar Darwin Show
  • Wordstorm